Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  22 setembre
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
'''Nàpols''' (en [[idioma italià|italià]] ''Napoli'', en napolità ''Napule'') és la ciutat més poblada del sur d'[[Italia]], capital de la regió de [[Campania]] i de la [[provincia de Nàpols]]. La ciutat de Nàpols administrativa té casi un milló d'habitants (972.212 segons el cens de l'any [[2016]]), que, units als de la seua [[Àrea metropolitana de Nàpols|àrea metropolitana]], s'eleven a 3,7 millons. Els seus habitants reben el [[gentilici]] de napolitans.<ref>{{DGLV|Napolità}}</ref> Està situada a mig camí entre el mont [[Vesubi]] i atra àrea [[volcà]]nica, els [[Camps Flegreus]].
 
'''Nàpols''' (en [[idioma italià|italià]] ''Napoli'', en napolità ''Napule'') és la ciutat més poblada del sur d'[[Italia]], capital de la regió de [[Campania]] i de la [[provincia de Nàpols]]. La ciutat de Nàpols administrativa té casi un milló d'habitants (972.212 segons el cens de l'any [[2016]]), que, units als de la seua [[Àrea metropolitana de Nàpols|àrea metropolitana]], s'eleven a 3,7 millons. Els seus habitants reben el [[gentilici]] de napolitans.<ref>{{DGLV|Napolità}}</ref> Està situada a mig camí entre el mont [[Vesubi]] i atra àrea [[volcà]]nica, els [[Camps Flegreus]].
   −
Té una gran riquea [[història|històrica]], [[art|artística]], [[cultura]]l i [[gastronomia|gastronòmica]], lo que portà a la [[UNESCO]] a declarar el seu centre històric [[Patrimoni de l'Humanitat]]. [[Grècia|Grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[normants]] i [[Corona d'Aragó|aragonesos]] han deixat la seua calcigada en la ciutat. De mà dels últims, la ciutat fon el centre polític del regne borbònic de les [[Dos Sicílies]]. En el [[sigle XX]], primer durant el [[fascisme]] i en la reconstrucció subsegüent a la [[Segona Guerra Mundial]] se construí gran part de la perifèria. En les últimes décades, Nàpols s'ha dotat d'una zona comercial en [[rascacels]] i infraestructures com el [[Tren d'alta velocitat|TAV]] a [[Roma]] o una [[Metro de Nàpols|xàrcia de metro]] en procés d'expansió. Per una atra part, també li apremien grans problemes com el [[Camorra|crim organisat]], molt present en la vida dels seus habitants i que constituïx un fre al desenroll econòmic i social; o d'atra naturalea, les forces telúriques: la ciutat ha patit grans terremots i l'activitat volcànica és vigilada constantment.
+
Té una gran riquea [[història|històrica]], [[art|artística]], [[cultura]]l i [[gastronomia|gastronòmica]], lo que portà a la [[UNESCO]] a declarar el seu centre històric [[Patrimoni de l'Humanitat]]. [[Grècia|Grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[normants]] i [[Corona d'Aragó|aragonesos]] han deixat la seua calcigada en la ciutat. De mà dels últims, la ciutat fon el centre polític del regne borbònic de les [[Dos Sicílies]]. En el [[sigle XX]], primer durant el [[fascisme]] i en la reconstrucció subsegüent a la [[Segona Guerra Mundial]] se construí gran part de la perifèria. En les últimes décades, Nàpols s'ha dotat d'una zona comercial en [[rascacels]] i infraestructures com el [[Tren d'alta velocitat|TAV]] a [[Roma]] o una [[Metro de Nàpols|xàrcia de metro]] en procés d'expansió. Per una atra part, també li apremien grans problemes com el [[Camorra|crim organisat]], molt present en la vida dels seus habitants i que constituïx un fre al desenroll econòmic i social; o d'atra naturalea, les forces telúriques: la ciutat ha patit grans terremots i l'activitat volcànica és vigilada constantment.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
38 667

edicions

Menú de navegació