| Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color [[vert]] obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits. | | Són plantes perennes i alcancen els 0,9 m d'altura. Els seus fulls, lanceolats o elíptics i dentats, són alternes, simples, de color [[vert]] obscur lluent i superfície rugosa, a voltes algo velloses, de fins a 5 cm de llarc per 2 cm d'ample. Els seus talls, pubescents i rectes, solament es ramifiquen despuix del primer cicle vegetatiu, en tendència a inclinar-se. Les raïls són majorment superficials, encara que una secció engrossada s'afona a major profunditat; fibroses, filiformes i perennes, són l'única part de la planta en la que no es presenten els esteviósits. |
| + | Els composts edulcorants de la planta estan continguts en major percentage en els fulls; en l'any [[1931]] els químics d'orige francés Marc Bridel i R. Lavieille varen conseguir aïllar els glucósits que provoquen el seu sabor, als que varen cridar esteviósits; i rebaudiósits. És entre 250–300 voltes més dolces que la sacarosa, els glucósitos d'esta espècie no afecten la concentració de [[glucosa]] en [[sanc]], per lo que resulten aptes per als [[Diabetis mellitus|diabètics]] i útils en dietes hipocalóriques. |