Canvis

== Orige ==

== Orige ==

El '''cavall''' diuen que procedia de Nortamerica, es supon que d'ahi va emigrar a Suramerica i [[Asia]] a través de l'istmo que unia llavors ad [[Amèrica]] en [[Asia]]. Des d'este moment arribà ad [[Europa]] i després ad [[Africa]].  

El '''cavall''' diuen que procedia de [[Nortamerica]], es supon que d'ahi va emigrar a [[Suramerica]] i [[Asia]] a través de l'istmo que unia llavors ad [[Amèrica]] en [[Asia]]. Des d'este moment arribà ad [[Europa]] i després ad [[Africa]].  

L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs genero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).

L'evolució del cavall pot seguir-se a traves del registre fosil fins arribar a Hyracotherium (també nomenat Eohippus), un chicotet mamifer herbívor que va viure durant l'Eoceno, fa 55 millons d'anys. Es supon que d'ell descenden tots els equits posteriors, inclòs genero Equus Hyracotherium, que tenia un tamany que oscilava entre els 20 i els 40 cm d'altura, en quatre dits en les extremitats anteriors i tres en les posteriors terminant cadascu en una ungla (no en un casc, com les especies actuals).

Les especies americanes donaren orige al genero Mesohippus en el oligocen; després en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipus foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.

Les especies americanes donaren orige al genero Mesohippus en el oligocen; després en el miocen se donà el hypohippus i el anchitherium en lloc del mesohippus. Atres tipus foren Miohippus i Merychippus, els quals foren com la descendencia del Mesohippus; els Merychippus tenien dents en corones molt alts lo que li deixava ramonejar les fulles i els brots dels arbres i els arbusts, pero la diferencia del Hyrachotherium era que este nomes menjava herba. També Merychippus tingue descendents i foren: Hipparion que es desplaçà des de Nortamerica cap ad Eurasia en el periodo del pliocen; i el Pliohippus, que alguns pensen es l'antecessor del cavall modern, al que li nomenaven l'Equus.

Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins [[Amèrica]], el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del sigle XVI, tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.

Quan en l'edat de pedra les tribus caçadores arribaren en sentit contrari fins [[Amèrica]], el cavall fon caçat en furor fins ser exterminats. Els conquistadors espanyols a principis del [[sigle XVI]], tornaren a introduir-ho en el continent americà. L'home ha utilisat la força i la velocitat del cavall des de que li va domesticar per a canviar la seua forma de vida.

== Biologia del cavall ==

== Biologia del cavall ==

Tenen 44 dents, cada hemimandíbula te 3 incisius, 1 cani, 4 premolars i 3 molars. Els incisius que son els que usa per a tallar l'herba creixen en forma de semicírcul. Entre els canins i els premolars hi ha un espai que es nomena diastema, ahi es on se l'encaixa el bocat per a dirigir al cavall quan un monta. Tots els dents tenen raïls chicotetes.

Tenen 44 dents, cada hemimandíbula te 3 incisius, 1 cani, 4 premolars i 3 molars. Els incisius que son els que usa per a tallar l'herba creixen en forma de semicírcul. Entre els canins i els premolars hi ha un espai que es nomena diastema, ahi es on se l'encaixa el bocat per a dirigir al cavall quan un monta. Tots els dents tenen raïls chicotetes.

L'estomac es simple i la fermentació de la celulosa es dona en el cec que está on s'unix l'intesti gros i el prim. En un cavall gran te una capacitat com de 38 litros.

L'estomac és simple i la fermentació de la celulosa es dona en el cec que está on s'unix l'intesti gros i el prim. En un cavall gran te una capacitat com de 38 litros.

Abdos sexes alcancen la madurea sexual als 2 anys, pero per als fins reproductius s'utilisen fins com els 3. El periodo de gestació es de com 11 mesos i la femella nomes te una cria, quan se tenen besos es una cosa excepcional.

Abdos sexes alcancen la madurea sexual als 2 anys, pero per als fins reproductius s'utilisen fins com els 3. El periodo de gestació és de com 11 mesos i la femella nomes te una cria, quan se tenen besos és una cosa excepcional.

'''Andalus:''' la seua procedencia es purament espanyola, d'ahi que se'l reconega també en el nom de “Cavall espanyol”.

'''Andalus:''' la seua procedencia es purament espanyola, d'ahi que se'l reconega també en el nom de “Cavall espanyol”.

La seua presencia en la Península es calcula des de l'epoca dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'epoca en que els araps dominaven Espanya. Esta mescla fiu que el pesat '''cavall''' autocton conseguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.

La seua presencia en la Península es calcula des de l'epoca dels romans. Casi en total seguritat este cavall espanyol es mesclà en el bereber i l'arap, en l'epoca en que els araps dominaven [[Espanya]]. Esta mescla fiu que el pesat '''cavall''' autocton conseguira l'elegancia i porte en que hui es coneix.

'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve associant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.

'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve associant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. '''Cavall''' de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que a on millor posa de manifest es en festivitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.

El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els àraps, berebers i andalusos.

El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els àraps, berebers i andalusos.

'''Mallorqui:''' Raça reconeguda des de l'any [[1989]], descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el sigle XIII que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera epoca excelents cavalls de guerra en el [[sigle XVIII]] i en el [[sigle XIX]] s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment son basicament animals d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de [[Sant Joan en Ciutadella]], espectacular festa en la que el cavall es el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. nomes s'admitix la capa Negra; son generalment animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.

'''Mallorqui:''' Raça reconeguda des de l'any [[1989]], descendents, segurament, dels cavalls negres catalans (raça hui extinguida) que arribaren a les illes en el [[sigle XIII]] que a la seua vegada s'independisaren pel aïllament insular, foren en la seua primera epoca excelents cavalls de guerra en el [[sigle XVIII]] i en el [[sigle XIX]] s'usaren fonamentalment per a la cría mular, creuats en els ases mallorquins, actualment son basicament animals d'exhibicio, destacant especialment el cavall menorqui en les festes de [[Sant Joan en Ciutadella]], espectacular festa en la que el cavall es el protagonista absolut. Alçada en els mascles: 1,60 m i les egües 1,50 m. nomes s'admitix la capa Negra; son generalment animals corpulents i de gran força conten en abundant crin, orelles chicotetes.

'''Pura sanc arap:''' es tracta d'una de las races mes antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el '''cavall''' del sur de [[Orient Mig]] en els cavalls del nort de [[Mongòlia]].

'''Pura sanc arap:''' es tracta d'una de las races mes antigues que existixen. El seu orige es troba en el creuament entre el '''cavall''' del sur de [[Orient Mig]] en els cavalls del nort de [[Mongòlia]].