Canvis

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a America Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant tambe l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a America Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despres als [[Estats Units]], desenrollant tambe l’activitat docent com a professor de frances en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Ab la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, Castello era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arros s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors ab diverses propietats i tambe gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

Ab la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap al [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboracio de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introduccio del taronger guanyaria terreny d’horta al canem, l’arros s’estenia per la marjal i la vinya i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent economic castellonenc. La poblacio estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors ab diverses propietats i tambe gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportacio era el motor de l’activitat economica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

Gaetà, manifestava que la llengua era l’instrument principal per a seguir treballant, per lo tant, proclamava la necessitat d’una gramatica, d’un diccionari, ajudes per al seu estudi i de classes de valencià a l’Universitat i als Instituts.  

Gaetà, manifestava que la llengua era l’instrument principal per a seguir treballant, per lo tant, proclamava la necessitat d’una gramatica, d’un diccionari, ajudes per al seu estudi i de classes de valencià a l’Universitat i als Instituts.  

Deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre atres coses, arreplega de fraseologia popular, publicant en “Artes y Letras” (1[[911]]) i en el Bolleti de la Castellonenca. Publicà el seu poema “La canço de l’Arbre”, que a la fi de maig organisava l’Ajuntament de Castello en el passeig de Lledó. Est himne es publicava en el nº 4 de la revista “Germania” ([[1925]]), orgue de la joventut ratpenatista, precedit per un preambul en el que llegim entre atres lloances: “…les estròfes de esta composició plena de patriotisme i amor a la terra”. Es l’autor d’un “Programa de Resurximent Valenciá”, dedicat a la joventut, fa especial mencio a la necessitat de recuperar el passat iber del poble valencià que sense dubte, dona carisma i importancia a la nostra personalitat com a poble (Germania, 1925).  

Deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre atres coses, arreplega de fraseologia popular, publicant en “Artes y Letras” (1[[911]]) i en el Bolleti de la Castellonenca. Publicà el seu poema “La canço de l’Arbre”, que a la fi de maig organisava l’Ajuntament de Castello en el passeig de Lledó. Est himne es publicava en el nº 4 de la revista “Germania” ([[1925]]), orgue de la joventut ratpenatista, precedit per un preambul en el que llegim entre atres lloances: “…les estròfes de esta composició plena de patriotisme i amor a la terra”. Es l’autor d’un “Programa de Resurximent Valenciá”, dedicat a la joventut, fa especial mencio a la necessitat de recuperar el passat iber del poble valencià que sense dubte, dona carisma i importancia a la nostra personalitat com a poble (Germania, [[1925]]).  

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

[[Image:Dedicatoria de LF a GH.jpg|thumb|right|250px|<center> Dedicatòria del ''Compendi de la Gramàtica Valenciana'' de Lluís Fullana a '''Huguet i Breva'''</center>]]

Gaetà Huguet, tambe va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de Valencia, publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, 1922), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellonenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.  

Gaetà Huguet, tambe va ser intim amic del [[pare Fullana]] ([[Lluïs Fullana i Mira]], Benimarfull [[1871]]-[[Madrit]] [[1948]]) i entusiaste propagandiste de la seua Gramatica (la llibreria de la viuda de Ramon Ortega de [[Valéncia]], publicà el “Compèndi de la Gramática Valenciana”, [[1922]]), de la qual costejà una edicio popular de tres mil eixemplars i va obsequiar en uns cents de tan “estimable obra didactica” a la Societat Castellonenca de Cultura. El propi Fullana li dedicà unes paraules d’agraïment l’any [[1921]], per haver cobert els gastos de l’edicio de la gramatica, considerant a Gaetà com el “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la dedicatoria que fa l’autor a Huguet explica l’idea d’esta obra “per a propaganda i divulgació d’esta nostra amada llengua”.  

L’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[Llengua Valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo mes llogic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despres, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.  

L’any [[1918]], Fullana llegia una conferencia en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava “La cooficialitat de la [[Llengua Valenciana]]”. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre’s com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo mes llogic i posat en rao es la cooficialitat del [[valencià]] i el [[castellà]]. Xixanta anys despres, l’any [[1982]], vindria a donar-li la rao l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en l’articul septim, que diu: “Els dos idiomes oficials de la [[Comunitat Valenciana]] son el [[valencià]] i el [[castellà]]. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los”.  

