| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Félix Azzati Delcaci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en Valéncia. | + | '''Félix Azzati Delcaci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]]. |
| | | | |
| | Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys. | | Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys. |
| | | | |
| − | Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en Valéncia. Fon triat diputat per la circumscripció de Valéncia en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]]. | + | Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]]. |
| | | | |
| − | En Valéncia fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en Valéncia en l'época. Va mantindre al republicanisme valencià distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim. | + | En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim. |
| | | | |
| − | Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de Valéncia. | + | Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]]. |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |