| Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites. | | Durant el [[sigle XVII]], les tensions foren prou majors. Les necessitats financeres dels monarques les conduïren a intentar aumentar per tots els mijos la pressió fiscal sobre els territoris de la Corona d'Aragó, del qual les seues constitucions garantisen importants proteccions front ad elles. Despuix d'entrar en guerra la Corona d'Aragó en [[França]] en [[1635]], el desplegament dels tercis sobre la [[Generalitat de Catalunya]], plantejant primer la formació d'una república catalana, acabà per reconéixer a [[Lluis XIII]] de [[França]] com a Comte de Barcelona. El conflicte fon finalment superat en la Pau dels Pirineus, per la qual el comtat del Roselló i la mitat nort del comtat de Sardenya passaven per a sempre a domini francés i França torna a [[Espanya]] la baixa Sardenya. A finals del sigle, en l'any [[1693]] estallaria també en [[Valéncia]] la [[Segona Germania]], un alçament de llauradors i anti-senyorial, en torn a la pèrdua de les collites. |
| + | {{Cita|''Pero esta tergiversación vergonzosa llega entre otras razones, a la apropiación categórica de la bandera aragonesa de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, armas de los antiguos reyes de la Corona de Aragón e insignia de las más antiguas de toda la antigua Hispania medieval. Por sí misma, es “señal” común a todos los estados miembros de dicha corona, pero ha pasado a ser el distintivo “nacional” catalán por excelencia, cuando si a algún pueblo le corresponde dicho símbolo por derechos históricos, y de antigüedad, es al pueblo aragonés.''|''La trampa catalanista en la Corona de Aragón'' (''[[La Razón]]'', 01/03/2002, pàg. 44, secció 'Autonomías'), per [[Pere Martí i Martínez]], membre i professor de Llengua i Cultura de [[Lo Rat Penat]]}} |