26 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 68:
Llínea 68: + + + + Llínea 81:
Llínea 85: − + − +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|''[...] Una tercera opción fue la del [[Álvaro Galmés de Fuentes|Dr. Galmés de Fuentes]], eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del [[Lleopolt Peñarroja|Dr. Penyarroja]], reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.
La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, [[Xaverio Ballester|Dr. Xaverio Balllester]], que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana. [...]''|'Lengua valenciana: resistencia' (''[[Las Provincias]]'', 20.5.2010), per [[José Aparicio Pérez]]}}
{{Cita|Be, mosatros, seguint l'eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l'espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l'AVL.
{{Cita|Be, mosatros, seguint l'eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l'espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l'AVL.
I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.
I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.
Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per José Aparicio Pérez}}
Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per [[José Aparicio Pérez]]}}
{{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}}
{{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==