Canvis

En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico|Ruedo Ibérico]] en [[París]].  

En l'any [[1943]] publicà ''El llaberint espanyol'', un estudi sobre els antecedents socials i polítics del conflicte bèlic de 1936-1939. L'obra fon prohibida en Espanya, pero publicada per l'editorial [[Éditions Ruedo ibérico|Ruedo Ibérico]] en [[París]].  

En [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».  

En l'any [[1946]] escrigué el seu artícul "Spanish Scene" en ''Current Affair Panphlets'', ademés de prou artículs sobre el místic [[Sant Joan de la Creu]] que va publicar en [[1947]] en la revista ''Horizon''. En [[1949]] feu un recorregut turístic per [[Espanya]] i com a conseqüència publicà en [[1950]] el llibre de viages ''La faç d'Espanya'' a on, en el seu capítul sext, desvela les seues investigacions sobre l'assessinat de [[Federico García Lorca]]. És en eixa época de 1950 quan Brenan va iniciar una amistat que va durar més de vint anys en l'erudit sobre temes vascs [[Julio Caro Baroja]]. Sobre esta relació, el biógraf de Brenan, Jonathan Gathorne-Hardy, va afirmar que Julio Caro Baroja «fon l'únic amic íntim que Gerald tingué entre els espanyols».  

== Viager ==

== Viager ==

En [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.

En l'any [[1951]] estigué viajant per [[Itàlia]] i els [[Estats Units]] i va publicar el seua molt personal ''Història de la lliteratura espanyola''. En [[1953]] va tornar a Churriana i va publicar en [[1957]] ''Al sur de Granada'', un llibre de viages sobre les seues passejades i caminades per la comarca granadina de la Alpujarra. En [[1959]] viajà per [[Marroc]] i caigué greument malalt; conseguí curar-se a dures penes i en [[1961]] va recomençar les seues incansables costums de viager marchant a [[Grècia]]. En [[1962]] publicà un dels seus primers llibres autobiogràfics, ''Una vida pròpia''. En [[1966]] viajà per [[Tunis]], [[Argèlia]], [[Itàlia]], [[França]] i [[Anglaterra]] i publicà ''The Lighthouse Always Says Yes''.

El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.  

El 18 de giner de [[1968]] va morir la seua esposa Gamel Woolsey, autora d'un llibre de memòries sobre la [[Guerra civil espanyola]] titulat ''Màlaga en flames'', ademés d'un llibre de contes ''Spanish Fairy Stories'' ([[1944]]) i traductora d'una novela de [[Benito Pérez Galdós|Galdós]]. Va conéixer poc despuix a Linda Nicholson-Price i es va traslladar a [[Alhaurín el Grande]], en la [[província de Màlaga]]. Entre [[1968]] i [[1973]] va viajar per [[Grècia]], [[Turquia]] i [[Itàlia]]; eixe últim any va publicar per fi la seua biografia de [[Sant Joan de la Creu]] i a l'any següent el seu segon llibre autobiogràfic, ''Memòria Personal (1920-1972)''.