124 964
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + Llínea 8:
Llínea 8: − + Llínea 23:
Llínea 23: − + − + Llínea 34:
Llínea 34: − + − + − +
sense resum d'edició
[[Image: Escudo_Mancomunidad_de_Municipios_del_Rincon_de_Ademuz.png|right|thumb|200px|Escut Mancomunitat de Municipis de El Racó d'Ademús]]
[[Image: Escudo_Mancomunidad_de_Municipios_del_Rincon_de_Ademuz.png|right|thumb|200px|Escut Mancomunitat de Municipis de '''El Racó d'Ademús''']]
[[Image: Mapa_del_Rincon_de_Ademuz.png|thumb|right|180px|Mapa de El Racó d'Ademus]]
[[Image: Mapa_del_Rincon_de_Ademuz.png|thumb|right|180px|<center>Mapa de '''El Racó d'Ademus'''</center>]]
[[Image: Localisacio_Raco_Ademus_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de El Racó d'Ademús respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
[[Image: Localisacio_Raco_Ademus_respecte_de_CV.png|thumb|right|100px|Localisació de '''El Racó d'Ademús''' respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]
El '''Racó d'Ademús''' (en [[castellà]] ''Rincón de Ademuz''), constituïx un [[esclau]] de la [[Comunitat Valenciana]], ya que se troba situat entre la [[província de Terol]] (de noroest a surest) i la de [[província de Conca]] (d'oest a sur).
El '''Racó d'Ademús''' (en [[castellà]] ''Rincón de Ademuz''), constituïx un [[esclau]] de la [[Comunitat Valenciana]], ya que se troba situat entre la [[província de Terol]] (de noroest a surest) i la de [[província de Conca]] (d'oest a sur).
== Geografia ==
== Geografia ==
El riu Túria obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba el [[Cerro Calderon]] (1.839 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[Castielfabit]] i el segon en el terme d'[[Ademús]].
El riu [[Túria]] obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de [[Terol]]. Este vall esta flanquejat per la serra de [[Javalambre]] (a l'est), entre els que se troba el [[Cerro Calderon]] (1.839 m), que és el punt més alt de la [[Comunitat Valenciana]]. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels [[Montes Universales]], en pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552m). El [[Túria]] conta en dos afluents en la comarca: el riu [[Ebrón]] i el riu [[Bohílgues]], el primer en el terme de [[Castielfabit]] i el segon en el terme d'[[Ademús]].
===== Pobles de El Racó d'Ademús =====
===== Pobles de El Racó d'Ademús =====
== Història ==
== Història ==
Les terres del Racó d'Ademús foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabit]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del Regne de Valéncia. [[Castielfabit]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les Corts Valencianes. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabit]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó.
Les terres del '''Racó d'Ademús''' foren conquistades per [[Pere II d'Aragó]] en [[1210]], que agarra els castells musulmans d'[[Ademús]] i [[Castielfabit]]. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del [[Regne de Valéncia]]. [[Castielfabit]] i [[Ademús]] enviaven els seus síndics a les [[Corts Valencianes]]. Les dos viles històriques de la comarca, [[Ademús]] i [[Castielfabit]], concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó.
== Llengua ==
== Llengua ==
El Racó d'Ademús és una comarca monolingüe en [[castellà]],<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/50-Gentilicios+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Gentilicis de El Racó d'Ademús'', en la revista ''ABABOL'', nº 50, any 2007]</ref> en fortes influencies de la parla aragonesa.
'''El Racó d'Ademús''' és una comarca monolingüe en [[castellà]],<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/50-Gentilicios+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Gentilicis de El Racó d'Ademús'', en la revista ''ABABOL'', nº 50, any 2007]</ref> en fortes influencies de la parla aragonesa.
== Economia i comunicacions ==
== Economia i comunicacions ==
== Patrimoni Històric-artístic ==
== Patrimoni Històric-artístic ==
[[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Segle XIV. [[Ademús]]]]
[[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|thumb|325px|<center>Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. [[Segle XIV]]. [[Ademús]]</center>]]
El Racó d'Ademús conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia-fortalea de Castielfabit]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref>
'''El Racó d'Ademús''' conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'[[Iglésia fortalea de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabit)|Iglésia-fortalea de Castielfabit]], l'[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta (Ademús)|ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús]], l'[[Iglésia de Sant Pere i Sant Pau (Ademús)|iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús]] i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.<ref>Vore:Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/28-El+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+la+Luz+de+las+Im%C3%A1genes+de+Segorbe.pdf ''El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp'', en la revista ''ABABOL'', nº 28, any 2001]</ref>
== Personages destacats ==
== Personages destacats ==
*Els escritors del segle XVIII [[Eusebi Cañas]] i [[José Ríos]] son originaris de la vila d'Ademús.<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Escritors dels segles XVII i XVIII en El Racó d'Ademús'', en la revista ''ABABOL'', nº 49, any 2007]</ref>
*Els escritors del [[segle XVIII]] [[Eusebi Cañas]] i [[José Ríos]] son originaris de la vila d'Ademús.<ref>Vore: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/49-Escritores+de+los+siglos+XVII+y+XVIII+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz.pdf ''Escritors dels segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] en '''El Racó d'Ademús''''', en la revista ''ABABOL'', nº 49, any 2007]</ref>
*L'escritora i guionista [[Elvira Lindo]] té els seus orígens materns en [[Ademús]].
*L'escritora i guionista [[Elvira Lindo]] té els seus orígens materns en [[Ademús]].