Canvis

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, nomenats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]] <br />

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, nomenats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la ''cambra de la reina'' no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon. [[File:Cheops-Pyramid.svg|thumb|300px|Sección Sur-Norte]] <br />

1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït <br>

1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït <br>

2. Accés actual, ordenat obrir pel califa [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]] en l’any [[823]], pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m  del sol en palanques <br>

2. Accés actual, ordenat obrir pel califa [[Al-Mamún (califa)|Al-Mamún]] en l'any [[823]], pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m  del sol en palanques <br>

3. Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior <br>

3. Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior <br>

4. Passage que comunica en la cambra subterrànea<br>

4. Passage que comunica en la cambra subterrànea<br>

File:Cheops grote galerij.jpg|''Gran Galeria''

File:Cheops grote galerij.jpg|''Gran Galeria''

<br>

<br>

File:grande-galerie-description-egypte.jpg| La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a l’any [[1799]], segons ilustració en ''Description de l'Égypte''

File:grande-galerie-description-egypte.jpg| La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a l'any [[1799]], segons ilustració en ''Description de l'Égypte''

File:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|''Cambra del Rei''

File:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|''Cambra del Rei''

<br>

<br>

== Dimensions de la Gran Piràmide ==

== Dimensions de la Gran Piràmide ==

L'egiptòlec britànic [[Flinders Petrie|William Matthew Flinders Petrie]] va fer l'estudi més detallat realisat fins a l’any [[1984]] sobre el monument. En l'actualitat es donen com a vàlides les següents dimensions, frut del treball de Mark Lehner i Jon Goodman en 1984:

L'egiptòlec britànic [[Flinders Petrie|William Matthew Flinders Petrie]] va fer l'estudi més detallat realisat fins a l'any [[1984]] sobre el monument. En l'actualitat es donen com a vàlides les següents dimensions, frut del treball de Mark Lehner i Jon Goodman en 1984:

* Altura original = 146,50 m.

* Altura original = 146,50 m.

* Altura actual = 136,86 m.

* Altura actual = 136,86 m.

Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà.

Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà.

En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}}

En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?|Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.}}

Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l’arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

Durant el [[sigle XIX]] proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l'arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes.

En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.

En el [[sigle XX]] sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà [[Ludwig Borchardt]], qui va expondre en l'any [[1928]] la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot.

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»

L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en [[abril]] de l'any [[2007]] la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.<ref name="aventura103">Noticias con historia, nº 103 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], mayo de [[2007]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’[[Heròdot]] i [[Plinio el Vell]] reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,<ref name="aventura83">Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de [[La aventura de la Historia]], [[Arlanza Ediciones]], [[Madrid]], julio de [[2006]], {{ISSN|1579-427X}}</ref> sent potser la famosa [[Tomba-illa]].<ref> sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/</ref>»

=== Excavacions en el replanell de Guiza  ===

=== Excavacions en el replanell de Guiza  ===

[[Flinders Petrie]], en les seues campanyes d'excavacions en Guiza, va trobar restants d'almagasens que varen ser utilisats per a guardar bens de gran volum i per a realisar diverses llabors artesanals. Saleh va trobar restants d'una escombrera. En l’any [[1988]], es varen trobar restants d'un assentament oficial, un complex real d'almagasenament i producció, relacionat en la construcció de les piràmides de Guiza, que posseïx tres carrers pavimentats d'uns cent metros i vàries estructures de gran tamany (uns 35 m d'amplària) que està sent excavat per [[Mark Lehner]].<ref> [https://web.archive.org/web/20120606024447/http://www.egiptologia.com/todo-sobre-las-piramides/88-articulos-sobre-las-piramides-de-egipto-en-general/644-los-constructores-de-las-piramides-de-guiza.html Parra Ortiz, José M: ''Los constructores de las Pirámides de Guiza'', en egiptologia.com]</ref>

[[Flinders Petrie]], en les seues campanyes d'excavacions en Guiza, va trobar restants d'almagasens que varen ser utilisats per a guardar bens de gran volum i per a realisar diverses llabors artesanals. Saleh va trobar restants d'una escombrera. En l'any [[1988]], es varen trobar restants d'un assentament oficial, un complex real d'almagasenament i producció, relacionat en la construcció de les piràmides de Guiza, que posseïx tres carrers pavimentats d'uns cent metros i vàries estructures de gran tamany (uns 35 m d'amplària) que està sent excavat per [[Mark Lehner]].<ref> [https://web.archive.org/web/20120606024447/http://www.egiptologia.com/todo-sobre-las-piramides/88-articulos-sobre-las-piramides-de-egipto-en-general/644-los-constructores-de-las-piramides-de-guiza.html Parra Ortiz, José M: ''Los constructores de las Pirámides de Guiza'', en egiptologia.com]</ref>

== Testimonis històrics ==

== Testimonis històrics ==

La Gran Piràmide de Guiza per la seua antiguetat, magnitut i singular geometria ha enlluernat a molts célebres visitants. Estos són alguns dels seus testimonis:

La Gran Piràmide de Guiza per la seua antiguetat, magnitut i singular geometria ha enlluernat a molts célebres visitants. Estos són alguns dels seus testimonis:

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l’any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l'any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el [[sarcòfec]], si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el [[sarcòfec]], si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.  

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.  

• [[Athanasius Kircher]], en l’any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat.  

• [[Athanasius Kircher]], en l'any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat.  

• Gemelli Careri, en l’any [[1693]] sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.</ref>

• Gemelli Careri, en l'any [[1693]] sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.</ref>

• Paul Lucas, mege londinenc, en l'any [[1714]] va propondre que la piràmide era un gran [[rellonge solar]] que indicava els [[solsticis]].  

• Paul Lucas, mege londinenc, en l'any [[1714]] va propondre que la piràmide era un gran [[rellonge solar]] que indicava els [[solsticis]].  

• Nathaniel Davison, entre els anys [[1763]]-[[1765]], va descobrir la primera cambra de descàrrega, la que despuix duria el seu nom.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. pp. 154-156.</ref>

• Nathaniel Davison, entre els anys [[1763]]-[[1765]], va descobrir la primera cambra de descàrrega, la que despuix duria el seu nom.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. pp. 154-156.</ref>

• [[Napoleó]] invadix Egipte en l’any [[1798]]. Va desijar quedar-se a soelsen la Cambra del Rei i quan va eixir, commocionat, en preguntar-li, va dir que no tenia res que comentar. Va guardar sempre en secret lo que va ocórrer.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 31.</ref>  

• [[Napoleó]] invadix Egipte en l'any [[1798]]. Va desijar quedar-se a soelsen la Cambra del Rei i quan va eixir, commocionat, en preguntar-li, va dir que no tenia res que comentar. Va guardar sempre en secret lo que va ocórrer.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 31.</ref>  

• Thomas Yeates, teòlec anglés, escriu en l’any [[1833]] que la Gran Piràmide podria ser una còpia de la [[Torre de Babel]], erigida poc temps abans.  

• Thomas Yeates, teòlec anglés, escriu en l'any [[1833]] que la Gran Piràmide podria ser una còpia de la [[Torre de Babel]], erigida poc temps abans.  

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], ''Les Piràmides i Temples de Guiza'', realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l'any [[1883]], ''Les Piràmides i Temples de Guiza'', realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==