Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

La seua infància va transcórrer en el municipi de Borbotó, una pedania de la ciutat de Valéncia, situada en plena comarca d'Horta Nort. Llicenciat en [[Dret]], va iniciar la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en 1991.  

La seua infància va transcórrer en el municipi de [[Borbotó]], una pedania de la ciutat de [[Valéncia]], situada en plena comarca d'[[Horta Nort]]. Llicenciat en [[Dret]], va iniciar la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'[[Ajuntament de Valéncia]], en el primer mandat de [[Rita Barberá]] com a alcaldesa de la ciutat en [[1991]].  

En 1996 va obtindre un escà de diputat per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] i un any després fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. En [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials en el govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat de nou diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la càmara. A l'abril del 2002, Camps va tornar a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]].

En [[1996]] va obtindre un escà de diputat per [[circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] i un any després fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. En [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials en el govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat de nou diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la càmara. A l'abril del [[2002]], Camps va tornar a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]].

El [[9 de juliol]] de [[2002]], quan [[Eduardo Zaplana]] va deixar la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per a ocupar la cartera de Treball en El Govern d'Espanya, va deixar la Presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], pero va designar a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig del 2003, Camps va guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i per tant va assumir el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].

El [[9 de juliol]] de [[2002]], quan [[Eduardo Zaplana]] va deixar la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per a ocupar la cartera de Treball en El Govern d'[[Espanya]], va deixar la Presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], pero va designar a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig del [[2003]], Camps va guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i per tant va assumir el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].

A poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], va haver d'intervindre (febrer del 2007).

A poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de [[Francisco Camps]] i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], va haver d'intervindre (febrer del [[2007]]).

El 27 de maig de [[2007]], Francisco Camps, com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], va tornar a guanyar les eleccions autonòmiques en la en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].

El 27 de maig de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], va tornar a guanyar les eleccions autonòmiques en la en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].

A principis de 2009, el juge [[Baltasar Garzón]] va estimar que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president valencià, Francisco Camps, en la trama corrupta], ''[[El País]]'', 19 de febrer del 2009.</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació en la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]]'', 6 de març del 2009.</ref>

A principis de [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] va estimar que '''Francisco Camps''', d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]]'', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació en la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]]'', 6 de març del 2009.</ref>

== Referències ==

== Referències ==