25 807
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 29:
Llínea 29: − + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
=== Activitat posterior ===
=== Activitat posterior ===
Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.
Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.
En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren|Aranguren]], [[Agustín García Calvo|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en [[1979]].
Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta.
Fon editor de la revista ''Emerita'' (1939-1944), ''Minos'' (1951-1968, junt en I. Peruzzi i M. S. Ruipérez) i ''Acta Salmanticensia'' (1944-1951). Feu crítica lliterària en la ''[[Gaceta Ilustrada]]'', a on també escrivien [[Pedro Laín Entralgo]] (crítica teatral) i [[Julián Marías]] (crítica cinematogràfica).
La seua afició per la llingüística comparada i l'incontenible curiositat per les llengües, junt a l'haver vixcut en el [[País Vasc]] i en [[Valéncia]], li va proporcionar una base sòlida que el va convertir en un referent dins de la filologia hispànica.
== Obra ==
(Secció per completar)
(Secció per completar)