Canvis

[[Image:estoreta2009.jpg|350px|right|thumb|<center>Cant de l'estoreta</center>]]

[[Image:estoreta2009.jpg|250px|right|thumb|<center>Cant de l'estoreta</center>]]

[[Image:est1978.jpg|350px|right|thumb|<center>Grupo de niños en Lo Cant de l'estoreta</center>]]

[[Image:est1978.jpg|250px|right|thumb|<center>Grupo de niños en Lo Cant de l'estoreta</center>]]

[[Image:cant2.jpg|350px|right|thumb|<center>Grupo premiado en Lo Cant de l'estoreta</center>]]

[[Image:cant2.jpg|250px|right|thumb|<center>Grupo premiado en Lo Cant de l'estoreta</center>]]

Esta tradició es remonta a les darreries del [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. En eixe temps, en els carrers de [[Valéncia]], en arribar [[Sant Josep]], havien moltes més [[falles]] realisades pels chiquets que pels majors, puix en qualsevol cantó, carreró, placeta... els chiquets plantaven les seues falles d'una manera espontànea.  

Esta tradició es remonta a les darreries del [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. En eixe temps, en els carrers de [[Valéncia]], en arribar [[Sant Josep]], havien moltes més [[falles]] realisades pels chiquets que pels majors, puix en qualsevol cantó, carreró, placeta... els chiquets plantaven les seues falles d'una manera espontànea.  

Estes 'falles', eren a soles, fogueres de trastos vells que els chiquets del barri es dedicaven a arreplegar casa per casa, cantant la famosa cançoneta:

Estes 'falles', eren a soles, fogueres de trastos vells que els chiquets del barri es dedicaven a arreplegar casa per casa, cantant la famosa cançoneta:

També existix la corrent que diu que este, '''Cant de l'estoreta''', ho començaren els aprenents de les fusteries (Gremi de fusters), que anant casa per casa arreplegaven els trastos vells per a amontonar-los junt a un parot per a pegar-los fòc en la [[Nit del Foc de Valéncia|nit de Sant Josep]]. Els chiquets s'unirien més tart ad esta manifestació festera, passant en seguida a formar part indiscutible i indissoluble d'ella.

També existix la corrent que diu que este, '''Cant de l'estoreta''', ho començaren els aprenents de les fusteries (Gremi de fusters), que anant casa per casa arreplegaven els trastos vells per a amontonar-los junt a un parot per a pegar-los fòc en la [[Nit del Foc de Valéncia|nit de Sant Josep]]. Els chiquets s'unirien més tart ad esta manifestació festera, passant en seguida a formar part indiscutible i indissoluble d'ella.

   

   

La famosa cançoneta citada adés, es convertiria en el pas del temps, ni més ni manco que en el nostre himne [[faller]], gràcies a la música del Mestre [[Josep Serrano]] i la lletra de [[Maximilià Thous]].  

La famosa cançoneta citada adés, es convertiria en el pas del temps, ni més ni manco que en el nostre himne [[faller]], gràcies a la música del Mestre [[Josep Serrano]] i la lletra de [[Maximilià Thous]].  

Esta cançoneta per a cridar l'atenció dels veïns del barri, comenten els entesos, que està arraïlada en els pregons dels mils de venedors que veu en crit, oferien la seua mercaderia o servicis en mig dels carrers. Podrien considerar-se com els primers pregons fallers de l'història. En això tenim que, Lo Cant de l'Estoreta, s'inscriu en la llínea dels vells pregons valencians, encara que cantat i realisat per chiquets.

Esta cançoneta per a cridar l'atenció dels veïns del barri, comenten els entesos, que està arraïlada en els pregons dels mils de venedors que veu en crit, oferien la seua mercaderia o servicis en mig dels carrers. Podrien considerar-se com els primers pregons fallers de l'història. En això tenim que, Lo Cant de l'Estoreta, s'inscriu en la llínea dels vells pregons valencians, encara que cantat i realisat per chiquets.

