| No deu confondre's en la ciutat homònima, la [[Nova York|ciutat de Nova York]], localisada en l'extrem sur de l'estat. Per això, a l'estat se li sol cridar «Estat de Nova York». La ciutat de Nova York no és soles la major ciutat de l'estat, en les seues 8,5 millons d'habitants, prop de la mitat de la població estatal, sino també la major ciutat dels [[Estats Units]].El [[malnom]] de Nova York és «Empire State» («Estat Imperial»). Els historiadors creuen que este malnom ve d'un comentari fet per [[George Washington]]. Una volta comentà que Nova York era el centre de l'imperi [[Estats Units|nortamericà]]. El [[lema]] de l'estat es «Excelsior», una paraula [[llatí|llatina]] que significa «sempre amunt», «sempre al capdamunt» o «més alt encara». | | No deu confondre's en la ciutat homònima, la [[Nova York|ciutat de Nova York]], localisada en l'extrem sur de l'estat. Per això, a l'estat se li sol cridar «Estat de Nova York». La ciutat de Nova York no és soles la major ciutat de l'estat, en les seues 8,5 millons d'habitants, prop de la mitat de la població estatal, sino també la major ciutat dels [[Estats Units]].El [[malnom]] de Nova York és «Empire State» («Estat Imperial»). Els historiadors creuen que este malnom ve d'un comentari fet per [[George Washington]]. Una volta comentà que Nova York era el centre de l'imperi [[Estats Units|nortamericà]]. El [[lema]] de l'estat es «Excelsior», una paraula [[llatí|llatina]] que significa «sempre amunt», «sempre al capdamunt» o «més alt encara». |
− | El primer europeu en explorar la regió a on actualment està localisat l'estat de Nova York fon l'explorador i navegador [[Italia|italià]] [[Giovanni da Verrazzano]], que explorava en nom de [[França]]. Alcançà el [[riu Hudson]] al voltant de l'any [[1524]]. En [[1625]], els [[Països Baixos|holandesos]] colonisaren la regió, a la que nomenaren [[Nous Països Baixos]] (Nieuw-Nederland). També fundaren un assentament en l'illa de [[Manhattan]], nomenat [[Nova Àmsterdam]]. Quan [[Anglaterra]] capturà l'estat dels holandesos, els anglesos renomenaren tant a l'estat com a la ciutat localisada en Manhattan a «Nova York». Nova York fon una de les [[Tretze Colònies|tretze colònies]] britàniques que se rebelaren en la [[Guerra de l'Independència d'Estats Units]]. En este estat tingueren lloc un terç de totes les batalles de la guerra. Despuix de la guerra, Nova York passà a ser el undècim estat en entrar a l'Unió, el [[26 de juliol]] de [[1788]]. Es convertí en el més poblat del país al voltant de [[1810]], encara que fon sobrepassat per [[Califòrnia]] en la [[anys 1960|década de 1960]] i per [[Texas]] en la [[anys 1990|década de 1990]]. | + | El primer europeu en explorar la regió a on actualment està localisat l'estat de Nova York fon l'explorador i navegador [[Italia|italià]] [[Giovanni da Verrazzano]], que explorava en nom de [[França]]. Alcançà el [[riu Hudson]] al voltant de l'any [[1524]]. En [[1625]], els [[Països Baixos|holandesos]] colonisaren la regió, a la que nomenaren [[Nous Països Baixos]] (Nieuw-Nederland). També fundaren un assentament en l'illa de [[Manhattan]], nomenat [[Nova Àmsterdam]]. Quan [[Anglaterra]] capturà l'estat dels holandesos, els anglesos renomenaren tant a l'estat com a la ciutat localisada en Manhattan a «Nova York». Nova York fon una de les [[Tretze Colònies|tretze colònies]] britàniques que se rebelaren en la [[Guerra de l'Independència d'Estats Units]]. En este estat tingueren lloc un terç de totes les batalles de la guerra. Despuix de la guerra, Nova York passà a ser el undècim estat en entrar a l'Unió, el [[26 de juliol]] de [[1788]]. Es convertí en el més poblat del país al voltant de [[1810]], encara que fon sobrepassat per [[Califòrnia]] en la [[anys 1960|década de 1960]] i per [[Texas]] en la [[anys 1990|década de 1990]]. |