Canvis

'''El ball tradicional valencià''' és tot el conjunt de balls que son propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que mos han arribat fins hui són [[jota|jotes]], uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.  

'''El ball tradicional valencià''' és tot el conjunt de balls que son propis del poble [[valencià]], be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que mos han arribat fins hui són [[jota|jotes]], uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.  

La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.

La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.

== Gèneros de ball tradicional valencià ==

== Gèneros de ball tradicional valencià ==

[[Valencià]] ha conservat una diversitat d'estils per al ball molt de superior a la de qualsevol atre territori de la [[Península Ibèrica]]. Els factors que han permés este fet, són d'una banda la inclinació natural dels valencians a la música i el ball i de l'atra la permeabilitat a totes les modos forasteres. Com resultat, s'ha forjat un patrimoni format per 9 gèneros diferents de música per al ball en les seues variants musicals i coreogràfiques. Tot això, sense contar els balls de plaça, ni les danses rituals.

[[Valéncia]] ha conservat una diversitat d'estils per al ball molt de superior a la de qualsevol atre territori de la [[Península Ibèrica]]. Els factors que han permés este fet, són d'una banda la inclinació natural dels valencians a la música i el ball i de l'atra la permeabilitat a totes les modos forasteres. Com resultat, s'ha forjat un patrimoni format per 9 gèneros diferents de música per al ball en les seues variants musicals i coreogràfiques. Tot això, sense contar els balls de plaça, ni les danses rituals.

=== La jota ===

=== La jota ===

=== La U o malaguenya ===

=== La U o malaguenya ===

La U és un ball originat en el sur peninsular a finals del sigle XVII o principis del XVIII. Es troba fortament arraïlat en totes les comarques de la mitat sur del antic [[Regne de Valéncia]]. Cap al nort, només lo trobem en la costa, a on arriba fins a la comarca de [[La Plana]]. És un ball que presenta moltes denominacions. En el sur se nomena malaguenya, en les comarques centrals U, en les comarques castellà-parlants més interiors fandango i en les de més al nort marineria. Normalment es un ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de U en rogle en les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.

La U és un ball originat en el sur peninsular a finals del [[sigle XVII]] o principis del [[sigle XVIII]]. Es troba fortament arraïlat en totes les comarques de la mitat sur del antic [[Regne de Valéncia]]. Cap al nort, només lo trobem en la costa, a on arriba fins a la comarca de [[La Plana]]. És un ball que presenta moltes denominacions. En el sur se nomena malaguenya, en les comarques centrals U, en les comarques castellà-parlants més interiors fandango i en les de més al nort marineria. Normalment es un ball de parella, antigament solt i més modernament agarrat. També hi ha algunes variants de U en rogle en les comarques centrals, que reben noms com villanera, safanòria, ball pla o sandinga.

=== Seguidilles ===

=== Seguidilles ===

=== Fandango (del nort) ===

=== Fandango (del nort) ===

És un gènero musical i de ball casi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nort, encara que també apareix a les [[Terres de l'Ebre]] i les poblacions aragoneses pròximes a la frontera de Valéncia. És un fandango arcaic, emparentat en atres fandangos ibèrics i en els fandangos de copla partida del sur valencià. Generalment té un ritme molt ràpit i s'usen passades molt lluïdores. Moltes vegades va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball.  Hi ha alguns eixemples en tonalitat menor.

És un gènero musical i de ball casi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nort, encara que també apareix a les [[Terres de l'Ebre]] i les poblacions aragoneses pròximes a la frontera de [[Valéncia]]. És un fandango arcaic, emparentat en atres fandangos ibèrics i en els fandangos de copla partida del sur [[valencià]]. Generalment té un ritme molt ràpit i s'usen passades molt lluïdores. Moltes vegades va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball.  Hi ha alguns eixemples en tonalitat menor.

=== Bolero ===

=== Bolero ===

=== Copeo ===

=== Copeo ===

És un ball emparentat en la seguidilla. L'estrofa lliterària que usa és el copla o cançó i no l'estrofa de seguidilla, ademés, porta una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Algunes fonts diuen que guarda una certa relació musical en els copeos mallorquins, encara que el copeo valencià és molt mes llent. Només s'han conservat tres eixemples a la zona de la [[serra de Mariola]].  

És un ball emparentat en la seguidilla. L'estrofa lliterària que usa és el copla o cançó i no l'estrofa de seguidilla, ademés, porta una tornada cantada que sempre diu "rode la bola". Algunes fonts diuen que guarda una certa relació musical en els copeos mallorquins, encara que el copeo [[valencià]] és molt mes llent. Només s'han conservat tres eixemples a la zona de la [[serra de Mariola]].  

=== Valencianes ===

=== Valencianes ===