Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Luis Santangel.jpg|300px|right|thumb|Bust de Santángel en l'Alameda de Valéncia]] | + | [[Image:Luis Santangel.jpg|300px|right|thumb|<center>Bust de Santángel en l'Alameda de [[Valéncia]]</center>]] |
| '''Luis de Santángel''' ([[Valéncia]] ¿ ? - [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de [[Calatayud]] (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]]. | | '''Luis de Santángel''' ([[Valéncia]] ¿ ? - [[1498]]), cortesà de [[Ferrando el Catòlic]] i protector de [[Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de [[Calatayud]] (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]]. |
| | | |
− | Son pare Lluis, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per Joan II de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en Valéncia. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a [[1476]]. | + | Son pare Lluis, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a [[1476]]. |
| | | |
− | Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en Valéncia; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferran el Católic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluis de Santángel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. | + | Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferran el Católic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluis de Santángel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. |
| | | |
| == Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó == | | == Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó == |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món. | | Esta operació fon un préstam que es va cancelar en rendes castellanes, seguint la llínea marcada pels Monarques d'excloure en gran part a la Corona aragonesa de la participació en els assuntes relatius al Nou món. |
| | | |
− | Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de Badajoz): | + | Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso dels caps (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]): |
| | | |
| {{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses van manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}} | | {{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses van manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}} |