Canvis

El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

El general '''Jose Francisco de San Martín''' naixque el 25 de febrer de [[1778]] en el chicotet poble de [[Yapeyu]] (provincia de [[Corrientes]], [[Argentina]])i va fallir en Boulogne Sur Mer, [[França]], el 17 d'agost de [[1850]] ; tambe nomenat el '''Llibertador José de San Martín''' o, simplement '''El Llibertador''', es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'[[America del Sur]]. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de [[Chile]] i del [[Perú]] : el primer païs li donà el titul de '''Pare de la Patria'''.

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any 1783.  

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina [[Corrientes]], va rebre l'educacio en [[Espanya]] a partir de l'any [[1783]].  

== Carrera militar ==

== Carrera militar ==

San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos 1793. En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.

San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en [[1797]] fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos [[1793]]. En la [[Batalla de Bailén]] el 19 de juliol de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleo]], San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or.

Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe [[francmaçon]]).  

Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe [[francmaçon]]).  

== Campanya Llibertadora ==

== Campanya Llibertadora ==

En giner de l'any 1812 San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El 16 de març li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El 3 de febrer de 1813 lliurà el Combat de San Lorenzo.

En giner de l'any [[1812]] San Martín s'embarca cap a [[Buenos Aires]] en la [[fragata]] anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las [[Provincies Unides del Riu de la Plata]], que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El 16 de març li demanaren que creacio d'el [[Regiment de Granaders a Cavall]] per a custodiar les costes del [[riu Paraná]]. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la [[Logia Lautaro de Buenos Aires]]. El 3 de febrer de [[1813]] lliurà el Combat de San Lorenzo.

Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el 12 de giner de 1817 es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el 12 de giner de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament.

Finalment el 20 d'agost de 1820 partix San Martín al front de l'expedici des del port de Valparaïso cap al Peru. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de Chile, i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia 28 de juliol declarà l'independencia i és nomenat [[Protector del Peru]] en autoritat civil i militar.

Finalment el 20 d'agost de [[1820]] partix San Martín al front de l'expedici des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia 28 de juliol declarà l'independencia i és nomenat [[Protector del Peru]] en autoritat civil i militar.

Entre els dies 26 i 27 de juliol de 1822 es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberacio del [[Peru]], cedint ad ell l'iniciativa i conduccio de la campanya llibertadora. Poc després decidix retirar-se de tots els carrecs i tornar al seu païs.

Entre els dies 26 i 27 de juliol de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberacio del [[Peru]], cedint ad ell l'iniciativa i conduccio de la campanya llibertadora. Poc després decidix retirar-se de tots els carrecs i tornar al seu païs.

== El retorn ==

== El retorn ==

== Exili i mort ==

== Exili i mort ==

En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el 10 de febrer de 1824. Degut a la declaracio de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisacio de la guerra, tornant novament a [[Europa]].  

En [[Buenos Aires]], i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, [[França]], el 10 de febrer de [[1824]]. Degut a la declaracio de guerra entre l'[[Argentina]] i l'[[Imperi del Brasil]], intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisacio de la guerra, tornant novament a [[Europa]].  

En 1831 es radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys mes tart i gracies als  premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Peru]], San Martín s'anà residir en Grand Bourg. Alli va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus ultims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].

En [[1831]] es radicà en [[França]] en una propietat propenca a [[París]]. Anys mes tart i gracies als  premis dels governs de [[Mendoza]] i [[Peru]], San Martín s'anà residir en Grand Bourg. Alli va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus ultims anys va mantindre correspondencia en el seu amic [[Tomás Guido]].

En març de 1848, es produix la revolucio en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, on va fallir a l'etat de 72 anys, a les tres de la vesprà del 17 d'agost de 1850. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

En març de [[1848]], es produix la revolucio en [[París]], es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, on va fallir a l'etat de 72 anys, a les tres de la vesprà del 17 d'agost de [[1850]]. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

== Els seus restes ==

== Els seus restes ==

En 1861 els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el 28 de maig de 1880 arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.

En [[1861]] els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el 28 de maig de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral.

Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[Peru]] i al [[Equador]]».

Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[Peru]] i al [[Equador]]».

[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]

[[Categoria:Guerra de l'Independència Argentina]]

[[Categoria:Argentins]]

[[Categoria:Argentins]]