El [[pare Fullana]], en la seua obra “Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana” ([[1926]]), en l´agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri: “Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme”  

El [[pare Fullana]], en la seua obra “Temes práctics per a l´ensenyança de la Llengua Valenciana” ([[1926]]), en l´agraïment al patrici Gaeta Huguet, podem palpar el seu amor patri: “Permitiu que, atra vòlta, vos dedique dos paraules d´agraïment al posar fi a l´impressió d´este Treball, encaminat tot ell a favorir i facilitar l´ensenyança de nòstra Llengua Valenciana; puix sou vos l´inspirador d´ell i sou protector, baix tots els seus esguarts; podentse i deventse dir que per vos i rònegament per vòstra grandea de sentiments i per vòstre sempre viu i jamai esmortit entusiasme a favor d´esta llengua, tantes vòltes engrandida i santificada per aquell estòl d´insignes valencians que ompliren d´honor i glòria la seua patria, ixen huí a la llum estos Temes práctics, per a que s´en puguen aprofitar tots els que senten encara bullir en lo seu pit l´amor per l´Història, per les costums i per la passada grandea del seu antic Realme”  

Lluïs Fullana, regentà la catedra de valencià en l’[[Universitat de Valéncia]] durant 10 anys ([[1918]]-[[1928]]), fins que’l govern de la dictadura de 1928 la suprimira.  

[[Lluís Fullana]], regentà la catedra de [[valencià]] en l’[[Universitat de Valéncia]] durant 10 anys ([[1918]]-[[1928]]), fins que’l govern de la dictadura de 1928 la suprimira.  

El [[pare Fullana]], eminent home d’estudi i filolec, vinculat a [[Lo Rat Penat]], societat de la que era soci de Merit des del 12 de juny de [[1913]], durant sa vida, va escriure obres religioses, d’historia valenciana i prou referents a la llengua valenciana, com dia ell, guanyant-li hores al temps i cremant molts cresolets d’oli i furtant hores a la son.  

El [[pare Fullana]], eminent home d’estudi i filolec, vinculat a [[Lo Rat Penat]], societat de la que era soci de Merit des del 12 de juny de [[1913]], durant sa vida, va escriure obres religioses, d’historia valenciana i prou referents a la [[llengua valenciana]], com dia ell, guanyant-li hores al temps i cremant molts cresolets d’oli i furtant hores a la son.  

Principals obres del [[Pare Fullana]] al voltant de la llengua:  

Principals obres del [[Pare Fullana]] al voltant de la llengua:  

Preocupat per l’anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. Pero la mort el sorprengué el mateix any en que impulsà dita mampresa que a la fi no arribà a tindre exit.  

Preocupat per l’anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. Pero la mort el sorprengué el mateix any en que impulsà dita mampresa que a la fi no arribà a tindre exit.  

Escrivia En Lluïs Revest (en un articul del bolleti de la Castellonenca), a la mort de Gaetà, estes paraules: “Caigue aquell home a qui l’apassionament generos per una idea fon esdevenir simbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l’enamorat cavaller del verb valencià, dic, de la regio valenciana”.  

Escrivia En Lluïs Revest (en un articul del bolleti de la Castellonenca), a la mort de Gaetà, estes paraules: “Caigue aquell home a qui l’apassionament generos per una idea fon esdevenir simbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l’enamorat cavaller del verb [[valencià]], dic, de la regio valenciana”.  

Fins la mort de Gaetà, el 26 de novembre de [[1926]], que el catalanisme no va irrompre en Castello. Just moria al vespre del dia en el que prenia possessio del seu sillo com academic de la Real Academia de la Llengua Espanyola el [[pare Fullana]] en representacio de la [[Llengua Valenciana]], que en aquell temps, tenia reconeiximent oficial.  

Fins la mort de Gaetà, el 26 de novembre de [[1926]], que el catalanisme no va irrompre en Castello. Just moria al vespre del dia en el que prenia possessio del seu sillo com academic de la Real Academia de la Llengua Espanyola el [[pare Fullana]] en representacio de la [[Llengua Valenciana]], que en aquell temps, tenia reconeiximent oficial.  

== Fundació Huguet ==

== Fundació Huguet ==

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a Huguet i Breva, i l’atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d’Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’ultima voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fons ell era partidari de l’unitat de les llengües.

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l’atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d’Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’ultima voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fons ell era partidari de l’unitat de les llengües.

   

   

La fundacio a nom del pare (Fundación Cayetano Huguet Breva), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d’Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

La fundacio a nom del pare (Fundación '''Cayetano Huguet Breva'''), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d’Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

¿Que pensaria En Gaetà si poguera vore que l’Institut d’Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de [[Castelló]] i que la Fundació que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes?  

¿Que pensaria En Gaetà si poguera vore que l’Institut d’Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de [[Castelló]] i que la Fundació que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes?  

G. Huguet.''  

G. Huguet.''  

En '''Gaetà Huguet i Breva''', es un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d’estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En Gaetà Huguet i Breva, per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  

En '''Gaetà Huguet i Breva''', es un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d’estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En [[Gaetà Huguet i Breva]], per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  

ORACIO DELS HUGUET:  

ORACIO DELS HUGUET: