Canvis

95 249 bytes afegits , 22:43 10 nov 2008

Pàgina nova, en el contingut: «{{Artículo bueno}} {{Ficha de país | nom_oficial = ''Bundesrepublik Deutschland'' República Federal d'Alemanya | nombre_común = Alemanya | de = de | imag...».

{{Artículo bueno}}
{{Ficha de país | nom_oficial = ''Bundesrepublik Deutschland'' República Federal d'Alemanya
| nombre_común = Alemanya | de = de
| imagen_bandera = Flag of Germany.svg
| imagen_escudo = Coat of Arms of Germany.svg
| símbolos =
| imagen_mapa = Location Germany EU Europe.png
| lema_nacional = ''immer vereint durch unser Land'' ''siempre estaremos unidos por nuestro país''
| himno_nacional =tercera estrofa del vers ''[[Das Lied der Deutschen]]''
(también dicho "Einigkeit und Recht und Freiheit")
| capital = [[Berlin]]
| capital_población = 3.410.000 hab. (09/2007)
| capital_coor_fmt =
| capital_coor = 52_31_N_13_24_E_ 52°31′ N 13°24′ E
| ciudad_principal = [[Berlin]]
| idiomas_oficiales = [[idioma alemany|Alemà]] {{Infobox ref|1}}
| gobierno = [[Federació|República federal]] [[parlamentarisme|parlamentaria]]
| dirigentes_títulos = [[President d'Alemanya|President]] [[Canceller d'Alemanya|Canceller federal]]
| dirigentes_nombres = [[Horst Köhler]] [[Angela Merkel]]
| fundación = [[Història d'Alemanya|Fundació]]
| fundación_hitos = Unificació República Federal Reunificació
| fundación_fechas = [[18 de giner]] de [[1871]] [[23 de maig]] de [[1949]] [[3 d'octubre]] de [[1990]]
| superficie = 357.050
| superficie_lloc = 62
| superficie_agua = 2,416%
| fronteras = 3.621 [[quilometro|km]]
| costas = 2.389 km
| población = 82.604.000 {{Infobox ref|2}}
| población_lloc = 14
| población_densidad = 230
| PIB_nominal= US$ 3.322.147 millons
| PIB_nominal_año = 2007
| PIB_nominal_puesto = 3
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 40.415 (2007)
| PIB = US$ 2.809.693 millons
| PIB_año = 2007
| PIB_puesto = 5
| PIB_per_cápita = 34.181 (2007){{Infobox ref|3}}
| IDH = 0,935
| IDH_año = 2005
| IDH_puesto = 22
| IDH_categoría = alto
| moneda = [[Euro]] {{Infobox ref|4}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilicio = Alemà, alemana
| horario = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
| horario_verano = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = [[.de]]
| código_telefónico = 49
| prefijo_radiofónico = DAA-DRZ, Y2A-Y9Z
| código_ISO = 276 / DEU / DE
| miembro_de = {{EU}}, [[ONU]], [[OTAN]], [[CBSS]], [[OSCE]], [[OCDE]], [[G-8]], [[Consell d'Europa|COE]]
| nota1 = També estan oficialment reconeguts y protegits com llenguages minoritaris l' [[idioma danés|danés]], el [[baix alemà]], l' [[idioma sórabo|sórabo]], l' [[idioma romaní|romaní]] y l' [[idioma frisó|frisó]].
| nota2 = Segons estimacions de [http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/EN/press/pr/2008/01/PE08__019__12411,templateId=renderPrint.psml DESTATIS]
| nota3 = [[Llista de paísos per PIB (PPA) per càpita|Lloc 24º]]
| nota4 = Abans de [[1999]]: [[marc alemà|marc]].
}}
'''Alemanya''' ([[Idioma alemà|alemà]]: '''''Deutschland''''' (''Deutsch'' o ''Teutsch'': Alemà o [[Teutó]], ''Land'': Terra o País / oficialment '''República Federal d'Alemanya''', ''RFA''; en alemà, ''{{Audio|De-Bundesrepublik_Deutschland-pronunciation.ogg|Bundesrepublik Deutschland}}'', {{IPA|ˈbʊndəsrepubliːk ˈdɔʏʧlant}}) es un país d' [[Europa central]] que forma part de l' [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort ab el [[mar del Nort]], [[Dinamarca]] y el [[mar Bàltic]]; a l'est ab [[Polonia]] y la [[República Checa]]; al sur ab [[Àustria]] y [[Suïssa]], y a l'oest ab [[França]], [[Luxemburc]], [[Bèlgica]] y els [[Països Baixos]]. El territori d'Alemanya abarca 357.021 km ² y esta influenciat per un [[clima]] templat. Ab més de 82 millons d'habitants, representa la major població entre els [[estats membres de l'Unió Europea]] y es la llar del tercer major grup d'emigrants internacionals.

Les paraules alemà y Alemanya provenen del [[llatí]] y eren utilisades en l' [[Història Antiga|antiguetat]] per els romans per a denominar als [[poble alamán|''alamanes'']] —no es lo mateix que ''alemanys''—, el [[pobles germànics|poble germànic]] més proper al territori de l' [[Imperi Romà]]. Llavors va ser utilisada per a nomenar al país sancer.<ref name="alamanes">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2264655,00.html | título = Orígens | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = Castellano}}</ref> Ademés d' ''alemà'', esta també extés l'us del gentilici ''germà'', derivat del nom ab que els romans es referien a les [[tribu]]s no romanes de la zona central d'Europa, a les que nomenaven [[Germania]].<ref name="alamanes"/> Des del [[segle X]], els territoris alemanys formaren una part central del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] que va durar fins al [[1806]]. Durant el [[segle XVI]], les regions del nort del país es varen convertir en el centre de la [[Reforma Protestant]]. Com un modern [[estat-nació]], el país va ser unificat en mig de la [[Guerra franc-prussiana]] en [[1871]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], va ser dividida en dos estats separats a lo llarc de les [[Zones d'ocupació aliada en Alemanya|llínees d'ocupació aliades]] en [[1949]] pero els dos estats es varen reunificar de nou en [[1990]]. Va ser membre fundador de la [[Comunitat Europea]] ([[1957]]), que es convertir en la [[Unió Europea]] en [[1993]]. Es part de la [[zona Schengen]] y adopta la moneda comú europea, el [[euro]], en [[1999]].

Es una [[república parlamentaria]] federal de setze estats ([[Bundesländer]]). La [[capital]] y ciutat més gran es [[Berlin]]. Es membre de les [[Nacions Unides]], la [[OTAN]], el [[G8]], les nacions [[G4]], y va firmar el [[Protocol de Kioto]]. Es la tercera major economia mundial en quant al [[PIB nominal]], la primera d'Europa, y el major exportador de mercaderies del mon en [[2007]]. En térmens absoluts, assigna el segon major presupost anual de la ajuda al desenroll en el mon,<ref> [http://www.topnews.in/germany-worlds-second-biggest-aid-donor-after-us-229970 Germany world's second biggest aid donor after US] TopNews, India, Retrieved 2008, 04-10.</ref> mentres que les seues despeses militars ocuparen el sext lloc.<ref>{{cite web
|url = http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download
|title = The fifteen major spenders in 2006| accessdate = 2007-08-23 | year = 2007| format = PDF | work = Recent trends in military expenditure | publisher = Stockholm International Peace Research Institute }}</ref> El país ha desenrollat un alt nivell de vida y ha establet un sistema complet de [[seguritat social]]. Te una posició clau en els assunts europeus y mante una estreta relació ab varies associacions a nivell mundial.<ref>[http://www.iht.com/articles/2008/04/04/europe/poll.php The leader of Europe? Answers an ocean apart] International Herald Tribune. April 4, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref> Es reconeguda com líder en els sectors [[Ciència|científic]] y [[Tecnología|tecnológic]].<ref>[http://www.innovations-report.de/html/berichte/informationstechnologie/bericht-109339.html Confidently into the Future with Reliable Technology] www.innovations-report.de. May 7, 2008. Retrieved 2008, 04-04.</ref>

== Història ==
{{AP|Història d'Alemanya}}
=== Abans del Sacre Imperi Romà Germànic ===
[[Imagen:Germanic tribes (750BC-1AD).png|thumb|right|200px|Expansión de las tribus germánicas entre 750 a. C. y el año 1.]]
{{AP|Pobles germànics|AP2=Germania}}

Es creu que la [[etnogénesis]] de les tribus germàniques es va produir durant l' [[Edat de Bronze#Europa Nòrdica:|Edat de Bronze nòrdica]], o, a més tardar, durant la [[Cultura de Jastorf|Edat de Ferro pre-romana]]. Des del sur de Escandinava y el nort d'Alemanya, les tribus iniciaren la seua expansió al sur, est y oest en el segle I a. C., entrant en contacte ab les tribus [[celtes]] de la [[Gàlia]], així com Iran, el Bàltic, y les tribus [[Pobles eslaus|eslaves]] de l' [[Est d'Europa]]. Poc es coneix sobre l'història temprana dels pobles germànics, excepte lo que se sap a través de les seues interaccions ab l'Imperi Romà y els registres de troballes arqueològiques.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. ISBN 0-8147-1381-5.</ref>

Durant el regnat de [[César August]], els germans se familiarisaren ab les tàctiques de guerra romans, mantenint al mateix temps la seua identitat tribal. En 9 a. C., tres [[legions romanes]] dirigides per [[Publi Quintilià Varó|Varó]] foren derrotades per els [[Queruscs]] y el seu líder [[Armini]] en la [[Batalla del bosc de Teutoburc]]. Per lo tant, l'Alemanya moderna, per lo que respecta al Rin y el Danubi, es va mantindre fora de l'Imperi Romà. En l'época de [[Tácit]], tribus germàniques es varen establir a lo llarc del Rin y el Danubi, ocupant la major part de la zona moderna d'Alemanya. El segle III va vore el sorgiment d'un gran número de tribus germàniques de l'Oest: [[Poble alamán|Alamanes]], [[Poble franc|Francs]], [[Chatti]], [[Saxones]], [[Frisons]], y [[Turingios]]. En eixe moment estos pobles iniciaren el [[periodo de les grans migracions]] que es va estendre per varios segles.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.</ref>

=== Sacre Imperi Romà Germànic (962-1806) ===
[[Imagen:Martin Luther by Lucas Cranach der Ältere.jpeg|thumb|right|200px|Martín Lutero (1483-1546), inició la Reforma Protestante.]]
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}

L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l '[[Imperi Carolingi]] en 843, que va ser fundada per [[Carlomagne]] en 800, y va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des de el riu [[Eider]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.

Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] y [[Baviera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d' [[Itàlia]] y [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemanys aumentaren la seua influencia cap al sur y l'est en els territoris habitats per els eslaus. En el Nort alemà creixeren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseática]].

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en 1356 va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncipe elector|príncips electors]]. A partir del segle XV, els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]]'', on qüestionant l' [[Iglésia Catòlica Romana]] en 1517, provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemanys després de 1530. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] (1618-1648), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemanys es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] (1648) va acabar ab la guerra religiosa entre els estats alemanys, pero el imperi [[de facte]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria y el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemanya. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit y dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

=== Restauració y revolució (1814-1871) ===
[[Imagen:Map-Rheinbund-1812.png|thumb|right|200px|[[Confederación del Rin]] en [[1812]].]]
[[Imagen:Nationalversammlung.jpg|thumb|right|200px|[[Parlamento de Fráncfort]] en [[1848]].]]
{{AP|Confederación Germanica}}

Despés d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busqueda per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble y la [[corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta després la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l' [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar ab la dominació estrangera no els reporta als alemanys una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revoluciones de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional e institucional suponia tindre que definir qué perteneixia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanismo|pangermànic]], ab l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].

El [[parlament]] va exigir que, com emperador alemà, el [[rei]] de [[Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví y concebres a sí mateix com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemanya.

En la década de [[1860]] el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia al eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre ab la [[Guerra de les Set Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «chicoteta Alemanya».

=== Imperi alemà (1871-1918) ===
[[Imagen:Reichsgruendung2.jpg|thumb|right|200px|Proclamación del Imperio alemán en el [[Palacio de Versalles]].]]
[[Imagen:Map-DR-Prussia.svg|thumb|right|200px|Imperio Alemán, con el dominante Reino de Prusia en azul.]]
{{AP|Imperio Alemán}}

[[Unificació alemanya|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, ab el Regne de Prusia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions ab els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, y noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions mijançant la firma de la [[entente cordiale]] ab el Regne Unit y l'obtenció de vínculs ab l' [[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes ab [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.

En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varios territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] y [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].

El [[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austrohúngar, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en u dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, y l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre y Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excluits les Potencies derrotades en contradicció ab la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos y la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>

[[Imagen:Inflation-1923.jpg|thumb|right|200px|L'inflació 1923-24: una mujer alimenta su estufa con dinero. En ese momento, la quema de dinero es menos costosa que la compra de leña.]]

=== República de Weimar (1919-1933) ===
{{AP|República de Weimar}}

L'adversitat econòmica, deguda tant a les [[Tractat de Versalles (1919)|condicions de la pau]] com a la [[gran depressió]] mundial, es considerada una de les causes que varen provocar el recolzament per part dels líders d'opinió y els [[Vot|votants]] alemanys cap als partits antidemocràtics. Junt açò, durant la [[guerra]] y fins al seu fi s'havia mantes en la societat alemanya la idea de que la victòria era casi segura y la falta d'una invasió va alimentar la teoria (''Dolchstoßlegende'') de que va ser ser les forces [[Democràcia|democràtiques]] (y [[Comunisme|comunistes]], així com els [[judeu]]s) les que traïcionaren la pàtria y provocaren la derrota.

En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] y [[novembre]] de [[1932]], el [[Partit Nacional-Socialiste Alemà dels Treballadors]] (NSDAP, «partit [[Nazisme|nazi]]») va obtindre el 37,3%<ref>{{Cita web| url = http://www.willy-brandt.org/bwbs_biografie/Hitler_bei_Hindenburg_B1071.html | título =
Hitler bei Hindenburg | año = 2005 | obra = Bundeskanzler- Willy- Brandt- Stiftung | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = alemà}}</ref> y el 33,0% dels vots, respectivament. L'inestabilitat política y la impossibilitat de crear un govern ferm va obligar a que el [[president del govern]] tinguera que nomenar al [[canceller]] (''Präsidialkanzler''), algo que d'orige era tasca del [[parlament]]. El [[30 de giner]] de [[1933]], per pressió del NSDAP, el president (cap d'Estat) [[Paul von Hindenburg]] (canceller durant la Primera Guerra) va nomenar canceller ([[cap de govern]]) al líder del NSDAP, [[Adolf Hitler]].

=== Alemania Nazi (1933–1945) ===
[[Imagen:Reichsparteitagnov1935.jpg|thumb|right|200px|Hitler inspecciona un desfile de las [[Sturmabteilung|tropas SA]] (1935).]]
[[Imagen:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|right|200px|La [[Potsdamer Platz]] tras la [[Batalla de Berlín]] en 1945.]]
{{AP|Alemania Nazi|AP2=Segunda Guerra Mundial}}

Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Jefe de Estat]], lo que va donar inici a la Alemanya Nazi. El 27 de febrer de 1933, el [[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Solo el [[Partit Socialdemòcrata de Alemanya]] va votar en contra de ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establet per una serie d'iniciatives y decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. La industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

En 1936 les tropes alemanyes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], y el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de apaciguamiento]] que va resultar insuficient. La política de Hitler de anexionar terres veïnes per a fer-se ab ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria y a Checoslovaquia anexionant-se la part checa y establint un govern títere en Eslovàquia, va dur al escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (de ahí el términi ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra relámpago') y va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort y oest de França y posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] y [[Grècia]] en Europa, y [[Túnez]] y [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes al Imperi de Japó (qui fea la seua propia invasió per Àsia y Oceania) e Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt ab els alemanys y atacava Malta y el Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin y tots els seus territoris africans y asiàtics: Marroc, Argelia, Síria...), Finlàndia, Eslovènia, Croàcia, Hungria, Rumania y Bulgària.

Atres Estats tenien que colaborar ab els alemanys per a que no hi hagueren represalies y no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemanys no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marino, El Vaticà y Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, u direcció Leningrat, atre a Moscou y l'atre a Ucrània y aplegant fins a Stalingrat y els camps petrolífers de Maykop y Grozni. Els alemanys foren ajudats ab ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Rumania e Hungria entre atres. Finalment, Alemanya fou detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fou derrotada per la RAF. L' [[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions.Els seus fracassos en las campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou y tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) y 1942 (aplegar al mar Caspi per a fer-se ab el petroli), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats per els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.

En lo que més tart aplega a ser conegut com l' [[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varios sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasones]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], y les persones ab discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en el Holocaust, entre ells sis millons de judeus y tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial y el genocidi nazi son responsables de alrededor de 50 millons de morts en Europa.

=== Divisió y reunificació (1945-1990) ===
[[Imagen:Deutschland Besatzungszonen - 1945 1946.svg|thumb|right|200px|Zonas de ocupación en 1946.]]
{{AP|Historia de Alemania desde 1945}}

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat y dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 y 14 millons de [[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemanys ètnics y els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en el oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], y passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] y de la [[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] y el [[bloc soviètic]].

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte y la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Miracle econòmic alemany]].

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí al estaclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat per els combatents antifascistes y de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, y per temor a desencadenar discussions polítiques que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeit durant la guerra. Esta falta de autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en la actualitat ocurrisquen en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «OSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofobia, la enfermedad alemana], Consultado el [[25 de septiembre]] de [[2008]]</ref>

[[Imagen:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|200px|[[Remodelación de Berlín]], tras la reunificación.]]

Després d'una història d'incidents y desencontres entre els dos estats alemanys, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], ab posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hungria]] y [[Checoslovaquia]] en l' [[estiu]] d'ixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític y militar de les potencies vencedores de la Segona Guerra Mundial.

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemanya, com la participació alemanya en operacions de la [[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemanya, y enormes costs per als contribuents dels antics estats.

La Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] y la estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemany)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de la Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental ab la garantia per part de la OTAN de no situar forces en el est de l'Alemanya unificada.

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne (1886-1963) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemanya després la [[Territori imperial de Alsacia y Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en 1871, estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanyes|abdós països]], França y Alemanya, es consideren el motor de las [[Cronologia de la Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a la actual [[Historia de la Unió Europea|Unió Europea]].

== Govern ==
{{AP|Política de Alemania}}
[[Imagen:Berlín reichstag CP.jpg|thumb|right|250px|[[Edifici del Reichstag]], sede del [[Bundestag]] alemán.]]
[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|right|180px|[[Horst Köhler]], [[Presidente de Alemania]].]]

Es una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] y [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemany opera baix un marc establert en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]]'' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituit per una constitució adequada una vegada que Alemanya fou reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'ambes càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, y el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat y no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemanya en [[1990]], encara que ab algunes modificacions.

El ''[[Bundeskanzler]]'' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], es el jefe de [[govern]] y eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) y el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit mijansant [[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals y son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar y remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per la [[Unió Demócrata Cristiana]] y el [[Partit Socialdemócrata de Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) y la [[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han desempenat també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

El [[jefe de Estat]] alemany es el ''[[Bundespräsident]]'' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]]'' (convenció federal), una [[institució]] integrada per els membres del Bundestag y un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemany més alt en el orde de precedència es el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern es el [[Canceller]], que es designat per el Bundespräsident després d'haver segut elegit per el Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança por part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.

=== Estats ===
{{AP|Organización territorial de Alemania}}

Els 16 [[estat]]s (Länder, Bundesländer) que abarquen Alemanya se subdividixen en 439 [[distrit]]s (Kreise) y [[ciutat]]s (Kreisfreie Städte).

{| {{tablabonita}}
|-
|
{|
![[Estats federats d'Alemanya|Estat federat]] !! % S!! H/km² !! [[Capital (política)|Capital]] !! Mapa
|-
|'''1''' [[Baden-Wurtemberg]] || style="text-align:right" | 10,01 || style="text-align:right" | 300 || [[Stuttgart]] || ROWSPAN=16 |  [[Imagen:Karte Deutsche Bundesländer (nummeriert).svg|240px|center|]] 
|-
|'''2''' [[Baviera]] || style="text-align:right" | 19,76 || style="text-align:right" | 177 || [[Múnich]]
|-
|'''3''' [[Berlin]] || style="text-align:right"| 0,25 || style="text-align:right" |    3.812 || [[Berlin]]
|-
|'''4''' [[Brandeburc]] || style="text-align:right" | 8,26 || style="text-align:right" | 87 || [[Potsdam]]
|-
|'''5''' [[Bremen (estat)|Bremen]] || style="text-align:right" | 0,11 || style="text-align:right" | 1.642 || [[Bremen (ciutat)|Bremen]]
|-
|'''6''' [[Hamburc]] || style="text-align:right" | 0,21 || style="text-align:right" | 2.317 || [[Hamburc]]
|-
|'''7''' [[Hesse]] || style="text-align:right" | 5,91 || style="text-align:right" | 288 || [[Wiesbaden]]
|-
|'''8''' [[Mecklemburgo-Pomerania Occidental]]  || style="text-align:right" | 6,49 || style="text-align:right" | 73 || [[Schwerin]]
|-
|'''9''' [[Baixa Saxònia]] || style="text-align:right" | 13,34 || style="text-align:right" | 168 || [[Hanóver]]
|-
|'''10''' [[Renania del Nort-Westfalia]] || style="text-align:right" | 9,55 || style="text-align:right" | 529 || [[Düsseldorf]]
|-
|'''11''' [[Renania-Palatinado]] || style="text-align:right" | 5,56 || style="text-align:right" | 204 || [[Maguncia]]
|-
|'''12''' [[Sarre]] || style="text-align:right" | 0,72 || style="text-align:right" | 407 || [[Sarrebruck]]
|-
|'''13''' [[Saxònia]] || style="text-align:right" | 5,16 || style="text-align:right" | 231 || [[Dresde]]
|-
|'''14''' [[Saxonia-Anhalt]] || style="text-align:right" | 5,73 || style="text-align:right" | 120 || [[Magdeburc]]
|-
|'''15''' [[Schleswig-Holstein]] || style="text-align:right" | 4,41 || style="text-align:right" | 180 || [[Kiel]]
|-
|'''16''' [[Turingia]] || style="text-align:right" | 4,53 || style="text-align:right" | 144 || [[Érfurt]]
|}
|-
| '''% S=''' ''% de superfície sobre el total de la superfície d'Alemanya.'' '''H/km²=''' ''Es considera el promig d'habitants per km²''.
|}

=== Relacions exteriors ===
[[Imagen:Frank-Walter Steinmeier.jpg|thumb|right|200px|[[Frank-Walter Steinmeier]], [[Ministre de Assunts Exteriors|Ministre Federal de AA.EE.]] ''([[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|President del CUE, 1er sem. de 2007]])''.]]
==== Unió Europea ====

En el plà de l' [[Unió Europea]], conta ab la representació més nombrosa en el [[Parlament Europeu]], en virtut de la seua condició de país més poblat de l'Unió; ademés, el alemany [[Hans-Gert Pöttering]] es el [[President del Parlament Europeu]] y [[Günter Verheugen]] es u dels [[Plantilla:Taula Comissió Europea 2004-2009|vicepresidents]] de la [[Comissió Europea]] per a el període [[2004]]-[[2009]].

La [[Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea 2007|Presidència alemanya del Consell de l'Unió Europea]], en el primer semestre de [[2007]], estigué emmarcada dins del sistema de administració rotativa de dita institució. Va ser la [[Cronologia de l'Unió Europea|duodècima ocasió]] que Alemanya asumix la Presidència des de que s'iniciara este procés en [[1958]]. La vegada anterior va ser durant el primer semestre de [[1999]] baix la presidència de [[Joschka Fischer]].
Com es habitual, encara que el jefe de govern d'Alemanya es [[Angela Merkel]], va ser [[Frank-Walter Steinmeier]] el [[Ministre de Assunts Exteriors d'Alemanya|Ministre Federal de Relacions Exteriors]] qui oficia com [[Presidència del Consell de l'Unió Europea|President del Consell de l'Unió Europea]].<ref>{{Cita web| url = http://www.eu2007.de/fr/The_Council_Presidency/What_is_the_Presidency/index.html | título = Qu'est-ce que la présidence? | año = 2007 | obra = Présidence allemande du Conseil de l'UE | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = francés}}</ref> Entre els aspectes més destacats d'esta Presidència estageren l'acort sobre el [[Energies renovables en l'Unió Europea|us del 20% de energies renovables en la UE]] per a el [[2020]],<ref>[http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/objetivo_cumbre_vinculante_uso_energias_1444626.htm Objetivo vinculante 20% uso energías renovables 2020]</ref> així com la redacció de la ''[[Declaració de Berlin]]'',<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/24/internacional/1174742613.html Texto íntegro de la Declaración de Berlín]</ref> pero el major guany va ser l'acort que dona orige al [[Tractat europeu de Lisboa]].

==== Forces Armades ====
{{AP|Bundeswehr}}
[[Imagen:Bundeswehr-German War Graves Commission 01.jpg|thumb|right|200px|Membres de la [[Bundeswehr]] trebalant en un [[cementeris dels caiguts de guerra alemanys|cementeri dels caiguts de guerra alemanys]].]]

Les forces armades recebiren el nom de [[Bundeswehr]]; compostes per l'Eixèrcit ([[Heer]]), la Força Naval ([[Deutsche Marine]]), la Força Aérea ([[Luftwaffe (Bundeswehr)|Luftwaffe]]), els servicis mèdics centrals y els ramals del [[comande]] de la ajuda de servici comú. En temps de [[pau]], la Bundeswehr es ordenat per el [[Ministre de Defensa]] y el [[Canceller]], qui ademés es [[comandant]] en jefe quant el país esta en el [[estat de guerra]].

El [[servici militar obligatori]] dura nou mesos y el [[govern]] destina el 1,6% del [[PIB]] per a la defensa nacional. Per el seu alt grau de desenroll [[Tecnologia|tecnològic]] civil en el àmbit de la [[Ingeniera nuclear]] y [[aeroespacial]], es capaç de desenrollar [[armes nuclears]] si el seu govern ho decidix. La seua [[industria]] militar produix [[arma]]s que van des de [[Carro de combat|tancs]], y [[Vehículs blindat|vehículs blindats]], fins a [[artilleria]], [[submarín]]s y [[Creuers|barcos de combat]]. La majoria de les armes son manufacturades per a la Força Armada Federal o per als aliats en la [[OTAN]].

Segons l'artícul 24 [[Grundgesetz|GG]] Alemanya pot llimitar-se en la seua [[sobirania]] per a conservar la pau europea o mundial y traballar en conjunt ab una organisació internacional. Alemanya forma part de la OTAN y com tal ha participat en [[Afganistan]], [[Kosovo]] y en la [[Segona Guerra del Golfo]], entre atres. Ademés, junt a l' [[Unió Europea]] treballa per la pau en [[Darfur]].

{{VT|Eurocos|EUFOR|GSG 9}}

=== Dret ===
[[Imagen:HH Polizeihauptmeister MZ.jpg|thumb|right|200px|Oficial de la [[policía]] de [[Hamburgo]].]]

El [[Tribunal de justícia]] es independent del [[poder eixecutiu]] y el [[poder llegislatiu|llegislatiu]]. Te un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] ab algunes referències al [[dret germànic]]. El B''undesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), ab sede en [[Karlsruhe]], es el Tribunal Suprem alemany responsable d'asunts [[Constitució|constitucionals]], ab el poder de realisar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Consultat el [[13 d'abril]] de [[2007]]</ref> Actua com la més alta autoritat jurídica y s'assegura de que les pràctiques dels poders llegislatiu y judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua ab independència dels atres organs del Estat, pero no pot actuar en el seu propi nom.

El sistema del [[tribunal suprem]], dit Oberste Gerichtshöfe des Bundes, conta ab dependències especialisades. Per a les causes [[civil]]es y [[penal]]es, el més alt tribunal d'apelació es el Tribunal Federal de Justícia, ab sede en Karlsruhe y [[Leipzig]]. La sala es d'estil [[Principi inquisitiu|inquisitorial]]. Atres tribunals federals son el Tribunal Federal del Treball en [[Erfurt]], el Tribunal Social Federal de [[Kassel]], el Tribunal Federal de Facenda en [[Múnich]] y el Tribunal Administratiu Federal en Leipzig.

El [[dret penal]] y [[dret privat]] estan codificats en el plà nacional en el [[Strafgesetzbuch]] y el [[Còdic Civil d'Alemanya|Bürgerliches Gesetzbuch]], respectivament. El sistema penal es dirigix cap a la rehabilitació del [[criminal]], el seu objectiu secundari es la protecció del públic en general.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/stvollzg/__2.html § 2, StVllzg], gesetze-im-internet.de, Consultat el [[13 de abril]] de [[2007]]</ref> Per a conseguir este últim, el condenat penal pot ser posat en presó preventiva (Sicherheitsverwahrung), ademés de regular la pena si se li considera una amenaça per al públic en general. El ''Völkerstrafgesetzbuch'' regula les conseqüències dels [[crims de lesa humanitat]], [[genocidi]] y [[crims de guerra]].

El [[poder llegislatiu]] esta dividit entre la federació y els estats. La llei fonamental estipula que els estats deuen seguir les disposicions del poder llegislatiu a nivell estatal, llevat de casos designats per la pròpia llei fonamental. La [[llei federal]] preval sobre la llei de cada estat, ya que el poder llegislatiu residix en el nivell federal. El [[Bundesrat]] es el orgue federal a través del qual els estats participen en la llegislació nacional. Cada estat te els seus propis tribunals constitucionals.

== Geografia ==
{{AP|Geografia d'Alemanya}}
[[Imagen:Gm-map-es.png|thumb|right|200px|Principales ciudades de Alemania.]]

Te la segona població més gran en [[Europa]] (després de la Rússia europea) y el sèptim país mes gran. El seu territori abarca 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny y 7.798 km² de [[aigua]]. Entenent-se des de els alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962 [[metro|m]] de altura) en el sur a las [[coste]]s dels [[mar]]es [[mar Bàltic|Bàltic]] y del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals y al suroest la [[Selva Negra]]. No poseix territoris de [[ultramar]].

Alguns dels seus [[riu]]s més importants son el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] y el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] y el [[Llagc de Müritz|Müritz]].

=== Clima ===

La major part d'Alemanya te un [[clima]] templat [[Humitat|humit]] en el que predominen els [[vent]]s de l'oest. El clima es moderat per la [[Corrent de l'Atlàntic Nort]], que es l'extensió nort de la [[Corrent del Golf]]. Este calentament d'aigua afecta a les zones que llimiten ab el Mar del Nort incluint la [[península de Jutlandia]] y la zona a lo llarc del Rin, que desemboca en el Mar del Nort. Per consegüent, en el noroest y el nort, el [[Clima oceànic|clima es oceànic]], les [[Precipitació (meteorologia)|plujes]] es produïxen durant tot l'any ab un màxim durant l' [[estiu]]. Els [[hivern]]s son suaus y els estius tendixen a ser frescs, encara que les [[temperature]]s poden superar els 30° C (86° F) durant períodes prolongats. En el est, el clima es més [[Clima continental|continental]], els hiverns poden ser molt [[gelat]]s, els estius poden ser molt càlits, per lo que a sovint se registren llarcs períodes secs. La part central y el sur son regions de transició que varien de clima moderat a oceànic continental. Una vegada més, la temperatura màxima pot excedir de 30° C (86° F) en estiu.<ref>{{cite book | last = Olson | first = Donald | title = Germany For Dummies, 3rd Edition | publisher = Wiley |date=May 2007 | pages = | url = http://www.dummies.com/WileyCDA/DummiesArticle/id-5361.html | id = ISBN 978-0-470-08956-9 }}</ref><ref>[http://www.wordtravels.com/Travelguide/Countries/Germany/Climate/ German Climate and Weather] World Travels. Retrieved 2006, November 30.</ref>

=== Fauna ===
[[Imagen:Rød ræv (Vulpes vulpes).jpg|thumb|right|200px|El [[Vulpes vulpes|zorro rojo]].]]

La major part dels [[mamífer]]s viuen en boscs on es poden trobar animals com el [[Capreolus capreolus|corzo]], el [[Cervus elaphus|cérvol comú]], el [[Sus scrofa|javalí]], el [[Vulpes vulpes|rabosot roig]], el [[Dama dama|daine europeu]] y molts [[Mustelidae|mustèlits]]. Els [[Castor|castors]] y [[Lutrinae|llúdria]] son habitants cada vegada més rars en els rius.

Atres mamífers grans que vixqueren en atra época en Europa Central foren exterminats com el [[Uro (boví)|uro]], el [[Ursus arctos|orso part]], el [[Alces|alce]], el [[Equus ferus|cavall salvage]], el [[Bison bonasus|bisont europeu]] o el [[Canis lupus|llop]]. Recentment han emigrat alguns alces y llops de [[Polonia]] y la [[República Checa]] buscant millors provisions pero en el cas del restabliment del llop y el orso es molt problemàtic degut a la mala reputació d'estos animals en la població.

El [[Aquila chrysaetos|àguila real]] es troba únicament en els [[Alps]] en la zona de [[Bavaria]] y el [[Gypaetus barbatus|trencaossos]] que es trobava en atra época en esta zona va ser exterminat. Els rapaços de presa més freqüent son el [[Buteo buteo|ratoner comú]] y el [[Falco tinnunculus|soliguer comú]] al contrari que el [[Falco peregrinus|falcó peregrí]] el qual es menys numerós.

=== Flora ===

Com el país esta en una zona ab [[clima templat]] la seua flora es caracterisa per amplis boscs de [[fusta]] y [[conífere]]s. L'amplia fusta existent es sobre tot procedent de [[Fagus sylvatica|faigs rojes]]. Ademés son comuns atres arbres com el [[roure]], el [[Betula|abedul]] o el [[Pinus|pi]]. Destaquen zones amplies de flora com l'alpina (Alps bavars) o la subalpina ([[Selva Negra]] o [[Harz]]).

[[Imagen:Loreley.jpg|thumb|right|200px|'''[[Loreley]]''', sirena de la mitologia germànica, de gran bellea y deliciós cant, que es colocava en una roca sobre el Rin y ab el seu cant seduïa als navegants. Escultura que s'alça a la vora del riu en [[Renania]].]]

Actualment el 29.5 por cent de la superfície estatal es boscós. Ab ell es un dels països més rics en bosc de l' [[Unió Europea]]. Entre les plantes la [[Robinia pseudoacacia|acàcia de flor blanca]] te una gran acceptació en la població sigüent comú la seua presencia. També hi ha un creixent interés per la producció de [[Flora apícola]] y principalment [[cereal]]s ([[Hordeum vulgare|ordi]], [[avena]], [[Secale cereale|centeno]], [[Triticum|blat]]), [[Solanum tuberosum|creïlles]] y [[Zea mays|dacsa]]. En els valls que estan junt al riu, entre atres el Moselle, el Ahr y el Rin, el paisage va ser reformat per a la producció del [[vi]].

=== Hidrografia ===

Els tres rius principals son:

*[[Rin]] (Rhein en Alemà) ab una part alemanya de 865 quilómetros conta ab varis tributaris importants com el [[Riu Neckar|Neckar]], el [[Riu Meno|Meno]] y el [[Riu Mosela|Mosela]].
*[[Riu Elba|Elba]] ab una part alemanya de 727 quilómetros que desemboca en el [[Mar del Nort]].
*[[Danubi]] (Donau) ab una part alemanya de 687 quilómetros.

Atres rius importants son els citats [[Riu Neckar|Neckar]] y [[Riu Meno|Meno]] y atres com el [[Río Isar|Isar]] en el surest, o el [[Weser]] en el nort.

=== Entorn ===
[[Imagen:Windgermany.JPG|thumb|right|200px|El major [[parc eòlic]] y la major capacitat de [[energia solar]] en el mon s'han instalat en Alemanya. La [[energia]] renovable genera el 14% del total del consum d' [[electricidtat]] del país en [[2007]].<ref>[http://www.economist.com/business/displaystory.cfm?story_id=10961890 German lessons], The Economist, Retrieved 2008, April 29.</ref>]]

Es un país conegut per la seua consciencia mig ambiental.<ref> [http://209.85.135.104/search?q=cache:zXGikuS_5GIJ:www.dzforum.de/downloads/020101311.pdf+germany+%22environmental+consciousness%22&hl=en&ct=clnk&cd=3&client=news Starting points and focus of environmental communication] German Federal Environmental Foundation, Retrieved 2007, November 25.</ref> Els alemanys en la seua majoria consideren que les causes [[Antropogénesis|antropogéniques]] son un factor important en el [[calfament global]] y son casi unànims en pensar que l'acció es necessària, pero estan més dividits que les persones d'atres països sobre l'urgència de dita acció.<ref>{{cite web| url = http://www.worldpublicopinion.org/pipa/pdf/sep07/BBCClimate_Sep07_rpt.pdf| title = All Countries Need to Take Major Steps on Climate Change: Global Poll| accessdate = 2008-02-11 | author = PIPA| date =2007-09-24| format = PDF| work = BBC World service Poll, carried out by Globescan| publisher = Program on International Policy Attitudes at the University of Maryland, College Park}} </ref> Esta compromesa ab el [[Protocol de Kioto]] y varis atres tractats de promoció de la diversitat biològica, baix les normes d'emissió, el [[reciclage]], l'us d'energies renovables y recolza el desenroll sostenible a nivell mundial.<ref>[http://www.umweltbundesamt.de/uba-info-presse-e/2004/pe04-056.htm Reinforcing Germany's environmental protection industry] Umweltbundesamt, Retrieved 2007, November 25.</ref> A pesar d'açò, el país te una de les emissions de [[diòxit de carbono]] per càpita més altes de l' [[Unió Europea]].

Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] y les [[industrie]]s de servicis públics contribuixen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com conseqüència de las emisiones de [[dióxido de azufre]] está dañando los [[bosque]]s. La contaminación de les aigües negres en el Mar Bàltic y els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l' [[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].

{{VT|Entorn natural de l'Unió Europea|Energies renovables en Alemanya}}

== Economía ==
[[Imagen:Eurotower in Frankfurt.jpg|thumb|right|200px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
{{AP|Economia d'Alemanya}}

Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial y la primera d' [[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics y electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics y aliments processats. Es foc de riquea y això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. Ab una infraestructura de [[carretere]]s amplies y un excelent nivell de vida, es una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].

En paraules del ex-Ministre Federal de Relacions Exteriors, [[Joschka Fischer]], Alemanya es «campeó mundial de les exportacions», degut al moviment favorable en el comerç exterior del país des de [[2004]], que ha donat als alemanys un superàvit exportador.<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3188158,00.html | título = Alemania: nuevo récord de exportaciones, más de un billón de euros | año = 2008 | obra = [[Deutsche Welle]] 12.03.2008 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref>

[[França]] es el més important soci comercial d'Alemanya y viceversa. En [[2005]], França ab un 10,2%, tornà a ser el principal destí de les exportacions alemanes y l'orige del 8,7% de les importacions.<ref name="El comerç exterior">{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2309779,00.html | título = El comerç exterior | any = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 19.01.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> En [[2006]], més del 14 % de les exportacions franceses tingueren com destí a Alemanya y prop del 17 % del total de les importacions franceses provingueren d'Alemanya.<ref>{{Cita web| url = http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Laenderinformationen/01-Laender/Frankreich.html#t5 | título = França | año = 2007 | obra = Ministeri de Relacions Exteriors | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = espanyol}}</ref>

Els països de l' [[Unió Europea]] son els principals compradors dels productes alemanys ([[Regne Unit]] el 7,8% e [[Itàlia]] el 6,9% en 2005<ref name="El comerç exterior"/>). El principal soci comercial d'Alemanya fora d'Europa son els [[Estats Units]], país al que en 2005 realisa el 8,8% de les seues exportacions y del que va recibir el 6,6% de les seues importacions.<ref name="El comerç exterior"/>

El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) y el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua sede central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].

{{VT|Economia de l'Unió Europea}}

=== Infraestructures ===
[[Imagen:AirportFrankfurt fromair.jpg|thumb|right|200px|El [[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] es el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[Imagen:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|right|200px|[[Hamburc]] es la segon major ciutat portuaria en Europa.]]

Des de que en los [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret de [[autopiste]]s a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]]'') que sumen prop de 12.000 km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta ab més de 40.000 km de carreteres, lo que convertix en el país ab major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, y que es percentual al número de quilómetros recorreguts.

Alemanya es líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort ab el mar Bàltic, es un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.

Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del gover central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disposen de modernes instalacions per al aprofitament de l [[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial y que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.

{{VT|Infraestructures de l'Unió Europea|Carreteres europees|Energies renovables en l'Unió Europea|Llista de arrapacels en Alemanya}}

== Demografia ==
[[Imagen:Germany demography.png|thumb|right|250px|Crecimiento de la [[población]] alemana desde [[1961]] (en miles de habitantes).]]
{{AP|Demografia de Alemania}}

Ab més de 82 millons d'habitants, es el país més poblat en l' [[Unió Europea]]. A pesar d'açò, la seua taxa de fecunditat de 1,39 fills per mare es u dels més baixos del mon, y l' [[Oficina Federal d'Estadística]] estima que la població es reduirà a entre 69 y 74 millons en [[2050]] (69 millons d'assumir una migració neta de +100000 por any, 74 millons d'assumir una migració neta de +200.000 por any).<ref>{{cite web |url=http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml|title=Im Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene|author= Destatis |accessdate=2007-06-20}}</ref> Alemanya te una serie de grans ciutats, següent [[Berlin]] la més poblada, a pesar d'açò la major [[aglomeració urbana]] es la [[regió Rin-Ruhr]].

Des de [[decembre]] de [[2004]], uns set millons de ciutadans estrangers han sigut registrats, y el 19% dels residents del país son [[estranger]]s o tenen algun orige estranger. El grup més números (2,3 millons) es de [[Turquia]],<ref>Bernstein, Richard. [http://www.nytimes.com/2006/03/29/international/europe/29letter1.html?ex=1301288400&en=f374094bb24aa621&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss A Quiz for Would-Be Citizens Tests Germans' Attitudes] New York Times. March 29, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> y la majoria del rest son de països europeus com [[Itàlia]], [[Sèrbia]], [[Grècia]], [[Polonia]] y [[Croàcia]].<ref>[http://www.destatis.de/basis/e/bevoe/bevoetab10.htm Foreign population on 31 December 2004 by country of origin] Federal Statistical Office Germany January 24, 2006. Retrieved 2007, January 1.</ref> [[Nacions Unides]] ubica a Alemanya com el tercer major receptor d'emigrants internacionals en tot el mon, entorn del 5%, o 10 de los 191 millons de emigrants, o siga entorndel 12% de la població del país.<ref>[http://www.unfpa.org/publications/detail.cfm?ID=294&filterListType= State of World Population 2006] United Nations Population Fund. 2006. Retrieved 2007, 01-01.</ref> Com conseqüència de les restriccions, el número d'inmigrants que busquen asil justificant orige [[Ètnia|ètnic]] Alemà (en la seua majoria procedents de l'antiga [[Unió Soviètica]]) ha anant disminuint constantment des de [[2000]].<ref>[http://www.destatis.de/presse/deutsch/pm2006/p2690025.htm ''Erstmals seit 1990 weniger als 600 000 Ausländer zugezogen''], German Federal Statistics Bureau (Statistiches Bundesamt Deutschland) , July 6 2006. Retrieved on 2007, January 1.</ref>

== Cultura ==
[[Imagen:Beethoven.jpg|thumb|right|200px|[[Ludwig van Beethoven]].]]
{{AP|Cultura de Alemania}}

El país es sovint dit ''Das Land der Dichter und Denker'' (la terra de [[poete]]s y [[pensador]]s).<ref>{{Cita web| url = http://www.spiegel.de/international/0,1518,410135,00.html | título = Germans and indians | año = 2006 | obra = [[Der Spiegel|Spiegel Online International]] 06.04.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> La cultura alemanya comenzà molt abans del surgiment d'Alemanya com nació-estat y abarca a tota la zona de parla alemanya. Des de les seues arraïls, la cultura, en Alemanya s'ha format per les principals corrents intelectuals y populars en Europa, tant [[Religió|religioses]] com [[Llaic|llaics]]. Com resultat, es difícil identificar una determinada tradició alemanya separat del marc més ampli de la alta cultura europea. Atra conseqüència d'estes circumstancies es el fet de que algunes figures històriques, tals com [[Wolfgang Amadeus Mozart]] y [[Nicolás Copérnic]], entre atres, encara que no foren ciutadans d'Alemanya en el sentit modern, deuen ser considerats en el context de l'àmbit cultural alemà per a comprendre el seu treball.

En Alemanya s'han desenrollat alguns dels més renombrats compositors de la [[Música clásica europea]], ab inclusió de [[Johann Sebastian Bach]], [[Ludwig van Beethoven]], [[Johannes Brahms]] y [[Richard Wagner]]. A partir de l'any [[2006]], Alemanya es el quint mercat de la [[música]] en el mon y ha influït en la música [[pop]] y [[música rock|rock]] a través d'artistes com [[Kraftwerk]], [[Scorpions]], [[Rammstein]] y [[Tokio Hotel]].

Numerosos [[Pintura|pintors]] alemanys han gojat de prestigi internacional a través del seu treball en diverses corrents artístiques. [[Hans Holbein el Jove]], [[Matthias Grünewald]], y [[Albert Durero]] eren importants artistes del [[Renaiximent]], [[Caspar Davit Friedrich]] del [[Romanticisme]], y [[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Entre les contribucions alemanyes en la [[arquitectura]] s'inclouen els estils [[carolingi]] y Otonià, que son importants precursors del [[romànic]]. La regió més tart es convertí en el lloc de es obres importants en estils com el [[gòtic]], [[renaixentiste]] y [[barroc]]. Es especialment important en els primers moviments moderns, sobre tot a través del moviment [[Bauhaus]] fundat per [[Walter Gropius]]. [[Ludwig Mies van der Rohe]] es convertí en un dels més renombrats arquitectes del mon en la segona mitat del [[segle XX]]. La fontrera de [[vidrie]] en els [[arrapacels]] va ser idea seua.<ref>2006 A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture (Paperback), Second (en inglés), Oxford University Press, 880. ISBN 0-19-860678-8</ref>

=== Ciència ===
[[Imagen:Alexandre_humboldt.jpg|thumb|right|200px|[[Alexander von Humboldt]]]]
[[Imagen:1885Benz.jpg|thumb|right|200px|Vehículo [[Benz]] de [[1885]].]]

Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es així que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats ab el [[Premi Nobel]]. El treball d' [[Albert Éinstein]] y [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] y [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]], y [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya y atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] es célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[psicología]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] y el seu treball com científic natural y explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Numerosos importants [[Matemàtics|matemàtics]] han naixcut en Alemanya, inclosos [[Carl Friedrich Gauss]], [[David Hilbert]], [[Bernhard Riemann]], [[Gottfried Leibniz]], [[Karl Weierstrass]] y [[Hermann Weyl]]. Alemanya ha sigut també la llar de famosos inventors e ingeniers, com [[Johannes Gutenberg]], a qui s'acredita l'invenció de la [[Imprenta|imprenta de tipos mòvils]] en Europa; [[Hans Geiger]], el creador del [[contador Geiger]], y [[Konrad Zuse]], que construí el primer [[ordenador]] digital totalment automàtic.<ref>Horst, Zuse. [http://www.epemag.com/zuse/ The Life and Work of Konrad Zuse] Everyday Practical Electronics (EPE) Online. Retrieved 2007, 01-02.</ref> Inventors, ingeniers e industrials, com el [[comte]] [[Ferdinand von Zeppelin]], [[Otto Lilienthal]], [[Gottlieb Daimler]], [[Rudolf Diesel]], [[Hugo Junkers]] y [[Karl Benz]] contribuitren a donar forma moderna al [[automòvil]] y a la tecnologia del transport aéreu.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761576902_5/Automobile.html Automobile.] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref><ref>[http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/zeppelin/LTA8.htm The Zeppelin] U.S. Centennial of Flight Commission. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Importants institucions d'investigació son la [[Societat Max Planck]], el [[Helmholtz-Gemeinschaft]] y la [[Societat Fraunhofer]]. Estes treballen de forma independent o conectades externament al sistema universitari contribuint en una medida considerable a la producció científica. El prestigiós [[premi Gottfried Wilhelm Leibniz]] es concedix a deu científics y acadèmics cada any. Ab una adjudicació màxima de 2,5 millons de [[euro]]s, es un dels premis d'investigació més alçament dotats en el mon.<ref>[http://www.dfg.de/en/research_funding/scientific_prizes/gw_leibniz_prize.html Gottfried Wilhelm Leibniz Prize], DFG, Accessed March 12, 2007</ref>

=== Educació ===
{{AP|Educació en Alemanya}}
[[Imagen:Siegel-uni-heidelberg.png|thumb|right|200px|[[Universidad de Heidelberg]], la más antigua de Alemania.]]

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només ben un paper secundari. El [[jardí d'infància]] es de caràcter opcional, e impartix educació per a tots els chiquets entre tres y sis anys, després, la escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177 KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> La [[educació primària]] sol durar quatre anys y les [[escola]]s públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l' [[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]a: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] y la assistència dura huit o nou anys, depenent del estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla de especial interés per a estudiants intermijoss y dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l' [[ensenyança professional]], y el [[Gesamtschule]] combina els tres enfocs.<ref name="ED"/>

L' [[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de la [[Organisació per a la Cooperació y el Desenroll Econòmic]] y una serie de països socis. En [[2006]], els escolars alemanys han millorat la seua posició ab respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les [[cièncie]]s, y no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) y habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, y el rendiment dels alumnes es més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

Per a entrar en una universitat, els estudiants de [[secundaria]] necessiten aprovar l'examen [[Abitur]], similar al [[Advanced Level]], també es possible entrar a l'universitat ab un [[Fachabitur]], el qual es un Abitur especialisat, per eixemple, en [[economia]]. Els estudiants tinguen un [[diploma]] d'una escola de [[formació professional]] poden entrar a una [[Fachhochschule|Universitat de Ciències Aplicades]].<ref name="ED"/> La majoria de les universitats alemanyes son de propietat [[Estat|estatal]]. En totes les universitats hi ha que pagar els [[imposto]]s administratius, els quals son entre 50 y 200 euros. En alguns Estats ademés hi ha que pagar per drets de [[matrícula]] que ascendixen fins als 500 euros per semestre.<ref>[http://www.daad.de/deutschland/studium/studienplanung/00493.en.html#headline_0_1 Tuition Fees in Germany] German Academic Exchange Service. Retrieved 2006, 11-30.</ref>

Les universitatss son reconegudes a escala internacional, lo que indica el elevat nivell d'educació en el país. En el ranking ''THES 2006'', deu universitats alemanyes foren classificades entre les primeres doscentes del mon.<ref>[http://www.topuniversities.com/worlduniversityrankings/ World University Rankings] — A 2006 ranking from ''THES - QS'' of the world's research universities.</ref>

=== Religió ===
{{AP|Religions d'Alemanya}}
[[Imagen:Kölner Dom von Deutzer Seite.jpg|thumb|right|200px|La [[Catedral de Colonia]] a orillas del [[río Rin]] forma parte del [[Patrimonio de la Humanidad]].]]

El [[cristianisme]] es la major denominació [[Religió|religiosa]] ab 53 millons d'adeptes (64%).<ref>[http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html Christen in Deutschland 2005](German), EKD, Retrieved 2007, November 11-25.</ref> La segon major religió es l' [[islamisme]] ab 3,3 millons de seguidors (4%), seguit per el [[budisme]] y el [[judaisme]], abdós ab prop de 200.000 adeptes (0,25% ). L' [[hinduisme]] te uns 90.000 adeptes (0,1%). Totes les demés comunitats religioses tenen menys de 50.000 (o inferior a 0,05%) adherents. Prop de 24,4 millons d¡alemanys (29,6%) no han registrat denominació religiosa.

El [[protestantisme]] es concentra en el nort y l'est y el [[Catòlic|catolicisme]] romà es concentra en el sur y el oest. Cada una d'elles compren entorn del 31% de la població; el 1,7% de la població total es declara a sí mateixos cristians [[ortodoxo]]s, entre ells les [[Sèrbia|servis]] y els [[Grècia|grecs]] son els més numerosos.<ref>{{cite web|url=http://www.ekd.de/statistik/mitglieder.html|title=www.ekd.de/statistik/mitglieder.html}}</ref> L'actual Papa, [[Benedicte XVI]], naixqué en Baviera.

El número de persones sense religió, entre ells els [[ateu]]s y [[agnòstic]]s ascendixen a 29,6% de la població, y son especialment numerosos en l'antiga Alemanya de l'Est y les principals àrees metropolitanes.<ref>[http://www.remid.de/remid_info_zahlen.htm Religionen in Deutschland: Mitgliederzahlen] Religiosenwissenschaftlicher Medien- und Informationsdienst. November 4, 2006. Retrieved 2006, November 30.</ref> Dels 3,3 millons de [[musulman]]s la majoria son [[sunite]]s y [[alevite]]s de [[Turquia]], pero hi ha un chicotet número de [[chiite]]s.<ref>[http://www.euro-islam.info/pages/germany.html Germany] Euro-Islam.info. Retrieved 2006, November 30.</ref>

Segons la enquesta del Eurobarómetre de [[2005]], el 47% dels ciutadans alemanys respongueren "Crec que hi ha un Dèu", mentres que el 25% respongué "Crec que hi ha una espècie d'esperit o força vital" y el 25% digué "No crec que existixca ningun tipo d'esperit, dèu, la vida o la força".<ref name=EUROBAROMETER>{{cite web|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf|title=Eurobarometer on Social Values, Science and technology 2005 (page 11)|accessdate=2007-05-05}}</ref>

=== Idiomes ===
{{AP|Idioma alemà}}
[[Imagen:Knowledge German EU map.png|thumb|right|200px|Conocimiento del alemán en la [[Unión Europea]], [[Suiza]] y [[Turquía]].]]

L'alemà es l'oficial y principal idioma parlat en Alemanya.<ref name="Eurobarometer Languages"/> Es tracta d'un dels 23 idiomes oficials en l' [[Unió Europea]], y un dels tres idiomes de treball de la [[Comissió Europea]], junt ab l' [[Idioma anglés|anglés]] y [[Idioma francés|francés]]. Ademés hi ha oares idiomes minoritaris que son reconeguts natius: l' [[Idioma danés|danés]], el [[Llengües sorbies|sorap]], l' [[Idioma romaní|romaní]] y l' [[Idioma frisó|frisó]]. Estos estan protegits oficialment por la ECRML. Els llenguages més utilisats son l' [[Idioma turc|turc]], l' [[Idioma polac|polac]], els idiomes de la [[Península Balcànica]] y l' [[Idioma rus|rus]].

L'alemà estandart es una llengua germànica occidental y esta estretament relacionada ab l'anglés, l' [[Idioma neerlandés|neerlandés]] y l' [[Idioma suec|suec]]. La majoria del vocabulari alemà es deriva de la rama germànica de la família llingüística indoeuropea.<ref name="Many tongues, one family">{{cite web|title=Many tongues, one family. Languages in the European Union|publisher= Europa.eu |author=European Commission]|date=2004|url=http://ec.europa.eu/publications/booklets/move/45/en.pdf|format=PDF |accessdate=2007-02-03}}</ref> Importants minores de paraules derivades del [[llatí]], [[Idioma grec|grec]], y una cantitat menor del francés. L'alemà s'escriu usant l' [[alfabet llatí]]. Ademés de les 26 lletres estandart, l'alemà conta ab tres vocals ab [[Diéresis (signe)|diéresis]], es dir, ä, ö y ü, així com la [[Eszett]] o scharfes S (s forta) ß.

En tot el mon, l'alemà es parlat per aproximadament 100 millons de parlants natius y també al voltant de 80 millons de parlants no natius.<ref name=natgeo2006>{{cite book| authorlink = National Geographic| title = National Geographic Collegiate Atlas of the World| publisher = R.R Donnelley & Sons Company| date = 2006| month = April| location = Willard, Ohio| pages = 257-270| isbn = Regular:0-7922-3662-9, 978-0-7922-3662-7. Deluxe:0-7922-7976-X, 978-0-7922-7976-1 }}</ref> L'alemà es l'idioma principal de prop de 90 millons de persones (18%) en l'Unió Europea. El 67% dels ciutadans alemanys afirmen ser capaços de comunicar-se en al menys una llengua estrangera, el 27% per lo menys en dos [[idiome]]s distints del propi.<ref name="Eurobarometer Languages">{{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Survey)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf| format=PDF |accessdate=2007-02-03}} {{cite web|title=Special Eurobarometer 243: Europeans and their Languages (Executive Summary)|publisher= Europa.eu |author= European Commission |date=2006|url=http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_sum_en.pdf|format=PDF|doi=|accessdate=2007-02-03}}</ref>

{{VT|Immigració turca en Alemanya|Demografia de l'Unió Europea|Migració en l'Unió Europea|Llista d'estats d'Alemanya per densitat de població}}

=== Filosofia ===
[[Imagen:Nietzsche1882.jpg|thumb|right|200px|[[Friedrich Nietzsche]].]]

La lliteratura alemanya es remonta a l' [[Etat Mija]] y les obres d'escritors com [[Walther von der Vogelweide]] y [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors y poetes alemanys han guanyato gran renom, incloent [[Johann Wolfgang von Goethe]] y [[Friedrich Schiller]]. LEs coleccions de contes populars publicats per els [[Germans Grimm]] popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del segle XX inclouen [[Thomas Mann]], [[Bertold Brecht]], de [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]] y [[Günter Grass]].

L'influencia d'Alemanya en la filosofia es històricament significativa y molt notables filòsofs alemanys han contribuït a donar forma a la [[filosofia occidental]] des de l'Edat Mija. [[Gottfried Leibniz]] y les seues contribucions al [[racionalisme]], [[Immanuel Kant]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]], [[Friedrich Wilhelm Joseph Schelling]] y [[Johann Gottlieb Fichte]] que forjaren l' [[idealisme]], [[Karl Marx]] y [[Friedrich Engels]] formularen la teoria [[comunista]], [[Arthur Schopenhauer]] desenrolla la composició de [[pessimisme]] metafísic, [[Friedrich Nietzsche]] desenrolla el [[Perspectivisme]], l'obra de [[Martin Heidegger]] en Ser y Temps, y el de les teories socials [[Jürgen Habermas]] foren especialment influents.

=== Mijos de comunicació ===
[[Imagen:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|right|200px|[[El gabinete del Doctor Caligari]].]]

Alemanya es el mercat de [[televisió]] més gran d'Europa, ab uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals y nacionals s'organisen d'acort ab l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemanyes tenen [[televisió per cable]] o [[televisió por satèlit]], y els telespectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic y als canals comercials.

El país es la llar d'alguns dels més grans conglomerats de mijos de comunicació, incloent [[Bertelsmann]] y l'editorial [[Axel Springer]].

=== Cine ===

El cine alemà va ser especialment influent durant els anys de la República de Weimar ab els expressionistes alemanys com [[Robert Wiene]] ''(El gabinet del Doctor Caligari)'' y [[Friedrich Wilhelm Murnau]]. L'época nazi produí obres significatives com la película ''[[Baró de Münchhausen|Münchhausen]]'' (1943) o el controvertit treball de la directora [[Leni Riefenstahl]].

Durant el periodo 1970–1980 directors com [[Volker Schlöndorff]], [[Werner Herzog]], [[Wim Wenders]], [[Rainer Werner Fassbinder]] colocaren el cine alemà atra vegada en la escena internacional ab les seues películes a sovint provocadores. Més recentment, películes com ''[[Das Boot]]'' (1981), ''[[Lola rennt]]'' (1998), ''[[Good bye, Lenin!]]'' (2003), ''[[Contra la paret|Gegen die Wand]]'' (2004), ''[[Der Untergang]]'' (2004) y ''[[Das Leben der Anderen]]'' (2007) han gojat d'èxit internacional.

El [[Festival de Cine de Berlin]], celebrat anualment des de 1951, es un dels festivals de cine més prestigiosos. La cerimònia anual dels [[Premis del Cine Europeu]] es celebra cada dos anys en la ciutat de Berlin, on es troben l'Acadèmia del Cine Europeu. Els estudis [[Babelsberg]], en Potsdam, son els més antics de gran escala en el mon y constituïxen un centre internacional per a la producció de películes.

=== Deport ===
[[Imagen:Michael Schumacher sk.jpg|thumb|right|200px|[[Michael Schumacher]] siete veces [[Campeonato Mundial de Pilotos de Formula 1|Campeón del Mundo en la Formula1]].]]
{{AP|Deporte en Alemania}}

La participació d [[Alemanya en els Jocs Olímpics]] ha sigut una de las més destacades des de que es realisa este event. El país organisa els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics d'estiu en 1936]] y en [[Jocss Olímpics de Múnich 1972|1972]] [[Alemanya Occidental en els Jocss Olímpics|Alemanya Occidental]] va fer lo mateix.

La Federació Alemanya de Deports Olímpics (DOSB) conta ab més de 27 millons de membres.<ref name="dosb"/> Segons dades d'esta organisació, aproximadament la tercera part de la població del país realisa la pràctica deportiva a través d'un club o associació en alguna de las més de 200.000 instalacions de caràcter deportiu que existixen en el territori y en els 2.400 clubs del país.<ref name="dosb">[http://www.dosb.de/de/organisation/organisation/ Daten und Fakten], dosb.de, Consultado el [[25 de septiembre de [[2008]]</ref>

Per la seua part la [[Federació Alemanya de Fútbol]] (DFB) conta ab més de 26.000 clubs, totalisant 6 millons de membres, la membresía mes gran de qualsevol federació deportiva en el mon.<ref>{{Cita web| url = http://www.deutschland.de/link.php?lang=4&category1=4&category2=218&category3=234&link_id=264 | título = Federación Alemana de Fútbol | año = 2006 | obra = deutschland.de | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = español}}</ref> La [[selecció de fútbol d'Alemanya]] ha conseguit tres [[Copa Mundial de Fútbol|copes mundials]] (en 1954, 1974 y 1990) y tres [[eurocope]]s (1972; 1980 y 1996). En tres ocasions aplega a la final de l'Eurocopa sense guanyarla ([[Eurocopa 1976|1976]], [[Eurocopa 1992|1992]] y [[Eurocopa 2008|2008]]). Així mateix, el país va ser seu dels campeonats mundials de [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]] y [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]].

A nivell de clubs destaquen equips com el [[Bayer Múnich]], el més llorejat del país y al mateix temps, un dels clubs més grans d'Europa. El seu major fita va ser el guanyar tres [[Lligues de Campeons de la UEFA|copes d'Europa]] de forma consecutiva (1974, 1975 y 1976. Posteriorment guanyaria en 2001). També estan el [[Hamburc SV]], el [[Borussia Dortmund]], clubs que també guanyaren la Copa d'Europa, en 1983 y 1997, respectivament; apart d'atres campeons europeus com el [[Bayer Leverkusen]], [[Borussia Mönchengladbach]], [[Werder Bremen]] y [[Schalke 04]].

Alemanya també destaca en el [[fútbol femení]], categoria en la que ha conquistat dos corones de campeona del mon [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2003|2003]] y [[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2007|2007]].

En quant al automovilisme, Alemanya es una de las nacions principals a nivell mundial. Ab numerosos automòvils guanyadors de carreres com conductors alemanys. Precisament el més exitós conductor de [[Fòrmula 1]] en la història es l'alemà [[Michael Schumacher]].

També el [[ciclisme]] es un deport popular en Alemanya y un dels millros ciclistes dels temps recents, [[Jan Ullrich]], guanya el [[Tour de França]] en 1997 y finalisa segon en cinc ocasions.

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] y atra en [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; y atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en 1976 y atra en 1981.

=== Gastronomia ===
{{AP|Gastronomia d'Alemanya}}
[[Imagen:currywurst.jpg|thumb|right|200px|[[Currywurst]].]]
[[Imagen:144215094 be5e39f10f b.jpg|thumb|right|200px|[[Tarta de la Selva Negra]].]]

La [[cuina]] alemanya varia enormement d'una regió a atra. Les regions del sur de [[Baviera]] y [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària ab [[Suïssa]] y [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], y [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, ab la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn es menja ab freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches es produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% y es preveu que siga una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra = organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

El [[desdejuni]] es usualment una selecció de [[cereal]]s y la [[mel]] o [[melada]] ab [[pa]]. Alguns alemanys menjen [[embotit]]s o [[formage]] ab pa per al desdejuni. Més de 300 tipos de pans son coneguts en tot el país. Al ser un país d'inmigrants, ha adoptat molts plats internacionals. Plats [[Itàlia|italians]] com [[pizza]] y [[pasta]], o [[Turquia|turcs]] y [[àrap]]s com el [[kebab]] estan ben establits, sobre tot en ciutats grans. Restaurants [[China|chinescs]] y [[Grècia|grecs]] estan també considerablement estesos.

Encara que el vi es cada vegada més popular en moltes parts d'Alemanya, la [[beguda]] nacional es la [[cervesa]]. El consum de cervesa per persona en el país esta disminuint, pero ab 116 litros per any esta encara entre els més alts del mon. De 18 països occidentals enquestats, el consum per càpita de [[refresc]]s resulta ser inferior a la mija (14ª en la llista), mentres que el consum de suc de [[fruta]]s es un dels més alts (tercer en la llista).

=== Societat ===

{| {{fichabonita}}
|+ '''Festes'''
! Data !! Nom en valencià !! Nom local
|-
| 1 de giner || [[Any Nou]] || ''Neujahr''
|-
|   || [[Semana Santa|Divendres Sant]] || ''Karfreitag''
|-
|   || [[Pasqua|Dilluns de Pasqua]] || ''Ostermontag''
|-
| 1 de maig || [[Dia Internacional del Treball|Dia del Treball]] || ''Tag der Arbeit''
|-
|   || [[Ascensió de Jesucrist|Ascensió de Jesucrist]] || ''(Christi) Himmelfahrt''
|-
|   || [[Pentecostés]] || ''Pfingstmontag''
|-
| 3 d'octubre || [[Reunificació alemanya|Día de la Unitat Alemanya]] || ''Tag der Deutschen Einheit''
|-
| 25 de decembre || [[Nadal|1er dia de Nada]] || 1. ''Weihnachtstag''
|-
| 26 de decembre || [[Nadal|2º dia de Nadal]] || 2. ''Weihnachtstag''
|}

Alemanya s'ha promogut a sí mateixa com la «[[Walk of Ideas|Terra de les idees]]». Una campanya que s'inicia en l'any [[2006]] que acompanya a la fase final de la [[Copa Mundial de Fútbol]] te la seua continuació en [[2008]]. La campanya es centra en les innovacions recents d'institucions públiques y privades, [[universitat]]s e [[institut]]s d' [[investigació]], [[empres]]s, així com [[proyecte]]s [[social]]s y [[cultural]]s.

