Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  20 setembre
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.  
 
Una '''jaganta roja''' és una [[estrela]] jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 [[masses solars]]) que, despuix d'haver consumit l'[[hidrogen]] en el seu núcleu durant l'etapa de [[seqüència principal]], convertint-ho en [[heli]] per [[fusió nuclear]], escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.  
   −
En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].
+
En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]].
    
== Referències ==
 
== Referències ==
126 508

edicions

Menú de navegació