2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 328:
Llínea 328: − + − + Llínea 338:
Llínea 338: − + − + Llínea 349:
Llínea 349: − + Llínea 361:
Llínea 361: − + Llínea 373:
Llínea 373: − + Llínea 381:
Llínea 381: − {{VT|Immigració turca en Alemanya|Demografia de l'Unió Europea|Migració en l'Unió Europea|Llista d'estats d'Alemanya per densitat de població}} − + Llínea 391:
Llínea 390: − + Llínea 406:
Llínea 405: − + − + Llínea 426:
Llínea 425: − + − + − + Llínea 468:
Llínea 467: − − {{VT|Cultura en l'Unió Europea}}
→Cultura
== Cultura ==
== Cultura ==
[[Imagen:Beethoven.jpg|thumb|right|200px|[[Ludwig van Beethoven]].]]
[[Image:Beethoven.jpg|thumb|right|[[Ludwig van Beethoven]].]]
{{AP|Cultura de Alemania}}
{{AP|Cultura de Alemanya}}
El país es sovint dit ''Das Land der Dichter und Denker'' (la terra de [[poete]]s y [[pensador]]s).<ref>{{Cita web| url = http://www.spiegel.de/international/0,1518,410135,00.html | título = Germans and indians | año = 2006 | obra = [[Der Spiegel|Spiegel Online International]] 06.04.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> La cultura alemanya comenzà molt abans del surgiment d'Alemanya com nació-estat y abarca a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues arraïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals y populars en Europa, tant [[Religió|religioses]] com [[Llaic|llaics]]. Com resultat, es difícil identificar una determinada tradició alemanya separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies es el fet de que algunes figures històriques, tals com [[Wolfgang Amadeus Mozart]] y [[Nicolás Copérnic]], entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.
El país es sovint dit ''Das Land der Dichter und Denker'' (la terra de [[poete]]s y [[pensador]]s).<ref>{{Cita web| url = http://www.spiegel.de/international/0,1518,410135,00.html | título = Germans and indians | año = 2006 | obra = [[Der Spiegel|Spiegel Online International]] 06.04.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> La cultura alemanya comenzà molt abans del surgiment d'Alemanya com nació-estat y abarca a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues arraïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals y populars en Europa, tant [[Religió|religioses]] com [[Llaic|llaics]]. Com resultat, es difícil identificar una determinada tradició alemanya separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies es el fet de que algunes figures històriques, tals com [[Wolfgang Amadeus Mozart]] y [[Nicolás Copérnic]], entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.
=== Ciència ===
=== Ciència ===
[[Imagen:Alexandre_humboldt.jpg|thumb|right|200px|[[Alexander von Humboldt]]]]
[[Image:Alexandre_humboldt.jpg|thumb|right|[[Alexander von Humboldt]]]]
[[Imagen:1885Benz.jpg|thumb|right|200px|Vehículo [[Benz]] de [[1885]].]]
[[Image:1885Benz.jpg|thumb|right|Vehícul [[Benz]] de [[1885]].]]
Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es així que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats ab el [[Premi Nobel]]. El treball d' [[Albert Éinstein]] y [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] y [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]], y [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya y atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] es célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[psicología]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] y el seu treball com científic natural y explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>
Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es així que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats ab el [[Premi Nobel]]. El treball d' [[Albert Éinstein]] y [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] y [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]], y [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya y atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] es célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[psicología]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] y el seu treball com científic natural y explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>
=== Educació ===
=== Educació ===
{{AP|Educació en Alemanya}}
{{AP|Educació en Alemanya}}
[[Imagen:Siegel-uni-heidelberg.png|thumb|right|200px|[[Universidad de Heidelberg]], la más antigua de Alemania.]]
[[Image:Siegel-uni-heidelberg.png|thumb|right|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga de Alemanya.]]
