Canvis

[[Image:Lalacanti en valencia.png|thumb|right|250px|L'alacantí en el [[Regne de Valéncia]].]]

[[Image:Lalacanti en valencia.png|thumb|right|250px|<center>'''L'Alacantí''' en el [[Regne de Valéncia]].</center>]]

[[Image:municipis de lalacanti.png|thumb|right|250px|Municipis de l'Alacantí]]

[[Image:municipis de lalacanti.png|thumb|right|250px|Municipis de l'Alacantí]]

'''L'Alacantí''' és una comarca del sur de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en la [[província d'Alacant]]. També rep els noms de ''Camp d'Alacant'', ''comarca d'Alacant'' i una de les seues zones, ''Horta d'Alacant''.

'''L'Alacantí''' és una comarca del sur de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en la [[província d'Alacant]]. També rep els noms de ''Camp d'Alacant'', ''comarca d'Alacant'' i una de les seues zones, ''Horta d'Alacant''.

== Geografia ==

== Geografia ==

La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per Xixona i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també cridat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''.

La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també cridat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''.

La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'Alacant, un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamiel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou la resta de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'Alacant, la resta de nuclis urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km². En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].  

La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamiel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou la resta de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], la resta de nuclis urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km². En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].  

A banda de [[agost]], la resta de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'Alacant i atres comarques (respectivament, la Canal de Xixona en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mijà|valle del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte Xixona, població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'Alacant. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km², unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

A banda de [[agost]], la resta de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mijà|valle del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km², unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

== Configuració històrica ==

== Configuració històrica ==

=== Conquista cristiana ===

=== Conquista cristiana ===

La conquista cristiana de l'Alacantí es va realisar entre els anys 1245 i 1246. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de Xixona passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de Xixona va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a 1245), mentres que l'Horta d'Alacant passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de Múrcia (conquistant l'infant El senyor Alfonso, després [[Alfons X]], la ciutat d'Alacant en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i 1247 o 1248). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de Xixona de l'Horta d'Alacant forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, després [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínia que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínia fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de la resta de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació de la resta de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'Alacant (excepte la vall de Xixona, ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), Alacant va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.

Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.

=== Història de la configuració municipal ===

=== Història de la configuració municipal ===

Quan en [[1490]] [[Ferran II d'Aragó]], el Catòlic, va otorgar el títul de ciutat a la vila d'Alacant, l'Alacantí o Camp d'Alacant estava dividit en dos termes municipals: el de [[Alacant]], en el que estaven inclosos els actuals municipis de [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamiel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]], [[Campello]], [[agost]], [[Busot]] i [[Aigües]], i el de [[Xixona]], que incloïa a [[La Torre de les Maçanes]]. La configuració administrativa que hui coneixem és el resultat d'un procés segregacionista que va afectar tant el primitiu municipi d'Alacant com al de Xixona.

Quan en [[1490]] [[Ferran II d'Aragó]], el Catòlic, va otorgar el títul de ciutat a la vila d'[[Alacant]], '''l'Alacantí''' o Camp d'[[Alacant]] estava dividit en dos termes municipals: el de [[Alacant]], en el que estaven inclosos els actuals municipis de [[Sant Joan d'Alacant|San Joan]], [[Muchamiel]], [[Sant Vicent del Raspeig|San Vicent]], [[Campello]], [[agost]], [[Busot]] i [[Aigües]], i el de [[Xixona]], que incloïa a [[La Torre de les Maçanes]]. La configuració administrativa que hui coneixem és el resultat d'un procés segregacionista que va afectar tant el primitiu municipi d'[[Alacant]] com al de [[Xixona]].

A finals del [[segle XVI]] van conseguir el títul de "universitat" Muchamiel i Sant Joan. En este títul, no es conseguia la total i completa segregació, pero sí que era el primer pas cap a la independència municipal. En el [[segle XVII]] Muchamiel es va independisar completament d'Alacant, pero als 25 anys va demanar ser agregada al consell d'Alacant, no tornant a independisar-se completament fins a [[1775]]. Per la seua banda, la universitat de Sant Joan i Benimagrell va demanar també ser reabsorbida per la ciutat d'Alacant en [[1619]], independisant-se definitivament en [[1779]].

