621
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Frédéric Mistral''' (Maillane (Provenza), 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914) escritor francés en [[occità...».
'''Frédéric Mistral''' ([[Maillane]] ([[Provenza]]), [[8 de setembre]] de [[1830]] - [[25 de març]] de [[1914]]) [[escritor]] [[Francia|francés]] en [[occità|llengua occitana]].
== Biografía ==
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del[[Idioma provençal|provençal]], "primera llengua lliterària de l'Europa civilisada", puix fon cultivada en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià o el castellà.
=== ''Félibrige'' ===
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]].
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.
=== ''Mirèio'' ===
Sa principal obra és ''[[Mirèio]]'' (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en [[1859]], esta obra és titula ''Mirèio''(en lloc de ''Mirelha'') perque per imperatiu de Roumanille (son editor, qui probablement intentava aixina difondre al maxim l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a la ortografía "clásica" dels trovadors migevals.''Mireia'' conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de [[Romeo i Julieta]], encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.
[[Charles Gounod]] feu una [[ópera]] en este tema en [[1863]].
=== Premi Nobel ===
Ademés de ''Mireio'', Mistral és autor d'atres obres com ''Calendal'', ''Nerte'', ''Lis isclo d’or'' ("L'illa d'or"), ''Lis oulivado'' ("Les olivades"), ''El poema del Ròdan'', obres totes elles que fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal.
Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]] junt a [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]].
Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane.
== Obres ==
* ''Mireio'' (Mireya) (1859)
* ''Calendau'' (1867)
* ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) (1875)
* ''Nerto'' (1884), relat
* ''La reino Jano'' (La reina Joan) (1890), drama
* ''Lou pouemo dou rose'' (1897)
* ''Moun espelido, Memori e Raconte'' (1906), memòries
* ''Discours e dicho'' (1906)
* ''La genesi, traducho en prouvençau'' (1910)
* ''Lis oulivado'' (1912)
* ''Lou tresor dou felibrige'' (1878-1886)
* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma 1926-1927-1930
{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}
== Curiositats ==
L'escritora chilena [[Gabriela Mistral]] adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.
Te un monument en [[Valéncia]] capital, al costat del Túria, que demostra que els renaixentistes valencians no eren pancatalanistes(com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino panoccitanistes, i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".
Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena [[Barcelona]] existix una escola nomenada ''Frederic Mistral'', en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mireio".
== Biografía ==
Naixqué en una familia rural acomodada. Sos pares eren François Mistral i Adélaide Poulinet. Escomençà ad anar a l'escola prou tart, als nou anys. Entre [[1848]] i [[1851]], estudià dret en [[Aix-en-Provence]] i es convertí en defensor de la independència de la [[Provença]] i del[[Idioma provençal|provençal]], "primera llengua lliterària de l'Europa civilisada", puix fon cultivada en França, Itàlia i Espanya, ans que el francés, l'italià o el castellà.
=== ''Félibrige'' ===
Al tornar a Maillane, Mistral, junt al poeta Roumanille, es convertix en el catalisador del renaiximent de la lengua occitana, aixina com un eixemple a seguir per als renaixentistes del valencià (com Teodoro Llorente), del mallorquí (com Marià Aguiló), i del català (com Víctor Balaguer). En concret, crearen el moviment del ''[[Félibrige]]'', que promovía la llengua occitana en l'ajuda d'[[Alphonse de Lamartine]]. Este moviment de fet, acollí a Víctor Balaguer i atres poetes catalans expulsats de [[Espanya]] per [[Isabel II]].
A través de sa obra, Mistral renovà la llengua provençal, i en especial la poesía èpica provençal, fins portar-la ad un nivell de calitat lliterària comparable al que tingué durant l'Edat Mija. A banda d'escriure poesía, redactà un diccionari i texts de cançons.
=== ''Mirèio'' ===
Sa principal obra és ''[[Mirèio]]'' (Mireya), obra a la que dedicà uit anys d'esforços. Publicada en [[1859]], esta obra és titula ''Mirèio''(en lloc de ''Mirelha'') perque per imperatiu de Roumanille (son editor, qui probablement intentava aixina difondre al maxim l'obra), Mistral usà una ortografía simplificada, fonètica, que des d'aquell moment es diu "mistraliana", en contraposició a la ortografía "clásica" dels trovadors migevals.''Mireia'' conta l'amor de Vincent i la bella provençal Mireya. Esta història és equiparable a la de [[Romeo i Julieta]], encara que la llengua occitana aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment, per mig de l'accent occità.
[[Charles Gounod]] feu una [[ópera]] en este tema en [[1863]].
=== Premi Nobel ===
Ademés de ''Mireio'', Mistral és autor d'atres obres com ''Calendal'', ''Nerte'', ''Lis isclo d’or'' ("L'illa d'or"), ''Lis oulivado'' ("Les olivades"), ''El poema del Ròdan'', obres totes elles que fan d'ell el més important cultivador de l'occità provençal.
Mistral recibí el [[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]] junt a [[José Echegaray]]. En l'import del premi creà el [[Museu Arlaten]] en [[Arlés]].
Casat en Marie-Louise Rivière, no tingué fills i morí el [[25 de març]] de [[1914]] en Maillane.
== Obres ==
* ''Mireio'' (Mireya) (1859)
* ''Calendau'' (1867)
* ''Lis isclo d’or'' (L'illa d'or) (1875)
* ''Nerto'' (1884), relat
* ''La reino Jano'' (La reina Joan) (1890), drama
* ''Lou pouemo dou rose'' (1897)
* ''Moun espelido, Memori e Raconte'' (1906), memòries
* ''Discours e dicho'' (1906)
* ''La genesi, traducho en prouvençau'' (1910)
* ''Lis oulivado'' (1912)
* ''Lou tresor dou felibrige'' (1878-1886)
* ''Proso d’Armana'', obra pòstuma 1926-1927-1930
{{successió| títul=[[Anex:Premi Nobel de Lliteratura|Premi Nobel de Lliteratura]] | período=[[1904]]<ref>Premio ex-aequo.</ref>| predecessor=[[Bjørnstjerne Bjørnson]] | successor=[[Henryk Sienkiewicz]]}}
== Curiositats ==
L'escritora chilena [[Gabriela Mistral]] adoptà el llinage d'este poeta com a seudònim.
Te un monument en [[Valéncia]] capital, al costat del Túria, que demostra que els renaixentistes valencians no eren pancatalanistes(com propugnen els autors pancatalanistes actuals) sino panoccitanistes, i que per això parlaven de "llemosí" i no de "català".
Atre testimoni de que la germanor entre els renaixentistes no fon mai pancatalanista sino panoccitanista, és que encara hui, en plena [[Barcelona]] existix una escola nomenada ''Frederic Mistral'', en honor al escritor, i la revista que publica esta escola te per títul "Mireio".