La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només ben un paper secundari. El [[jardí d'infància]] es de caràcter opcional, e impartix educació per a tots els chiquets entre tres y sis anys, després, la escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> La [[educació primària]] sol durar quatre anys y les [[escola]]s públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l' [[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]a: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] y la assistència dura huit o nou anys, depenent del estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla de especial interés per a estudiants intermijoss y dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l' [[ensenyança professional]], y el [[Gesamtschule]] combina els tres enfocs.<ref name="ED"/>
La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només ben un paper secundari. El [[jardí d'infància]] es de caràcter opcional, e impartix educació per a tots els chiquets entre tres y sis anys, després, la escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> La [[educació primària]] sol durar quatre anys y les [[escola]]s públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l' [[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]a: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] y la assistència dura huit o nou anys, depenent del estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla de especial interés per a estudiants intermijoss y dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l' [[ensenyança professional]], y el [[Gesamtschule]] combina els tres enfocs.<ref name="ED"/>
=== Religió ===
=== Religió ===
{{AP|Religions d'Alemanya}}
{{AP|Religions d'Alemanya}}
[[Imagen:Kölner Dom von Deutzer Seite.jpg|thumb|right|200px|La [[Catedral de Colonia]] a orillas del [[río Rin]] forma parte del [[Patrimonio de la Humanidad]].]]
[[Image:Kölner_Dom_von_Deutzer_Seite.jpg|thumb|right|La [[Catedral de Colònia]] a la vora del [[riu Rin]] forma part del [[Patrimoni de la Humanitat]].]]
El [[cristianisme]] es la major denominació [[Religió|religiosa]] ab 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l' [[islamisme]] ab 3,3 millons de seguidors (4%), seguit per el [[budisme]] y el [[judaisme]], abdós ab prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L' [[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d¡alemanys (29,6%) no han registrat denominació religiosa.
El [[cristianisme]] es la major denominació [[Religió|religiosa]] ab 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l' [[islamisme]] ab 3,3 millons de seguidors (4%), seguit per el [[budisme]] y el [[judaisme]], abdós ab prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L' [[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d¡alemanys (29,6%) no han registrat denominació religiosa.
=== Idiomes ===
=== Idiomes ===
{{AP|Idioma alemà}}
{{AP|Idioma alemà}}
[[Imagen:Knowledge German EU map.png|thumb|right|200px|Conocimiento del alemán en la [[Unión Europea]], [[Suiza]] y [[Turquía]].]]
[[Image:Knowledge_German_EU_map.png|thumb|right|Coneixement de l'alemà en la [[Unió Europea]], [[Suïssa]] y [[Turquia]].]]
L'alemà es l'oficial y principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> Es tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l' [[Unió Europea]], y un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt ab l' [[Idioma anglés|anglés]] y [[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que son reconeguts natius: l' [[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l' [[Idioma romaní|romaní]] y l' [[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats son l' [[Idioma turc|turc]], l' [[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] y l' [[Idioma rus|rus]].
L'alemà es l'oficial y principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> Es tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l' [[Unió Europea]], y un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt ab l' [[Idioma anglés|anglés]] y [[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que son reconeguts natius: l' [[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l' [[Idioma romaní|romaní]] y l' [[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats son l' [[Idioma turc|turc]], l' [[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] y l' [[Idioma rus|rus]].
En tot el mon, l'alemà es parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius y també al voltant de 80 millons de parlants no natius.<ref name=natgeo2006>{{cite book| authorlink = National Geographic| title = National Geographic Collegiate Atlas of the World| publisher = R.R Donnelley & Sons Company| date = 2006| month = April| location = Willard, Ohio| pages = 257-270| isbn = Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1 }}</ref> L'alemà es l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf| format=PDF |accessdate=2007-02-03}}<br />{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf|format=PDF|doi=|accessdate=2007-02-03}}</ref>
En tot el mon, l'alemà es parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius y també al voltant de 80 millons de parlants no natius.<ref name=natgeo2006>{{cite book| authorlink = National Geographic| title = National Geographic Collegiate Atlas of the World| publisher = R.R Donnelley & Sons Company| date = 2006| month = April| location = Willard, Ohio| pages = 257-270| isbn = Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1 }}</ref> L'alemà es l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf| format=PDF |accessdate=2007-02-03}}<br />{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf|format=PDF|doi=|accessdate=2007-02-03}}</ref>
=== Filosofia ===
=== Filosofia ===
[[Imagen:Nietzsche1882.jpg|thumb|right|200px|[[Friedrich Nietzsche]].]]
[[Image:Nietzsche1882.jpg|thumb|right|[[Friedrich Nietzsche]].]]
