| Formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e Trobes en Llaors de la Verge María]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari. | | Formà part de la nomenada ''[[Escola Satírica Valenciana]]''. Li és atribuïda l'edició de les [[Obres e Trobes en Llaors de la Verge María]] (primer llibre imprés en la [[Península Ibèrica]]), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de [[1474]], del que, ademés, fon secretari. |
− | Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), aon destaca per la seua correcció formal. | + | Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época ([[Jaume Gassull]], [[Joan Moreno]], [[Baltasar Portell]], [[Narcís Vinyoles]], etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: ''Lo procés de les olives'' ([[1497]]), ''Lo Passi en cobles'' ([[1493]]), ''Escacs d'amor'' (editada en [[1914]]), a on destaca per la seua correcció formal. |
| Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Alguns autors pancatalanistes (com Badía i Margarit, son major difusor) li atribuïxen l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], mentres que atres autors com [[Ricart García Moya]] les consideren apòcrifes, donat que son lèxic i son estil no es corresponen ni en el de l'época ni en de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna. | | Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el ''Cancionero General'' ([[1511]]) d'[[Hernando del Castillo]]. Alguns autors pancatalanistes (com Badía i Margarit, son major difusor) li atribuïxen l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat [[Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols]], mentres que atres autors com [[Ricart García Moya]] les consideren apòcrifes, donat que son lèxic i son estil no es corresponen ni en el de l'época ni en de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna. |