− | L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana. | + | L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de [[1970]] i a inicis de [[1980]], quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana. |