Llínea 101: |
Llínea 101: |
| | | |
| === Imperi alemà (1871-1918) === | | === Imperi alemà (1871-1918) === |
− | [[Imagen:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|200px|Proclamación del Imperio alemán en el [[Palacio de Versalles]].]] | + | [[Image:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|Proclamació de l'Imperi alemà en el [[Palau de Versalles]].]] |
− | [[Imagen:Map-DR-Prussia.svg|thumb|right|200px|Imperio Alemán, con el dominante Reino de Prusia en azul.]] | + | [[Image:Map-DR-Prussia.svg.png|thumb|right|Imperi Alemà, ab el dominant Regne de Prusia en blau.]] |
− | {{AP|Imperio Alemán}} | + | {{AP|Imperi Alemà}} |
| | | |
| [[Unificació alemanya|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, ab el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]]. | | [[Unificació alemanya|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, ab el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]]. |
Llínea 109: |
Llínea 109: |
| En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions ab els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, y noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de la [[entente cordiale]] ab el Regne Unit y l'obtenció de vínculs ab l' [[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes ab [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada. | | En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions ab els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, y noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de la [[entente cordiale]] ab el Regne Unit y l'obtenció de vínculs ab l' [[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes ab [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada. |
| | | |
− | En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] y [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]]. | + | En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] y [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]]. |
| | | |
| El [[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en u dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, y l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre y Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excluits les Potencies derrotades en contradicció ab la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos y la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref> | | El [[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en u dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, y l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre y Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excluits les Potencies derrotades en contradicció ab la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos y la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref> |
| | | |
− | [[Imagen:Inflation-1923.jpg|thumb|right|200px|L'inflació 1923-24: una mujer alimenta su estufa con dinero. En ese momento, la quema de dinero es menos costosa que la compra de leña.]] | + | [[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa ab diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]] |
| | | |
| === República de Weimar (1919-1933) === | | === República de Weimar (1919-1933) === |