Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | | |
| == Primers anys == | | == Primers anys == |
− | Owens naixqué en [[Oakville]], [[Alabama]] (Estats Units), pero se traslladà a [[Cleveland]], [[Ohio]], quant tenia nou anys. Era el sèptim dels onze fills de Henry i Emma Owens. Owens era el net d'un esclau i el fill d'un granger. Rebé el sobrenom de ''Jesse'' d'un profesor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quant el jove Owens digué que se nomenava ''J.C.'' (en [[idioma anglés|anglés]], ''J.C.'', sigles de James Cleveland, tenen una [[fonètica]] pareguda a ''Jesse''). | + | Owens naixqué en [[Oakville]], [[Alabama]] ([[Estats Units]]), pero se traslladà a [[Cleveland]], [[Ohio]], quant tenia nou anys. Era el sèptim dels onze fills de Henry i Emma Owens. Owens era el net d'un esclau i el fill d'un granger. Rebé el sobrenom de ''Jesse'' d'un profesor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quant el jove Owens digué que se nomenava ''J.C.'' (en [[idioma anglés|anglés]], ''J.C.'', sigles de James Cleveland, tenen una [[fonètica]] pareguda a ''Jesse''). |
| | | |
| Owens sempre atribuí la seua exitosa carrera en l'atletisme a l'estímul del seu entrenador durant els seus estudis en l'institut ''Fairview Junior High'', [[Charles Riley]], que l'introduí a l'atletisme. Riley, junt a [[Harrison Dillard]], un atleta de Cleveland, inspiraren al jove Owens. Com Owens treballava arreglant sabates després de l'escola, Riley va permetre a Jesse entrenar abans de les classes, en lloc de l'horari habitual dels entrenaments. | | Owens sempre atribuí la seua exitosa carrera en l'atletisme a l'estímul del seu entrenador durant els seus estudis en l'institut ''Fairview Junior High'', [[Charles Riley]], que l'introduí a l'atletisme. Riley, junt a [[Harrison Dillard]], un atleta de Cleveland, inspiraren al jove Owens. Com Owens treballava arreglant sabates després de l'escola, Riley va permetre a Jesse entrenar abans de les classes, en lloc de l'horari habitual dels entrenaments. |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | | |
| == Els Jocs Olímpics de Berlin i la relació en Franklin Delano Roosevelt == | | == Els Jocs Olímpics de Berlin i la relació en Franklin Delano Roosevelt == |
− | En 1936, Owens viaja a [[Berlin]], [[Alemanya]], per a participar en l'equip d'Estats Units en els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics]]. [[Adolf Hitler]] estava utilisant estos jocs per a mostrar al mon una renaixent Alemanya [[Nazisme|nazi]]. Hitler i atres membres del govern tenen grans esperances en que els atletes alemanys dominen els jocs en les seues victòries. Mentres tant, la [[propaganda]] nazi, promou el concepte de la superioritat de la [[raça aria]] i mostra als d'orige africà (nomenant-los [[bastardes de Renania]]) com inferiors. | + | En [[1936]], Owens viaja a [[Berlin]], [[Alemanya]], per a participar en l'equip d'[[Estats Units]] en els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics]]. [[Adolf Hitler]] estava utilisant estos jocs per a mostrar al mon una renaixent Alemanya [[Nazisme|nazi]]. [[Hitler]] i atres membres del govern tenen grans esperances en que els atletes alemanys dominen els jocs en les seues victòries. Mentres tant, la [[propaganda]] nazi, promou el concepte de la superioritat de la [[raça aria]] i mostra als d'orige africà (nomenant-los [[bastardes de Renania]]) com inferiors. |
| | | |
| Owens causa una gran sorpresa al guanyar quatre medalles d'or: el [[3 d'agost]] en els 100 metros llisos derrotant a [[Ralph Metcalfe]]; el [[4 d'agost]] en salt de llongitut, després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany [[Luz Long]]; el [[5 d'agost]] en 200 metros llisos; finalment, junt a l'equip de relleus 4x100 metros conseguix la seua quarta medalla el [[9 d'agost]]. Esta marca de quatre medalles d'or en una olimpiades no fon igualada fins a [[1984]] per [[Carl Lewis]]. | | Owens causa una gran sorpresa al guanyar quatre medalles d'or: el [[3 d'agost]] en els 100 metros llisos derrotant a [[Ralph Metcalfe]]; el [[4 d'agost]] en salt de llongitut, després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany [[Luz Long]]; el [[5 d'agost]] en 200 metros llisos; finalment, junt a l'equip de relleus 4x100 metros conseguix la seua quarta medalla el [[9 d'agost]]. Esta marca de quatre medalles d'or en una olimpiades no fon igualada fins a [[1984]] per [[Carl Lewis]]. |
| | | |
− | El primer dia, Hitler només aplaudí en les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que se negà a donar la ma a [[Cornelius Cooper Johnson|Cornelius Johnson]], que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, este eixí de l'estadi abans de lo previst. Els directius del [[Comité Olímpic Internacional|comité Olímpic]] insistixen a Hitler en que aplaudixca a tots els medallistes o a ningun. Hitler opta per la segon opció i no està en les següents presentacions de medalles [http://german.about.com/library/blgermyth10.htm] [http://hnn.us/articles/571.html]. | + | El primer dia, [[Hitler]] només aplaudí en les victòries d'[[Alemanya]], i hi ha qui afirma que se negà a donar la ma a [[Cornelius Cooper Johnson|Cornelius Johnson]], que era afroamericà, encara que segons el portaveu de Hitler, este eixí de l'estadi abans de lo previst. Els directius del [[Comité Olímpic Internacional|comité Olímpic]] insistixen a [[Hitler]] en que aplaudixca a tots els medallistes o a ningun. [[Hitler]] opta per la segon opció i no està en les següents presentacions de medalles [http://german.about.com/library/blgermyth10.htm] [http://hnn.us/articles/571.html]. |
| | | |
| Owens, en la seua autobiografia (''The Jesse Owens Story'', [[1970]]), conta com posteriorment Hitler li saludà de totes maneres: | | Owens, en la seua autobiografia (''The Jesse Owens Story'', [[1970]]), conta com posteriorment Hitler li saludà de totes maneres: |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| {{Cita|Quant passí, el Canceller s'alçà, me saludà en la ma i yo li torní la senyal. Pense que els reporters tingueren mal gust al criticar a l'home del moment en Alemanya.}} | | {{Cita|Quant passí, el Canceller s'alçà, me saludà en la ma i yo li torní la senyal. Pense que els reporters tingueren mal gust al criticar a l'home del moment en Alemanya.}} |
| | | |
− | Owens fon aclamat per 110.000 persones en l'Estadi Olímpic de Berlin i més tart, molts berlinesos li demanaven autógrafs quant el veïen pel carrer. Durant la seua estància en Alemanya, estava excluit de la ciutadania baix la Llei de Ciutadania del Reich del [[15 de setembre]] de 1935. Encara que, a Owens se li permetí viajar i hostajar-se en els mateixos hotels que els blancs, lo qual en eixe moment no deixava de ser una ironia, ya que els afroamericans en els EE.UU. no tenien igualtat de drets. | + | Owens fon aclamat per 110.000 persones en l'Estadi Olímpic de [[Berlin]] i més tart, molts berlinesos li demanaven autógrafs quant el veïen pel carrer. Durant la seua estància en Alemanya, estava excluit de la ciutadania baix la Llei de Ciutadania del Reich del [[15 de setembre]] de [[1935]]. Encara que, a Owens se li permetí viajar i hostajar-se en els mateixos hotels que els blancs, lo qual en eixe moment no deixava de ser una ironia, ya que els afroamericans en els [[EE.UU.]] no tenien igualtat de drets. |
| | | |