La lliteratura alemanya es remonta a l' [[Etat Mija]] y les obres d'escritors com [[Walther von der Vogelweide]] y [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors y poetes alemanys han guanyato gran renom, incloent [[Johann Wolfgang von Goethe]] y [[Friedrich Schiller]]. LEs coleccions de contes populars publicats per els [[Germans Grimm]] popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del segle XX inclouen [[Thomas Mann]], [[Bertold Brecht]], de [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]] y [[Günter Grass]].
La lliteratura alemanya es remonta a l' [[Etat Mija]] y les obres d'escritors com [[Walther von der Vogelweide]] y [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors y poetes alemanys han guanyato gran renom, incloent [[Johann Wolfgang von Goethe]] y [[Friedrich Schiller]]. LEs coleccions de contes populars publicats per els [[Germans Grimm]] popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del segle XX inclouen [[Thomas Mann]], [[Bertold Brecht]], de [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]] y [[Günter Grass]].
=== Mijos de comunicació ===
=== Mijos de comunicació ===
[[Imagen:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|right|200px|[[El gabinete del Doctor Caligari]].]]
[[Image:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|right|[[El gabinet del Doctor Caligari]].]]
Alemanya es el mercat de [[televisió]] més gran d'Europa, ab uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals y nacionals s'organisen d'acort ab l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemanyes tenen [[televisió per cable]] o [[televisió por satèlit]], y els telespectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic y als canals comercials.
Alemanya es el mercat de [[televisió]] més gran d'Europa, ab uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals y nacionals s'organisen d'acort ab l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemanyes tenen [[televisió per cable]] o [[televisió por satèlit]], y els telespectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic y als canals comercials.
=== Deport ===
=== Deport ===
[[Imagen:Michael Schumacher sk.jpg|thumb|right|200px|[[Michael Schumacher]] siete veces [[Campeonato Mundial de Pilotos de Formula 1|Campeón del Mundo en la Formula1]].]]
[[Image:Michael_Schumacher_sk.jpg|thumb|right|[[Michael Schumacher]] set vegades [[Campeonat Mundial de Pilots de Fòrmula 1|Campeó del Mon en la Fòrmula 1]].]]
{{AP|Deporte en Alemania}}
{{AP|Deport en Alemanya}}
La participació d [[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha sigut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisa els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] y en [[Jocss Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocss Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.
La participació d [[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha sigut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisa els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] y en [[Jocss Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocss Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.
=== Gastronomia ===
=== Gastronomia ===
{{AP|Gastronomia d'Alemanya}}
{{AP|Gastronomia de Alemanya}}
[[Imagen:currywurst.jpg|thumb|right|200px|[[Currywurst]].]]
[[Image:currywurst.jpg|thumb|right|[[Currywurst]].]]
[[Imagen:144215094 be5e39f10f b.jpg|thumb|right|200px|[[Tarta de la Selva Negra]].]]
[[Image:144215094_be5e39f10f_b.jpg|thumb|right|[[Coca de la Selva Negra]].]]
La [[cuina]] alemanya varia enormement d'una regió a atra. Les regions del sur de [[Baviera]] y [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària ab [[Suïssa]] y [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], y [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, ab la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn es menja ab freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches es produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% y es preveu que siga una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra = organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>
La [[cuina]] alemanya varia enormement d'una regió a atra. Les regions del sur de [[Baviera]] y [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària ab [[Suïssa]] y [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], y [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, ab la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn es menja ab freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches es produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% y es preveu que siga una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra = organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>
Ab un gasto de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en [[2005]], els alemanys han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren [[Àustria]], [[Espanya]], [[Itàlia]] y [[França]].<ref>{{Cita web| url = http://www.goethe.de/ins/sg/sin/ges/sur/en1314184.htm | título = The Germans are world champions in travelling | año = 2006 | obra = Goethe Institut Singapore 03.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>
Ab un gasto de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en [[2005]], els alemanys han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren [[Àustria]], [[Espanya]], [[Itàlia]] y [[França]].<ref>{{Cita web| url = http://www.goethe.de/ins/sg/sin/ges/sur/en1314184.htm | título = The Germans are world champions in travelling | año = 2006 | obra = Goethe Institut Singapore 03.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>
== Referències ==
== Referències ==