Canvis

Es dividix en tres campus principals (campus de Blasco Ibáñez, campus dels Tarongers i campus de [[Burjassot]]) i numeroses extensions, delegacions, centres adscrits i emplaçaments eixemplars, com el [[Edifici de "La Nau"]] o el [[Jardí Botànic de Valéncia|Jardí Botànic]]. És coneguda en Valéncia com ''la lliterària'', per a distinguir-la de la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], a pesar que una part molt important de la docència i investigació de la Universitat de Valéncia siga en camps no ''lliteraris''.

Es dividix en tres campus principals (campus de Blasco Ibáñez, campus dels Tarongers i campus de [[Burjassot]]) i numeroses extensions, delegacions, centres adscrits i emplaçaments eixemplars, com el [[Edifici de "La Nau"]] o el [[Jardí Botànic de Valéncia|Jardí Botànic]]. És coneguda en Valéncia com ''la lliterària'', per a distinguir-la de la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], a pesar que una part molt important de la docència i investigació de la Universitat de Valéncia siga en camps no ''lliteraris''.

En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs 2007-2008), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.

En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs [[2007]]-[[2008]]), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.

El seu rector és Francisco Tomás Vert.

El seu rector és Francisco Tomás Vert.

== Història de l'Universitat ==

== Història de l'Universitat ==

A pesar que ya des del [[segle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la [[Església de Sant Llorenç (Valéncia)|Església de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels furs de Valéncia va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

A pesar que ya des del [[segle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’església en un únic Estudi General, i fruït del seu treball van ser els estatuts publicats en [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment es van establir en uns locals sitis junt en la [[Església de Sant Llorenç (Valéncia)|Església de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels [[furs de Valéncia]] va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

Anys després, la rica societat valenciana del [[segle XV]], el [[Segle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de la Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].

Anys després, la rica societat valenciana del [[segle XV]], el [[Segle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera seu de la Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].