   

   

Esta costum gremial, infantil, pero sobre tot, popular, tingué molt d'èxit en les primeres [[falles]], podent arribar a dir que constituïxen el naiximent de la festa fallera, pero en el pas del temps fon caent en desús a poc a poc.  

Esta costum gremial, infantil, pero sobre tot, popular, tingué molt d'èxit en les primeres [[falles]], podent arribar a dir que constituïxen el naiximent de la festa fallera, pero en el pas del temps fon caent en desús a poc a poc.  

En [[1935]] esta costum s'institucionalisà com a festa.  

En [[1935]] esta costum s'institucionalisà com a festa.  

Hui en dia esta festa del Cant de l'estoreta es rememora en forma de festival-concurs, tots els anys gràcies a la [[comissió fallera]] de la Plaça de l'Arbre del sector del Carme.  

Hui en dia esta festa del Cant de l'estoreta es rememora en forma de festival-concurs, tots els anys gràcies a la [[comissió fallera]] de la Plaça de l'Arbre del sector del Carme.  

Este concurs es remonta a l'any [[1961]], en que uns fallers de la Plaça de l'Arbre volgueren rememorar la seua joventut recorrent esta demarcació de la barriada del Carme, abillats a la vella usança dels chiquets de finals del [[sigle XIX]] i principi del [[sigle XX]], i arrastrant una estoreta velleta, demanaren als veïns algun trasto vell per a organisar en ells, una foguera que acompanyara a la cremà de la seua [[falla]].

Este concurs es remonta a l'any [[1961]], en que uns fallers de la Plaça de l'Arbre volgueren rememorar la seua joventut recorrent esta demarcació de la barriada del Carme, abillats a la vella usança dels chiquets de finals del [[sigle XIX]] i principi del [[sigle XX]], i arrastrant una estoreta velleta, demanaren als veïns algun trasto vell per a organisar en ells, una foguera que acompanyara a la cremà de la seua [[falla]].

   

   

   

   

L'emblemàtica [[Plaça del Carme]] de [[Valéncia]], sol ser l'escenari del tradicional festival-concurs del Cant de l'estoreta que organisa la comissió Plaça de l'Arbre i que conta en la colaboració de la [[Junta Central Fallera]]. La nota més característica és que tots els grups participants, han d'entonar la coneguda i tradicional cançoneta. El festival-concurs sol estar presidit per la [[Fallera Major]] Infantil de Valéncia i la seua Cort d'Honor, junt a la Fallera Major Infantil de la comissió amfitriona. Les comissions participants, han d'anar vestides en els trages més típics, oferint una pinzellada de la Valéncia antiga.  

L'emblemàtica [[Plaça del Carme]] de [[Valéncia]], sol ser l'escenari del tradicional festival-concurs del Cant de l'estoreta que organisa la comissió Plaça de l'Arbre i que conta en la colaboració de la [[Junta Central Fallera]]. La nota més característica és que tots els grups participants, han d'entonar la coneguda i tradicional cançoneta. El festival-concurs sol estar presidit per la [[Fallera Major]] Infantil de Valéncia i la seua Cort d'Honor, junt a la Fallera Major Infantil de la comissió amfitriona. Les comissions participants, han d'anar vestides en els trages més típics, oferint una pinzellada de la Valéncia antiga.  

En este concurs s'entreguen els premis; al 'Conjunt', al 'Chiquet més típic' i al 'Cant'.

En este concurs s'entreguen els premis; al 'Conjunt', al 'Chiquet més típic' i al 'Cant'.

   

   

Esta famosa cantinela se convertiria en el pas del temps ni més ni menys que en l'himne de les [[falles]], gràcies a la composició del [[Mestre Serrano]] i la lletra de [[Maximilià Thous]].

Esta famosa cantinela se convertiria en el pas del temps ni més ni menys que en l'himne de les [[falles]], gràcies a la composició del [[Mestre Serrano]] i la lletra de [[Maximilià Thous]].

 

 

<center>

<center>

'''Himne faller : El Faller'''

'''Himne faller : El Faller'''