{{Cita|Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d'independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos.|Gaetà Huguet i Breva}}
{{Cita|La llengua valenciana naxqué y se desenrollá senyora y mestressa dins de la propia casa y dins de sa propia nacionalitat. Durant los sigles XIII, XIV y XV fon en la que parlaren y escrigueren sos reys, l'element militar, l'eclesiastich y el poble.|Gaetà Huguet i Breva}}
{{Cita|La llengua valenciana naxqué y se desenrollá senyora y mestressa dins de la propia casa y dins de sa propia nacionalitat. Durant los sigles XIII, XIV y XV fon en la que parlaren y escrigueren sos reys, l'element militar, l'eclesiastich y el poble.|Gaetà Huguet i Breva}}