Canvis

'''Lucio Anneo Séneca''' (Corduba, actual [[Córdova]], 4 a. C. - [[Roma]], 65 d. C.), nomenat '''Séneca el Jove''' per a distinguir-lo de son pare -Séneca el Vell-, fon un filòsof, polític, orador i escritor romà conegut per les seues obres de caràcter moral.  

'''Lucio Anneo Séneca''' (Corduba, actual [[Córdova]], 4 a. C. - † [[Roma]], 65 d. C.), nomenat '''Séneca el Jove''' per a distinguir-lo de son pare -Séneca el Vell-, fon un filòsof, polític, orador i escritor romà conegut per les seues obres de caràcter moral.  

Fon fill de l'orador Marc Anneo Séneca, fon qüestor, pretor, senador i cònsul sufecte durant els governs de Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, ademés de tutor i conseller de l'emperador Neró. El seu paper de tutor durant l'infància de Neró és representat en la famosa obra de teatre ''Britannicus'' de [[Jean Racine|Racine]].

Fon fill de l'orador Marc Anneo Séneca, fon qüestor, pretor, senador i cònsul sufecte durant els governs de [[Tiberi]], [[Calígula]], [[Claudi]] i [[Neró]], ademés de tutor i conseller de l'emperador Neró. El seu paper de tutor durant l'infància de Neró és representat en la famosa obra de teatre ''Britannicus'' de [[Jean Racine|Racine]].

Séneca destacà com a intelectual i com a polític. Consumat orador, fon una figura predominant de la política romana durant els regnats de Claudi i Neró, sent un dels senadors més admirats, influents i respectats. Entre els anys 54 i 62, durant els primers anys del regnat del seu jove pupil Neró, Séneca va governar de facte l'[[Imperi romà]] junt en [[Sexto Afranio Burro]]. Açò li va guanyar numerosos enemics i es va vore obligat a retirar-se de la primera llínea política en l'any 62. Acusat, tal volta falsament, de participar en la conjura de Pisó contra Neró, el seu antic alumne el va obligar a suïcidar-se en l'any 65.

Séneca destacà com a intelectual i com a polític. Consumat orador, fon una figura predominant de la política romana durant els regnats de Claudi i Neró, sent un dels senadors més admirats, influents i respectats. Entre els anys [[54]] i [[62]], durant els primers anys del regnat del seu jove pupil Neró, Séneca va governar de facte l'[[Imperi romà]] junt en [[Sexto Afranio Burro]]. Açò li va guanyar numerosos enemics i es va vore obligat a retirar-se de la primera llínea política en l'any 62. Acusat, tal volta falsament, de participar en la conjura de Pisó contra Neró, el seu antic alumne el va obligar a suïcidar-se en l'any [[65]].

Com a escritor, Séneca ha passat a l'història com un dels màxims representants de l'[[estoïcisme]]. La seua obra constituïx la principal font escrita de filosofia estoica que s'ha conservat fins a l'actualitat. Comprén tant obres de teatre com a diàlecs filosòfics, tractats de filosofia natural, consolació i cartes. Usant un estil marcadament retòric, accessible i alluntat de tecnicismes, dellineà les principals característiques de l'estoïcisme tardà, del que junt en Epícteto i Marc Aureli està considerat el seu màxim exponent.

Com a escritor, Séneca ha passat a l'història com un dels màxims representants de l'[[estoïcisme]]. La seua obra constituïx la principal font escrita de filosofia estoica que s'ha conservat fins a l'actualitat. Comprén tant obres de teatre com a diàlecs filosòfics, tractats de filosofia natural, consolació i cartes. Usant un estil marcadament retòric, accessible i alluntat de tecnicismes, dellineà les principals característiques de l'estoïcisme tardà, del que junt en Epícteto i Marc Aureli està considerat el seu màxim exponent.