Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Alcàsser''' ans denominat Alcácer, Alcàsser es un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de València, en la comarca de l'Horta Sur. | + | {{Infobox_pobles |
| + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]] |
| + | |image_província = [[Image:Localisació alcàsser.png|95px]] |
| + | |nom = Alcàsser |
| + | |image_escut = [[Image:Escut_alcàsser.png]] |
| + | |país = [[Espanya]] |
| + | |comunitat = [[Comunitat Valenciana]] |
| + | |província = [[Província de Valéncia]] |
| + | |comarca = [[Horta Sur]] |
| + | |partit_judicial = [[Picassent]] |
| + | |coor = 39°22′N 0°26′O |
| + | |superfície = 9,01 km² |
| + | |altitut = 15 metros màxim |
| + | |població = 8.716 hab. (INE 2007) |
| + | |densitat = 967,37 hab./km² |
| + | |gentilici = Alcasser/a |
| + | |llengua = [[Valencià]] |
| + | |còdic_postal = 46290 |
| + | |festes = A partir del 15 d'Agost |
| + | |alcalde = Mª Remedios Avia Ferrer |
| + | |uep = [http://alcasser.es Web Oficial d'Alcàsser] |
| + | |notes = |
| + | }} |
| + | '''Alcàsser''' ans denominat Alcácer, és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de l'Horta Sur. |
| | | |
| El topònim ve del vocable àrap al-qasr, "la fortalea", sent la mateixa arrel d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula "alcàzar" (Alcàzar de San Juan, per eixemple). | | El topònim ve del vocable àrap al-qasr, "la fortalea", sent la mateixa arrel d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula "alcàzar" (Alcàzar de San Juan, per eixemple). |
Llínea 9: |
Llínea 32: |
| | | |
| === Localitats limítrofes === | | === Localitats limítrofes === |
− | Alcàsser llimita en les localitats de Torrent, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla i Picassent, totes de la província de València. | + | Alcàsser llimita en les localitats de [[Torrent]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Picassent]], totes de la província de Valéncia. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | Habitada per musulmans i mossàraps, lo rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies després se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els homens en el mero i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en 1443, es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En 1446 es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en 1805. | + | Habitada per musulmans i mossàraps, lo rei Jaume I la va cedre a Artal de Foces. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pedro el Ceremonioso donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dona Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies després se les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subasta sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 fon mercada per Bernat Guillem Català i en 1443, es quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mero i mixt imperi sobre la població. En 1446 es va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de 13 de decembre de 1417, els vassalls havien de contribuir en elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i atres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en 1805. |
| | | |
| == Administració == | | == Administració == |
Llínea 68: |
Llínea 91: |
| == Festes == | | == Festes == |
| En l'ultima semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en novembre) Del 15 al 19 de Març es celebren les fales, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana després atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'Octubre es celebra una feria medieval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia 5 de giner els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles. | | En l'ultima semana de juliol o primera d'agost es celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També el fi de semana més prop al dia de San Martí (en novembre) Del 15 al 19 de Març es celebren les fales, falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana després atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia 15 de juliol es celebren les festes de la Verge del Carmen, la seua patrona. El dilluns següent al 15 d'agost (cridat dia del gos= es celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del 9 al 12 d'Octubre es celebra una feria medieval, puix allí estos dos dies son festa. El dia 31 es celebra any nou en la plaça del poble per a donar la benvinguda al any nou i el dia 5 de giner els reis macs s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre-les i facen les seues respectives coles. |
− |
| |
− | == Senyes ==
| |
− |
| |
− | *País: Espanya
| |
− | *Comunitat Autònoma: Comunitat Valenciana
| |
− | *Província: València
| |
− | *Comarca: L'horta Sur (Oficialment: L'horta Sud)
| |
− | *Població: 8.716 habitants
| |
− | *Gentilici: Alcasser/a
| |
− | *Còdic Postal: 46290
| |
− |
| |
− | [[Image: Escut alcàsser.png|thumb|right|[[Escut d'alcàsser|Escut d'alcàsser]].]]
| |
− | [[Image: Localisació alcàsser.png|thumb|right|[Localisació alcàsser|Localisació alcàsser]].]]
| |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 87: |
Llínea 97: |
| *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] | | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística] |
| *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extrait informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis y Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extrait informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | |
| + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |