Canvis

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] se desenrollaren la major part d'aparats que permetrien l'us d'avions cada volta més potents en els portaavions. El primer d'ells és la catapulta de vapor, un riell en coberta en un ixent que va unit per un sistema de polipasts a un embol dins d'un tubo conectat a una caldera. Quan un avió te que despegar s'introduix vapor a pressió dins de l'embol que desplaça rapidament l'ixent pel riell de coberta en gran força de tracció; d'esta forma, unint un avió a l'ixent en un cable metàlic, se conseguix donar-li l'energia suficient per a ajudar-li a desapegar en els motors al maxim.

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] se desenrollaren la major part d'aparats que permetrien l'us d'avions cada volta més potents en els portaavions. El primer d'ells és la catapulta de vapor, un riell en coberta en un ixent que va unit per un sistema de polipasts a un embol dins d'un tubo conectat a una caldera. Quan un avió te que despegar s'introduix vapor a pressió dins de l'embol que desplaça rapidament l'ixent pel riell de coberta en gran força de tracció; d'esta forma, unint un avió a l'ixent en un cable metàlic, se conseguix donar-li l'energia suficient per a ajudar-li a desapegar en els motors al maxim.

El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.

El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.