− | Després d'una parada de la bossa de Nova York en el seu honor, Owens tornà al seu treball de botons en l'hotel [[Waldorf-Astoria]]. Més tart contaria: | + | Després d'una parada de la bossa de [[Nova York]] en el seu honor, Owens tornà al seu treball de botons en l'hotel [[Waldorf-Astoria]]. Més tart contaria: |
| | | |
− | {{Cita|Quant torní al meu país natal, després de totes les histories sobre Hitler, no poguí viajar en la part davantera de l'autobús. Torní a la porta de darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estretir la ma de Hitler, pero tampoc vaig ser convidat a la Casa Blanca a donar la ma al President.}} | + | {{Cita|Quant torní al meu país natal, després de totes les histories sobre Hitler, no poguí viajar en la part davantera de l'autobús. Torní a la porta de darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estretir la ma de [[Hitler]], pero tampoc vaig ser convidat a la [[Casa Blanca]] a donar la ma al President.}} |
| | | |
− | El llavors president dels Estats Units d'Amèrica, [[Franklin Delano Roosevelt]], se refusà rebre a Owens en la [[Casa Blanca]]. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta en brusquetat. | + | El llavors president dels [[Estats Units]] d'[[Amèrica]], [[Franklin Delano Roosevelt]], se refusà rebre a Owens en la [[Casa Blanca]]. Roosevelt se trobava en campanya de re-elecció i temia les reaccions dels estats del Sur (notòriament segregacionistes) en cas de rendir-li honors a Owens. Este comentà més tart que fon Rossevelt qui el tracta en brusquetat. |
| | | |
| == Després dels Jocs Olímpics == | | == Després dels Jocs Olímpics == |
| Després dels Jocs, tingué moltes dificultats i passà a ser un promotor del deport, essencialment un animador d'espectàculs. La seua autopromoció acabà eventualment convertint-lo en relacions públiques en [[Chicago]], incloent una llarga temporada com [[punchadiscs]] de música [[jazz]]. En [[1968]], Owens rebé algunes crítiques per recolzar els turbulents disturbis racials que succeiren en els [[Jocs Olímpics de 1968|Jocs Olímpics de Mèxic]] d'eixe any. | | Després dels Jocs, tingué moltes dificultats i passà a ser un promotor del deport, essencialment un animador d'espectàculs. La seua autopromoció acabà eventualment convertint-lo en relacions públiques en [[Chicago]], incloent una llarga temporada com [[punchadiscs]] de música [[jazz]]. En [[1968]], Owens rebé algunes crítiques per recolzar els turbulents disturbis racials que succeiren en els [[Jocs Olímpics de 1968|Jocs Olímpics de Mèxic]] d'eixe any. |
| | | |
− | Jesse Owens fon premiat en la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] dels EE.UU. en [[1976]] per [[Gerald Ford]] i, a títul pòstum, la [[Medalla d'Or del Congres]] per [[George H. W. Bush]] el [[28 de març]] de [[1990]]. | + | '''Jesse Owens''' fon premiat en la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] dels EE.UU. en [[1976]] per [[Gerald Ford]] i, a títul pòstum, la [[Medalla d'Or del Congres]] per [[George H. W. Bush]] el [[28 de març]] de [[1990]]. |
| | | |
| En [[1984]], un carrer de [[Berlin]] fon renomenat en el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit [[Lichtenberg]]. | | En [[1984]], un carrer de [[Berlin]] fon renomenat en el seu nom, al igual que una escola secundaria en el distrit [[Lichtenberg]]. |
| | | |
− | Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el [[31 de març]] de [[1980]] en 66 anys d'edat degut a un [[càncer de pulmó]], en [[Tucson]], [[Ariçona]]. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de Chicago. | + | Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor el [[31 de març]] de [[1980]] en 66 anys d'edat degut a un [[càncer de pulmó]], en [[Tucson]], [[Ariçona]]. Es soterrat en el cementeri Oak Woods de [[Chicago]]. |
| | | |
| == Veja's també == | | == Veja's també == |