Canvis

Naixcut el [[21 de juliol]] de [[1835]] en el [[Canyamelar]], un dels Pobles Nous del Mar, en el [[Grau (Valéncia)|el Grau]], al nort del port de [[Valéncia]].

Naixcut el [[21 de juliol]] de [[1835]] en el [[Canyamelar]], un dels Pobles Nous del Mar, en el [[Grau (Valéncia)|el Grau]], al nort del port de [[Valéncia]].

Ferrándiz inicia la seua formació pictòrica en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, com a discípul de [[Francisco Martínez]]. Les seues creacions evidencien la seua inclinació pels assunts de gènero, quotidians. En este sentit un dels seus quadros més impactants és ''[[El Viàtic]]'' donat a un pobre moribunt, gràcies al qual és premiat per la [[Diputació de Valéncia]] en una pensió per a continuar la seua formació fora d'[[Espanya]]. Va viajar per [[Àfrica]] i [[Itàlia]], més concretament en [[Roma]], i va participar en diverses exposicions, obtenint menció honorífica en l'[[Exposició Nacional de Belles Arts]] de [[1860]], va rebre la segona medalla de l'[[Exposició Nacional de Belles Arts|Exposició]] de [[1864]] per la seua obra ''Un alcalde de monterilla'' i fon medalla de plata en la de Madrit, de [[1866]].

Ferrándiz inicia la seua formació pictòrica en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de [[Valéncia]], com a discípul de [[Francisco Martínez]]. Les seues creacions evidencien la seua inclinació pels assunts de gènero, quotidians. En este sentit un dels seus quadros més impactants és ''[[El Viàtic]]'' donat a un pobre moribunt, gràcies al qual és premiat per la [[Diputació de Valéncia]] en una pensió per a continuar la seua formació fora d'[[Espanya]]. Va viajar per [[Àfrica]] i [[Itàlia]], més concretament en [[Roma]], i va participar en diverses exposicions, obtenint menció honorífica en l'[[Exposició Nacional de Belles Arts]] de [[1860]], va rebre la segona medalla de l'[[Exposició Nacional de Belles Arts|Exposició]] de [[1864]] per la seua obra ''Un alcalde de monterilla'' i fon medalla de plata en la de [[Madrit]], de [[1866]].

S'incorpora a l'[[Academia de San Fernando]] en [[Madrit]], [[1876]], a on va assistir al taller de [[Federico Madrazo Küntz|Madrazo]]. Havia arribat a [[Màlaga]] en [[1868]] prenent possessió de la [[càtedra]] de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, després d'unes dures oposicions desenrollades en [[Madrit]], i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en [[1878]] fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de [[Muñoz Degrain]], a qui va atraure a Màlaga. Entre els seus molts discípuls van destacar [[José Moreno Carbonero|Moreno Carboner]], [[José Anouers Sevilla|José Anouers]], [[Blanco Coris]], [[Enrique Simonet]], [[José Denis Belgrano]] o [[Pedro Sáenz Sáenz]], entre atres.

S'incorpora a l'[[Academia de San Fernando]] en [[Madrit]], [[1876]], a on va assistir al taller de [[Federico Madrazo Küntz|Madrazo]]. Havia arribat a [[Màlaga]] en [[1868]] prenent possessió de la [[càtedra]] de Colorit i Composició de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Telmo, després d'unes dures oposicions desenrollades en [[Madrit]], i va romandre formant part d'esta escola malaguenya fins a que en [[1878]] fon nomenat el seu director. Fon amic inseparable de [[Muñoz Degrain]], a qui va atraure a [[Màlaga]]. Entre els seus molts discípuls van destacar [[José Moreno Carbonero|Moreno Carboner]], [[José Anouers Sevilla|José Anouers]], [[Blanco Coris]], [[Enrique Simonet]], [[José Denis Belgrano]] o [[Pedro Sáenz Sáenz]], entre atres.

Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria davall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]].

Va estudiar pintura també en [[Paris]] a on la seua educació artística culminaria davall dels consells de [[Théodore Duret|Duret]].

Els seus retrats de [[Gabriel Císcar|Ciscar]] i [[Joan de Joanes]] es poden vore en la [[Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat de Valéncia]]. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger ([[Colecció Goupil]]), hi ha tretze obres seues en el [[Màlaga|Museu de Màlaga]]. Destacant-se entre la seua producció obres com ''El charrador polític'', i ''Eixida dels picadors de la posada'', entre atres. La seua obra més coneguda és ''"El Tribunal de les Aigües"'' (''El [[Tribunal de les Aigües]]'', de [[1865]]), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el [[Burdeus|Museu de Burdeus]] i fon adquirida per [[Napoleó III]], i la segona es troba en [[Valéncia]].

Els seus retrats de [[Gabriel Císcar|Ciscar]] i [[Joan de Joanes]] es poden vore en la [[Generalitat Valenciana|Palau de la Generalitat de Valéncia]]. Els quadros de Ferrándiz estan àmpliament repartits per [[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]] i coleccionistes particulars d'atres nacions. Encara que la major part de la seua producció es troba en l'estranger ([[Colecció Goupil]]), hi ha tretze obres seues en el [[Màlaga|Museu de Màlaga]]. Destacant-se entre la seua producció obres com ''El charrador polític'', i ''Eixida dels picadors de la posada'', entre atres. La seua obra més coneguda és ''"El Tribunal de les Aigües"'' (''El [[Tribunal de les Aigües]]'', de [[1865]]), de la que n'hi han dos versions, la primera es troba en el [[Burdeus|Museu de Burdeus]] i fon adquirida per [[Napoleó III]], i la segona es troba en [[Valéncia]].

Ferrándiz va viure 17 anys en [[Màlaga]], fins a la seua mort el [[3 de maig]] de [[1885]], a on havia pintat el sostre del Teatre Cervantes i a on hi ha un [[Monument a Bernardo Ferrándiz|monument en el seu honor]] en el parc de Màlaga.

Ferrándiz va viure 17 anys en [[Màlaga]], fins a la seua mort el [[3 de maig]] de [[1885]], a on havia pintat el sostre del Teatre [[Cervantes]] i a on hi ha un [[Monument a Bernardo Ferrándiz|monument en el seu honor]] en el parc de [[Màlaga]].