Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Joan_de_Joanes.jpg|right|350px|thumb|"El Sant Sopar" (h. 1550), l'obra mes coneguda de Joan de Joanes, Museu Parroquial de [[Bocairent]]]] | | [[Image:Joan_de_Joanes.jpg|right|350px|thumb|"El Sant Sopar" (h. 1550), l'obra mes coneguda de Joan de Joanes, Museu Parroquial de [[Bocairent]]]] |
− | [[Image:Alfons_V.jpg|right|350px|thumb|"Alfons V, El Magnànim", obra de Joan de Joanes.]] | + | [[Image:Alfons_V.jpg|right|350px|thumb|<center>"Alfons V, El Magnànim", obra de Joan de Joanes.</center>]] |
| | | |
− | '''Joan de Joanes''' o en castellà, ''Juan de Juanes'' ([[La Font de la Figuera]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]), [[1523]] - [[Bocairent]] (íb.), [[1579]]), nom pel qual es coneix a '''Joan Vicent Macip''', fon un pintor valencià del renaiximent fill de [[Vicent Macip]]. | + | '''Joan de Joanes''' o en castellà, ''Juan de Juanes'' ([[La Font de la Figuera]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]), [[1523]] - [[Bocairent]] (íb.), [[1579]]), nom pel qual es coneix a '''Joan Vicent Macip''', fon un pintor [[valencià]] del renaiximent fill de [[Vicent Macip]]. |
| | | |
| == Vida i obra == | | == Vida i obra == |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| Es conjectura si de Joanes va estudiar en [[Itàlia]], puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de [[Sebastiano del Piombo]]. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'[[Espanya]], i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a [[Valéncia]]. Concretament de [[Sebastiano del Piombo]] existien diverses obres importants, que van ser copiades i imitades per múltiples artistes. | | Es conjectura si de Joanes va estudiar en [[Itàlia]], puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de [[Sebastiano del Piombo]]. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'[[Espanya]], i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a [[Valéncia]]. Concretament de [[Sebastiano del Piombo]] existien diverses obres importants, que van ser copiades i imitades per múltiples artistes. |
| | | |
− | En la Valéncia de la seua época Joan de Joanes fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon cridat «''el segon [[Rafael Sanzio|Rafael]]''». Entre les seues obres destaquen ''El Sant Sopar'' ([[Museu parroquial de Bocairent]]), ''Sant Sebastià en la sinagoga'', ''La Sagrada Família'', el retaule de l'Església de La Font de la Figuera, ''Assunció de la Mare de Deu'' o les ''Bodes místiques del Venerable Agnesio'' (bon eixemple del [[Renaiximent]]), el retrat del ''Venerable donant'' i l'''Immaculada Concepció'', que és considerada com la seua obra més famosa, com a predecessora de la tipologia iconogràfica que [[Francisco Pacheco]], en el seu ''Art de la pintura'' expondrà com canònica. | + | En la [[Valéncia]] de la seua época '''Joan de Joanes''' fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon cridat «''el segon [[Rafael Sanzio|Rafael]]''». Entre les seues obres destaquen ''El Sant Sopar'' ([[Museu parroquial de Bocairent]]), ''Sant Sebastià en la sinagoga'', ''La Sagrada Família'', el retaule de l'Església de La Font de la Figuera, ''Assunció de la Mare de Deu'' o les ''Bodes místiques del Venerable Agnesio'' (bon eixemple del [[Renaiximent]]), el retrat del ''Venerable donant'' i l'''Immaculada Concepció'', que és considerada com la seua obra més famosa, com a predecessora de la tipologia iconogràfica que [[Francisco Pacheco]], en el seu ''Art de la pintura'' expondrà com canònica. |
| | | |
− | Representant del renaiximent valencià en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus ''Salvadors Eucarístics'', ''Ecce Homos'' i ''Doloroses''). Va produir un ''abans'' i un ''després'' en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del sigle XVI. | + | Representant del [[renaiximent valencià]] en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus ''Salvadors Eucarístics'', ''Ecce Homos'' i ''Doloroses''). Va produir un ''abans'' i un ''després'' en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del [[sigle XVI]]. |
| | | |
− | Atres obres dignes de menció són: les taules sobre Sant Esteve, un retrat del senyor de Bicorp (tots en el [[Museu del Prado]]) i un singular retrat de [[Alfons V d'Aragó]], (Museu de Saragossa). | + | Atres obres dignes de menció són: les taules sobre Sant Esteve, un retrat del senyor de Bicorp (tots en el [[Museu del Prado]]) i un singular retrat de [[Alfons V d'Aragó]], (Museu de [[Saragossa]]). |
| | | |
| La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, ''Vicent Macip Menges'', continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta ''Sant Sopar''), Margarita Joanes, Nicolás Borrás o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina van ser un referent pictòric important. | | La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, ''Vicent Macip Menges'', continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta ''Sant Sopar''), Margarita Joanes, Nicolás Borrás o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina van ser un referent pictòric important. |