Llínea 9: |
Llínea 9: |
| L'interior està format per una gran plana formada per la vall del [[Vinalopó]], que està rodejada per les serres al nort i nort-oest. A l'est, la llínea de costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines, i formacions de dunes. Hi ha excepcions, com és el cas del [[Cap de Santa Pola]], on hi ha un abrupte promontori on se situa un far. La franja costera té uns 30 km. De llongitut, compresos entre Aigua Amarga i la desembocadura del [[Segura]]. | | L'interior està format per una gran plana formada per la vall del [[Vinalopó]], que està rodejada per les serres al nort i nort-oest. A l'est, la llínea de costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines, i formacions de dunes. Hi ha excepcions, com és el cas del [[Cap de Santa Pola]], on hi ha un abrupte promontori on se situa un far. La franja costera té uns 30 km. De llongitut, compresos entre Aigua Amarga i la desembocadura del [[Segura]]. |
| | | |
− | En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les [[Salines de Santa Pola]], o [[El Fondo]] d'Elig-Crevillent, aixina com el [[Clot de Galvany]]. | + | En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les [[Salines de Santa Pola]], o [[El Fondo]] d'[[Elig]]-[[Crevillent]], aixina com el [[Clot de Galvany]]. |
| | | |
| La temperatura mija anual és 17ºC i la precipitació mija anual és 330 mm. | | La temperatura mija anual és 17ºC i la precipitació mija anual és 330 mm. |
| | | |
| == Activitat i economia == | | == Activitat i economia == |
− | El Baix Vinalopó és una comarca dinàmica, la qual es dedica a diferents àmbits econòmics. En el sector primari, l'agricultura sempre ha tingut una importància gran, ya que el camp d'Elig-Crevillent ha segut àmpliament treballat en hortes i cultius. D'atra banda, [[Santa Pola]] continua sent a hores d'ara un dels primers ports peixcaters valencians. | + | '''El Baix Vinalopó''' és una comarca dinàmica, la qual es dedica a diferents àmbits econòmics. En el sector primari, l'agricultura sempre ha tingut una importància gran, ya que el camp d'Elig-Crevillent ha segut àmpliament treballat en hortes i cultius. D'atra banda, [[Santa Pola]] continua sent a hores d'ara un dels primers ports peixcaters valencians. |
| | | |
− | L'indústria és també molt important, en [[Crevillent]] s'ha desenrollat molt l'indústria de l''''estora''', arribant a otorgar-se-li una denominació d'orige. Elig per la seua banda, compartix en atres ciutats del [[Vinalopó]] la capitalitat espanyola de les indústries del '''calçat'''. | + | L'indústria és també molt important, en [[Crevillent]] s'ha desenrollat molt l'indústria de l''''estora''', arribant a otorgar-se-li una denominació d'orige. [[Elig]] per la seua banda, compartix en atres ciutats del [[Vinalopó]] la capitalitat espanyola de les indústries del '''calçat'''. |
| | | |
| El '''turisme''' ve ocupant un ampli sector econòmic des de fa décades. El desenroll d'esta activitat principalment en [[Santa Pola]] ha anat atraent numerosos visitants i residents a la zona. Aixina com han anat experimentant creiximent els núcleus costers ilicitans d'[[Arenals del Sol]] i [[la Marina]]. [[Elig]] com a tal, a causa del seu caràcter comercial i cultural ([[Dama d'Elig]], [[Palmerar d'Elig|Palmerar]], [[Misteri d'Elig|Misteri]], etc.) s'ha convertit també en un creixent destí turístic a banda de la costa. | | El '''turisme''' ve ocupant un ampli sector econòmic des de fa décades. El desenroll d'esta activitat principalment en [[Santa Pola]] ha anat atraent numerosos visitants i residents a la zona. Aixina com han anat experimentant creiximent els núcleus costers ilicitans d'[[Arenals del Sol]] i [[la Marina]]. [[Elig]] com a tal, a causa del seu caràcter comercial i cultural ([[Dama d'Elig]], [[Palmerar d'Elig|Palmerar]], [[Misteri d'Elig|Misteri]], etc.) s'ha convertit també en un creixent destí turístic a banda de la costa. |
| | | |
− | L'[[aeroport de l'Altet]], en el terme municipal d'Elig, es troba ademés en esta comarca, sent el quint aeroport espanyol en volum de passagers per any. | + | L'[[aeroport de l'Altet]], en el terme municipal d'Elig, es troba ademés en esta comarca, sent el quint aeroport espanyol en volum de passagers per [[any]]. |
| | | |
| == Llengua == | | == Llengua == |
− | La comarca es troba ubicada dins de la zona de [[predomini llingüístic oficial]] [[valencià]]. Encara que, igual que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], l'[[Idioma espanyol|espanyol]] també és llengua d'us comú en el Baix Vinalopó, a causa de l'immigració i del predomini llingüístic [[Idioma espanyol|espanyol]] en els mijos de comunicació i per la seua cooficialitat en el [[valencià]]. | + | La comarca es troba ubicada dins de la zona de [[predomini llingüístic oficial]] [[valencià]]. Encara que, igual que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], l'[[Idioma espanyol|espanyol]] també és llengua d'us comú en el '''Baix Vinalopó''', a causa de l'immigració i del predomini llingüístic [[Idioma espanyol|espanyol]] en els mijos de comunicació i per la seua cooficialitat en el [[valencià]]. |
| | | |
| == Delimitacions Històriques == | | == Delimitacions Històriques == |
| {{AP|Historia de les comarques valencianes}} | | {{AP|Historia de les comarques valencianes}} |
− | La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna (l'any 1989). [[Emili Beüt]], en el seu llibre "Confines naturals del Regne de València" publicat l'any [[1934]], la va incloure en l'històrica [[Horta d'Alacant]] (juntament en [[Guardamar del Segura]]) | + | La comarca del''' Baix Vinalopó''' és de creació moderna (l'any 1989). [[Emili Beüt]], en el seu llibre "Confines naturals del Regne de València" publicat l'any [[1934]], la va incloure en l'històrica [[Horta d'Alacant]] (juntament en [[Guardamar del Segura]]) |
| | | |
| ==Vore també== | | ==Vore també== |