Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2760 bytes afegits ,  13:44 14 feb 2010
Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la sociolingüística pancat...».
'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la [[sociolingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al pancatalanisme.

Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En 1970 fou membre del Comitè d'Investigació Sociolingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el [[Grup Català de Sociolingüística]] i introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente 1976 i 1987.

A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris sobre sociología.


== Crítiques al pancatalanisme ==

Durant la dècada dels 90, Aracil escomençà a impratir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havía militat de jove. Estes són algunes mostres, d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-1997.


''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”.''

== Obres ==
* ''Papers de sociolingüística'' (1982)
* ''Dir la realitat'' (1983)
* ''La mort humana'' (1998)

== Enllaços externs ==
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal]

{{ORDENA:Aracil, Lluis Vicent}}
[[Categoria:Lingüistes valencians]]
[[Categoria:Sociolingüistes valencians]]

[[fr:Lluís Vicent Aracil]]
621

edicions

Menú de navegació