A finals del [[segle XVI]] van conseguir el títul de "universitat" [[Muchamiel]] i Sant Joan. En este títul, no es conseguia la total i completa segregació, pero sí que era el primer pas cap a la independència municipal. En el [[segle XVII]] [[Muchamiel]] es va independisar completament d'Alacant, pero als 25 anys va demanar ser agregada al consell d'[[Alacant]], no tornant a independisar-se completament fins a [[1775]]. Per la seua banda, la universitat de Sant Joan i Benimagrell va demanar també ser reabsorbida per la ciutat d'Alacant en [[1619]], independisant-se definitivament en [[1779]].

Per la seua banda, de Muchamiel es va independisar també en [[1789]] el lloc de [[Peñacerrada (Muchamiel)|Peñacerrada]], que va tornar a reintegrar-se en el seu municipi matriu en [[1846]].

Per la seua banda, de [[Muchamiel]] es va independisar també en [[1789]] el lloc de [[Peñacerrada (Muchamiel)|Peñacerrada]], que va tornar a reintegrar-se en el seu municipi matriu en [[1846]].

Durant el [[segle XVIII]] es va produir un important procés [[roturación|roturador]] i una [[evolució demogràfica moderna d'Espanya|recuperació demogràfica]] que se va acompanyar en la creació o potenciació de núcleus fins llavors marginals, coincidint en un fenomen de recolonisació interior espontàneu. El creiximent poblacional d'alguns d'ells va ser espectacular, la qual cosa va ocasionar unes favorables condicions econòmiques que van portar després de la independència municipal. Així, Busot, agost i [[Villafranqueza]] es van independisar definitivament d'Alacant durant este segle.

Durant el [[segle XVIII]] es va produir un important procés [[roturación|roturador]] i una [[evolució demogràfica moderna d'Espanya|recuperació demogràfica]] que se va acompanyar en la creació o potenciació de núcleus fins llavors marginals, coincidint en un fenomen de recolonisació interior espontàneu. El creiximent poblacional d'alguns d'ells va ser espectacular, la qual cosa va ocasionar unes favorables condicions econòmiques que van portar després de la independència municipal. Així, Busot, agost i [[Villafranqueza]] es van independisar definitivament d'[[Alacant]] durant este [[segle]].

La Torre de les Maçanes i el lloc de [[La Sarja]] es van independisar al seu torn de Xixona durant el [[segle XVIII]]. La Sarja, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el [[segle XIX]] per Xixona.

La Torre de les Maçanes i el lloc de [[La Sarja]] es van independisar al seu torn de [[Xixona]] durant el [[segle XVIII]]. La Sarja, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el [[segle XIX]] per [[Xixona]].

En el [[segle XIX]], es van independisar d'Alacant els municipis de Sant Vicent del Raspeig i d'Aigües, i en [[1901]] Campello. Per la seua banda, en [[1932]] Villafranqueza va ser anexada per la ciutat d'Alacant.

En el [[segle XIX]], es van independisar d'[[Alacant]] els municipis de [[Sant Vicent del Raspeig]] i d'[[Aigües]], i en [[1901]] [[Campello]]. Per la seua banda, en [[1932]] Villafranqueza va ser anexada per la ciutat d'[[Alacant]].

D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'Alacant separats de la resta, un entre Muchamiel, Sant Vicent, Xixona, Busot i Campello, i un atre entre Busot, Aigües i Relleu. D'atra banda, s'explica així l'existència d'una subcomarca composta per Xixona i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.

D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats de la resta, un entre [[Muchamiel]], [[Sant Vicent]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica així l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.

== Referències ==

== Referències ==

*Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. 1990, Edita Mancomunitat de l'Alacantí.

*Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí.

*Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mijana''. 1996, Edita Institut de cultura Juan Gil Albert.

*Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mijana''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==