Canvis

== Orige etimologic ==

== Orige etimologic ==

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de la actual regio italiana de Calabria -el antic Brucio-, habità per els itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren per el fet de ser Itàlia un pais ric en ganado bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt hasda els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota la Itàlia meridional per a abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., el historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territorio comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial de Italia fins el arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no pasaràn a formar part de '''Itàlia''' hasda el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calabria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un pais ric en ganado bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estreig de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicilia]], [[Cerdenya]] i [[Corcega]] no pasaràn a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calabria]]),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.