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna y externa de l'image del país ha canviat.<ref>{{Cita web| url = http://www.brandovation.net/ | título = How Germany won the World Cup of Nation Branding | año = 2006 | obra = BrandOvation | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> En les [[enqueste]]s realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició després de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble y el seu atractiu per als turistes.<ref>{{Cita web| url = http://www.nationbrandindex.com/nbi_q306-uk-press-release.phtml | título = Soccer World Cup helps Germany challenge Britain to become world’s most valued nation brand | año = 2006 | obra = BrandOvation 12.11.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

Es llegal y socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permitit des de l'any [[2001]].<ref>{{Cita web| url = http://www.news24.com/News24/World/News/0,,2-10-1462_1613010,00.html | título = Germany extends gay rights | año = 2004 | obra = News24.com, 29.10.2004 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> Gais y lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del segle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'inmigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població es d'orige no alemà.

Ab un gasto de 58.000 millons d'euros en viages internacionals en [[2005]], els alemanys han invertit més diners que qualsevol atre país. Els destins més populars foren [[Àustria]], [[Espanya]], [[Itàlia]] y [[França]].<ref>{{Cita web| url = http://www.goethe.de/ins/sg/sin/ges/sur/en1314184.htm | título = The Germans are world champions in travelling | año = 2006 | obra = Goethe Institut Singapore 03.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

{{VT|Cultura en l'Unió Europea}}

== Referències ==

{{Listaref|2}}

== Mire també ==

{{Portal|Alemanya}}
*[[Llengües d'Alemanya]]
*[[Relacions franc-alemanyes]]
*[[Cronología de la Unión Europea]]
*[[Anex:Llista d'exónims espanyols per a topònims alemanys|Llista d'exónims espanyols per a topònims alemanys]]
*[[Símbols d'Alemanya]]
*[[Alemanya Occidental]]

== Enllaços externs ==

{{info
|wikcionario=Alemania
|wikisource=Alemania
|wikiquote=Alemania
|commons=Alemania
|wikinoticias=Alemania
}}
*[http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal oficial de Alemania]
*[http://www.tatsachen-ueber-deutschland.de/es/home1.html Información de Alemania]
*[http://www.auswaertiges-amt.de/diplo/es/Startseite.html Ministerio de Relaciones Exteriores]
*[http://www.oficinascomerciales.es/icex/cda/controller/pageOfecomes/0,,5280449_5282899_5283038_0_DE,00.html Oficinas Económicas y Comerciales de España en Alemania]

{{destacado|ar}}
{{destacado|af}}
{{destacado|en}}
{{destacado|hr}}
{{destacado|sr}}
{{destacado|vi}}
{{destacado|yi}}
{{bueno|da}}
{{bueno|de}}
{{Bueno|eo}}
{{Link FA|mr}}
{{Bueno|zh}}

[[Categoria:Alemanya]]

[[af:Duitsland]]
[[als:Deutschland]]
[[am:ጀርመን]]
[[an:Alemaña]]
[[ang:Þēodiscland]]
[[ar:ألمانيا]]
[[arc:ܓܪܡܢ]]
[[ast:Alemaña]]
[[ay:Alimaña]]
[[az:Almaniya]]
[[ba:Германия]]
[[bar:Deitschlånd]]
[[bat-smg:Vuokītėjė]]
[[be:Германія]]
[[be-x-old:Нямеччына]]
[[bg:Германия]]
[[bi:Germany]]
[[bn:জার্মানি]]
[[bo:འཇར་མན]]
[[bpy:জার্মানি]]
[[br:Alamagn]]
[[bs:Njemačka]]
[[ca:Alemanya]]
[[cbk-zam:Alemania]]
[[cdo:Dáik-guók]]
[[ce:Германе]]
[[ceb:Alemanya]]
[[co:Germania]]
[[crh:Almaniya]]
[[cs:Německo]]
[[csb:Miemieckô]]
[[cu:Нѣ́мьци]]
[[cv:Германи]]
[[cy:Yr Almaen]]
[[da:Tyskland]]
[[de:Deutschland]]
[[diq:Almanya Federale]]
[[dsb:Nimska]]
[[dv:ޖަރުމަނުވިލާތް]]
[[dz:ཇཱར་མ་ནི་]]
[[ee:Germany]]
[[el:Γερμανία]]
[[eml:Germâgna]]
[[en:Germany]]
[[eo:Germanio]]
[[et:Saksamaa]]
[[eu:Alemania]]
[[ext:Alemaña]]
[[fa:آلمان]]
[[fi:Saksa]]
[[fiu-vro:S'aksamaa]]
[[fo:Týskland]]
[[fr:Allemagne]]
[[frp:Alemagne]]
[[fur:Gjermanie]]
[[fy:Dútslân]]
[[ga:An Ghearmáin]]
[[gan:德國]]
[[gd:A' Ghearmailt]]
[[gl:Alemaña - Deutschland]]
[[gn:Alemaña]]
[[got:𐌸𐌹𐌿𐌳𐌹𐍃𐌺𐌰𐌻𐌰𐌽𐌳]]
[[gv:Yn Ghermaan]]
[[hak:Tet-koet]]
[[haw:Kelemānia]]
[[he:גרמניה]]
[[hi:जर्मनी]]
[[hr:Njemačka]]
[[hsb:Němska]]
[[ht:Almay]]
[[hu:Németország]]
[[hy:Գերմանիա]]
[[ia:Germania]]
[[id:Jerman]]
[[ie:Germania]]
[[ig:Germany]]
[[ilo:Alemania]]
[[io:Germania]]
[[is:Þýskaland]]
[[it:Germania]]
[[iu:ᔮᒪᓂ/jaamani]]
[[ja:ドイツ]]
[[jbo:dotygu'e]]
[[jv:Jerman]]
[[ka:გერმანია]]
[[kab:Lalman]]
[[kg:Alemanyi]]
[[kk:Алмания]]
[[kl:Tysklandi]]
[[km:អាល្លឺម៉ង់]]
[[kn:ಜರ್ಮನಿ]]
[[ko:독일]]
[[ks:जर्मनी]]
[[ksh:Dütschland]]
[[ku:Almanya]]
[[kv:Германия]]
[[kw:Almayn]]
[[ky:Германия]]
[[la:Germania]]
[[lad:Almania]]
[[lb:Däitschland]]
[[lg:Girimane]]
[[li:Duutsjlandj]]
[[lij:Germania]]
[[lmo:Germania]]
[[ln:Alémani]]
[[lo:ປະເທດເຢັຽລະມັນ]]
[[lt:Vokietija]]
[[lv:Vācija]]
[[mdf:Германия мастор]]
[[mg:Alemaina]]
[[mi:Tiamana]]
[[mk:Германија]]
[[ml:ജര്‍മ്മനി]]
[[mn:Герман]]
[[mr:जर्मनी]]
[[ms:Jerman]]
[[mt:Ġermanja]]
[[myv:Германия Мастор]]
[[na:Germany]]
[[nah:Teutontlān]]
[[nap:Germania]]
[[nds:Düütschland]]
[[nds-nl:Duutslaand]]
[[ne:जर्मनी]]
[[nl:Duitsland]]
[[nn:Tyskland]]
[[no:Tyskland]]
[[nov:Germania]]
[[nrm:Allemangne]]
[[nv:Bééshbich’ahí]]
[[oc:Alemanha]]
[[os:Герман]]
[[pa:ਜ੍ਰਮਨੀ]]
[[pag:Germany]]
[[pam:Alemania]]
[[pap:Alemania]]
[[pdc:Deitschland]]
[[pih:Doichland]]
[[pl:Niemcy]]
[[pms:Gërmania]]
[[pt:Alemanha]]
[[qu:Alimanya]]
[[rm:Germania]]
[[rmy:Jermaniya]]
[[rn:Ubudagi]]
[[ro:Germania]]
[[roa-rup:Ghermãnia]]
[[ru:Германия]]
[[rw:Ubudage]]
[[sa:जर्मनी]]
[[sah:Германия]]
[[sc:Germània]]
[[scn:Girmania]]
[[sco:Germany]]
[[se:Duiska]]
[[sh:Nemačka]]
[[simple:Germany]]
[[sk:Nemecko]]
[[sl:Nemčija]]
[[sm:Siamani]]
[[so:Jarmal]]
[[sq:Gjermania]]
[[sr:Немачка]]
[[stq:Düütsklound]]
[[su:Jérman]]
[[sv:Tyskland]]
[[sw:Ujerumani]]
[[szl:Ńymcy]]
[[ta:ஜெர்மனி]]
[[te:జర్మనీ]]
[[tet:Alemaña]]
[[tg:Олмон]]
[[th:ประเทศเยอรมนี]]
[[ti:ጀርመን]]
[[tk:Germaniýa]]
[[tl:Alemanya]]
[[tpi:Siamani]]
[[tr:Almanya]]
[[tt:Almania]]
[[ty:Heremani]]
[[udm:Германия]]
[[uk:Німеччина]]
[[ur:جرمنی]]
[[uz:Olmoniya]]
[[vec:Germania]]
[[vi:Đức]]
[[vls:Duutsland]]
[[vo:Deutän]]
[[wa:Almagne]]
[[war:Alemanya]]
[[wo:Almaañ]]
[[wuu:德国]]
[[xal:Германь]]
[[xh:IJamani]]
[[yi:דייטשלאנד]]
[[yo:Germany]]
[[zea:Duutsland]]
[[zh:德国]]
[[zh-classical:德國]]
[[zh-min-nan:Tek-kok]]
[[zh-yue:德國]]
[[zu:IJalimani]]

Silla Blava

2519

edicions

Canvis

Alemanya (edita)

Revisió de 22:43 10 nov 2008

Menú de navegació

Buscar