Canvis

Naixcut el [[10 de juliol]] de [[1856]] en [[Smiljan]], en la [[Krajina]] [[Àustria-Hongria|austrohongaresa]] (actual [[Croàcia]]), es va educar en [[Graz]] a on va estudiar ingenieria elèctrica i física. En l'any [[1881]] es traslladà a [[Budapest]] per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a [[París]] per a treballar en una de les companyies d'[[Thomas Alva Edison|Edison]], a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la [[corrent alterna]] en l'[[electricitat]], lo que li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció en l'any [[1882]].  

Naixcut el [[10 de juliol]] de [[1856]] en [[Smiljan]], en la [[Krajina]] [[Àustria-Hongria|austrohongaresa]] (actual [[Croàcia]]), es va educar en [[Graz]] a on va estudiar ingenieria elèctrica i física. En l'any [[1881]] es traslladà a [[Budapest]] per a treballar en una companyia de telégrafs nort-americana. A l'any següent es mudà a [[París]] per a treballar en una de les companyies d'[[Thomas Alva Edison|Edison]], a on va realisar la seua major aportació: la teoria de la [[corrent alterna]] en l'[[electricitat]], lo que li va permetre idear el primer [[motor]] d'inducció en l'any [[1882]].  

A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, feu de la seua virtut un treball. A pesar de no tindre els diners ni la fama com a transfondo de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la [[ràdio]]. Aixina puix, finalment fon reconegut com un dels més prolífics inventors dels [[Sigle XIX|sigles XIX]]-[[Sigle XX|XX]], de tal manera que, en l'any [[1915]], el seu esforç es va vore recompensat en el [[Premis Nobel|premi Nobel de Física]], encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre alguna que atra refrega. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els 20.000 $ que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.<ref name="niki">{{ref-llibre |cognom=Burgan |nom=Michael |títol=Nikola Tesla:Physicist, Inventor, Electrical Engineer|url=http://books.google.es/books?id=PW06qF-dj2IC&dq=nikola+tesla&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Compass Point Books |lloc=North Mankato MN|data= 2009|isbn=9780756540869|llengua=anglés}}</ref>

A pesar dels contratemps professionals i socials que va haver de fer front a lo llarc de tota la seua vida, Nikola Tesla no va deixar que res l'impedira continuar investigant i, d'esta manera, feu de la seua virtut un treball. A pesar de no tindre els diners ni la fama com a transfondo de les seues troballes, esta li va arribar despuix de registrar entre 700 i 800 patents en el seu nom, entre les quals estava la [[ràdio]]. Aixina puix, finalment fon reconegut com un dels més prolífics inventors dels [[Sigle XIX|sigles XIX]]-[[Sigle XX|XX]], de tal manera que, en l'any [[1915]], el seu esforç es va vore recompensat en el [[Premis Nobel|premi Nobel de Física]], encara que el va tindre que compartir en Edison, un atre gran inventor coetàneu de Tesla i en el qual va tindre alguna que atra refrega. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar este reconeiximent ni els 20.000 $ que este proporcionava i d'atres que finalment no fon el llorejat, pero per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seua vida en una pobrea considerable.<ref name="niki">{{ref-llibre |cognom=Burgan |nom=Michael |títol=Nikola Tesla:Physicist, Inventor, Electrical Engineer|url=http://books.google.es/books?id=PW06qF-dj2IC&dq=nikola+tesla&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Compass Point Books |lloc=North Mankato MN|data= 2009|isbn=9780756540869|llengua=anglés}}</ref>

== Referències ==

== Referències ==