Canvis

| lloc_mort = [[Estocolm]], [[Suècia]]  

| lloc_mort = [[Estocolm]], [[Suècia]]  

}}

}}

'''René Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià ([[La Haye en Touraine]], [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic, físic i escritor francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

'''René Descartes''' o simplement '''Descartes''', en llatí, '''Renatus Cartesius''', onomàstic del que es deriva l'adjectiu cartesià ([[La Haye en Touraine]], [[França]], [[31 de març]] de [[1596]] - † [[Estocolm]], [[Suècia]], [[11 de febrer]] de [[1650]]) fon un filòsof, matemàtic, físic i escritor francés considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, aixina com un dels protagonistes en llum pròpia en el llindar de la revolució científica.

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.

El seu método filosòfic i científic, que expon en ''Regles per a la direcció de la ment'' ([[1628]]) i més explícitament en el seu ''Discurs del método'' ([[1637]]), establix una clara ruptura en l'escolàstica que s'ensenyava en les universitats. Està caracterisat per la seua simplicitat —en el seu ''Discurs del método'' únicament propon quatre normes— i pretén trencar en els interminables raonaments escolàstics. Pren com a model el método matemàtic, en un intent d'acabar en el silogisme aristotèlic empleat durant tota l'[[Edat Mija]]. Molts elements de la filosofia de Descartes tenen precedents en l'aristotelisme tardà, el neoestoicisme del [[sigle XVI]] o en filòsofs medievals.