26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 12:
Llínea 12: + + + + + +
sense resum d'edició
En l'any [[1999]], poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.
En l'any [[1999]], poc abans de les eleccions a Corts Valencianes d'eixe any, Unió Valenciana va patir una crísis interna quan diversos càrrecs del partit, entre els quals estava Mª Àngels Ramón-Llin, abandonen el partit per a passar-se al PPCV. La crísis tindria lloc quan UV volia distanciar-se del PPCV al mateix temps que el PPCV volia seguir arrimant-se als votants regionalistes. Finalment, Unió Valenciana va quedar fòra de l'hemicicle despuix de les eleccions en un 4,76% dels vots, en canvi, el PPCV alcançaria la seua primera majoria absoluta en unes eleccions a les Corts Valencianes.
== Cites ==
{{Cita|Finalisada l'etapa preautonomica i fins a l'any [[2001]] el valencianisme politic tingue representacio en les [[Corts Valencianes]]. Tots recordem al partit [[Unio Valenciana]] i com en el carismatic [[Vicent González Lizondo]], tingue la clau de la governabilitat en el Regne. El denominat “[[Pacte del Pollastre|pacte del pollastre]]” entre Unio Valenciana i el [[Partit Popular]] provocà el trencament del partit nacionaliste valencià i , des de llavors, el valencianisme politic no ha alçat el cap. La vergonyosa actuacio de molts politics d'Unio Valenciana al passar-se'n al Partit Popular, per detentar algun carrec de dubtosa importancia en la Generalitat Valenciana, deixà al partit valencianiste ferit de mort...
[...]
Un eixemple clar d'estes iniciatives truncades ultimament el podem trobar en el diari [[Valéncia Hui|Valencia hui]] copropietat de [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró i Dolç]], el qual ha desaparegut la seua edicio de paper. Este diari, de capital netament valencià, ha segut l'unic diari del [[Regne de Valencia]] que ha vist com la [[Generalitat Valenciana]] li negava la propaganda institucional que ad atres diaris impresos de capital catala, vasc o madrileny si que rebien; o vore com tambe a editorials com la del millonari pancatalaniste [[Eliseu Climent]] l'omplin les bojaques de subvencions en diners publics. ¡I despres diuen que son valencianistes!|'Sus i mat a la llengua valenciana (i III)', del llibre: ''[[Apunts Valencianistes|Apunts Valencianistes. Breu manual per a defendre la Llengua Valenciana, les Normes d'El Puig i el Regne de Valencia]]'' (Valéncia, 2008), per [[Julio Filippi]]}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==