Canvis

[[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és més montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.

[[Bohèmia]], la part occidental del país, està rodejada de monts baixos i forma una [[conca hidrogràfica|conca]], drenada pel Labe ([[riu Elba]]) i el Vltava ([[riu Moldava]]). [[Moràvia]], la part oriental, és més montanyosa i està drenada pel [[riu Moraviana]]. [[Silèsia]], la part en el nort de Moràvia, entre Moràvia i Polònia.

El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Checoslovàquia]] es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavores, la República Checa i la [[Eslovàquia|República Eslovaca (o Eslovàquia)]] són dos països independents.  

El [[1 de giner]] de [[1993]], [[Checoslovàquia]] es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la República Checa i la [[Eslovàquia|República Eslovaca (o Eslovàquia)]] són dos països independents.  

== Història ==

== Història ==

El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes de plata de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia.

El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes de plata de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia.

Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any 1348, fundà la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.

Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any [[1348]], fundà la [[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.

Després de la mort de Carles IV, comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]].

Després de la mort de [[Carles IV]], comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]].

Després de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els sigles XVIII i XIX que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.

Després de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.

Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i Eslovàquia declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].

Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i [[Eslovàquia]] declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].

Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]]'' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o Eslovàquia) en atra, són dos països independents.  

Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]]'' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]]''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o [[Eslovàquia]]) en atra, són dos països independents.  

La '''República Checa''' s'adherí a l'[[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]].

La '''República Checa''' s'adherí a l'[[OTAN]] en [[1998]] i a la [[Unió Europea]] en [[2004]].