2519
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 294:
Llínea 294: − + − + − + Llínea 308:
Llínea 308: − {{VT|Economia de l'Unió Europea}} − + − + − + − − {{VT|Infraestructures de l'Unió Europea|Carreteres europees|Energies renovables en l'Unió Europea|Llista de arrapacels en Alemanya}}
→Economía
Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] y les [[industrie]]s de servicis públics contribuixen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com conseqüència de las emisiones de [[dióxido de azufre]] está dañando los [[bosque]]s. La contaminación de les aigües negres en el Mar Bàltic y els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l' [[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].
Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] y les [[industrie]]s de servicis públics contribuixen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com conseqüència de las emisiones de [[dióxido de azufre]] está dañando los [[bosque]]s. La contaminación de les aigües negres en el Mar Bàltic y els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l' [[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].
== Economía ==
== Economia ==
[[Imagen:Eurotower in Frankfurt.jpg|thumb|right|200px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
[[Image:Eurotower_in_Frankfurt.jpg|thumb|right|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
{{AP|Economia d'Alemanya}}
{{AP|Economia de Alemanya}}
Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial y la primera d' [[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics y electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics y aliments processats. Es foc de riquea y això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. Ab una infraestructura de [[carretere]]s amplies y un excelent nivell de vida, es una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].
Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial y la primera d' [[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics y electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics y aliments processats. Es foc de riquea y això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. Ab una infraestructura de [[carretere]]s amplies y un excelent nivell de vida, es una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].
El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) y el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua sede central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].
El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) y el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua sede central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].
=== Infraestructures ===
=== Infraestructures ===
[[Imagen:AirportFrankfurt fromair.jpg|thumb|right|200px|El [[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] es el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|right|El [[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] es el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[Imagen:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|right|200px|[[Hamburc]] es la segon major ciutat portuaria en Europa.]]
[[Image:Two_Ships-Hamburg.jpg|thumb|right|[[Hamburc]] es la segon major ciutat portuaria en Europa.]]
Des de que en los [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret de [[autopiste]]s a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]]'') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta ab més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país ab major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, y que es percentual al número de quilómetros recorreguts.
Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret de [[autopiste]]s a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]]'') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta ab més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país ab major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, y que es percentual al número de quilómetros recorreguts.
Alemanya es líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort ab el mar Bàltic, es un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.
Alemanya es líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort ab el mar Bàltic, es un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.
Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del gover central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disposen de modernes instalacions per al aprofitament de l [[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial y que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.
Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del gover central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disposen de modernes instalacions per al aprofitament de l [[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial y que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.
== Demografia ==
== Demografia ==