Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
33 bytes eliminats ,  12 setembre
sense resum d'edició
Llínea 34: Llínea 34:  
El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada en Prats, [[Canillo]] (una atra de les 7 divisions del país). Dins s’ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lacteus, [[cereal|cereals]] i [[estramoni]]. Els anàlisis realisats porten a considerar que puga tractar-se be d'un aixovar d'un enterrament o be d’una fossa en caràcter votiu. En Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats nomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuàri de l'Edat del Bronze, cosa que supon també algun possible poblat a les vores, pero sobretot, indica ya les primeres traces d'escritura, encara que rupestres, en Andorra (element característic del Bronze, vore'n més en [[escritura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}
 
El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada en Prats, [[Canillo]] (una atra de les 7 divisions del país). Dins s’ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lacteus, [[cereal|cereals]] i [[estramoni]]. Els anàlisis realisats porten a considerar que puga tractar-se be d'un aixovar d'un enterrament o be d’una fossa en caràcter votiu. En Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats nomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuàri de l'Edat del Bronze, cosa que supon també algun possible poblat a les vores, pero sobretot, indica ya les primeres traces d'escritura, encara que rupestres, en Andorra (element característic del Bronze, vore'n més en [[escritura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}
   −
===Edat del Ferro===
+
=== Edat del Ferro ===
 
[[File:Els íbers.png|thumb|Zona d'Influència Grega]]
 
[[File:Els íbers.png|thumb|Zona d'Influència Grega]]
 
Cap a l'any 750 a. C. en l’Edat del Ferro [[Grècia Antiga|grecs]] i els [[fenicis]] instalen [[colònia|colònies]] en la [[península Ibèrica]] (nom que designa [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Andorra]]). El sur te presència marcadament fenícia mentres que la part corresponent a [[Catalunya]] te presència marcadament grega. Un eixemple clar és la presa d’[[Empúries]] i [[Marsella]] com a colònies gregues. Esta nova ocupació vindrà per quedar-se i els autòctons hauran de deprendre a conviure en els colons. Pronte els autòctons s'aculturen als nouvenguts i d'este procés sorgix el poble [[Ibers|Iber]], creant la nomenada cultura Ibèrica. El món Ibèric s'estenia en el llitoral mediterraneu des d'[[Andalusia]] fins al [[Llenguadoc]] (Andorra inclosa). Per tant, els habitants d'Andorra també passen a ser ibers.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 36, 37}}  
 
Cap a l'any 750 a. C. en l’Edat del Ferro [[Grècia Antiga|grecs]] i els [[fenicis]] instalen [[colònia|colònies]] en la [[península Ibèrica]] (nom que designa [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Andorra]]). El sur te presència marcadament fenícia mentres que la part corresponent a [[Catalunya]] te presència marcadament grega. Un eixemple clar és la presa d’[[Empúries]] i [[Marsella]] com a colònies gregues. Esta nova ocupació vindrà per quedar-se i els autòctons hauran de deprendre a conviure en els colons. Pronte els autòctons s'aculturen als nouvenguts i d'este procés sorgix el poble [[Ibers|Iber]], creant la nomenada cultura Ibèrica. El món Ibèric s'estenia en el llitoral mediterraneu des d'[[Andalusia]] fins al [[Llenguadoc]] (Andorra inclosa). Per tant, els habitants d'Andorra també passen a ser ibers.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 36, 37}}  
Llínea 42: Llínea 42:  
Per atra banda, i deixant de costat topònims i llengua, hi ha restos de [[ferro]], [[bronze]] i ceràmica pròpies de l'Edat del Ferro en Andorra. Estos restos s'han trobat en quatre llocs:  
 
Per atra banda, i deixant de costat topònims i llengua, hi ha restos de [[ferro]], [[bronze]] i ceràmica pròpies de l'Edat del Ferro en Andorra. Estos restos s'han trobat en quatre llocs:  
   −
*el Roc d'Enclar d'Andorra la Vella,  
+
* El Roc d'Enclar d'Andorra la Vella,  
*les diferents Estacions del Cedre,  
+
* Les diferents Estacions del Cedre,  
*el Roc de l'Oral d'[[Encamp]] ([http://visitandorra.com/empreses-i-serveis/conjunt-historic-de-les-bons/ l’actual conjunt històric de Les Bons]),  
+
* El Roc de l'Oral d'[[Encamp]] ([http://visitandorra.com/empreses-i-serveis/conjunt-historic-de-les-bons/ l’actual conjunt històric de Les Bons]),  
*l'Antuix ([[Escaldes-Engordany]]){{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 37, 36}}
+
* L'Antuix ([[Escaldes-Engordany]]){{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 37, 36}}
    
D'entre tots, destaca sobretot el jaciment del Cedre, ya que s'ha trobat un forn domèstic i alguns fragments de ceràmica feta de torn (característica del Ferro) i el sot del Grau de l'Antuix s'ha trobat una tumba. El forn te una base circular d'un metro i una altura de 88 centímetros. L'Antuix és un poblat a l'aire lliure, trobat en l'any [[1985]], a on s'ha descobert molt material iber. Ara be, la falta de restos i el fet que els habitants del país encara vivien com en l'edat anterior dificulta, una vegada més, la datació del Ferro en Andorra i s'hauria de parlar d'una arribada del ferro molt tardia. És el cas d'una peça interpretada com a exvot o amulet que data del [[sigle II a. C.]] La peça és única en Andorra i es tracta d'un peuet fet de bronze trobat en el Roc de l'Oral (a Encamp). Finalment, i sense cap dupte de context arqueològic, s'han trobat unes 17 [[monedes]] de [[bronze]] i [[argent]] que podrien associar-se, encara que no s'està segur, a la cultura ibèrica; dos de les quals són del Roc d'Enclar (en Andorra la Vella).
 
D'entre tots, destaca sobretot el jaciment del Cedre, ya que s'ha trobat un forn domèstic i alguns fragments de ceràmica feta de torn (característica del Ferro) i el sot del Grau de l'Antuix s'ha trobat una tumba. El forn te una base circular d'un metro i una altura de 88 centímetros. L'Antuix és un poblat a l'aire lliure, trobat en l'any [[1985]], a on s'ha descobert molt material iber. Ara be, la falta de restos i el fet que els habitants del país encara vivien com en l'edat anterior dificulta, una vegada més, la datació del Ferro en Andorra i s'hauria de parlar d'una arribada del ferro molt tardia. És el cas d'una peça interpretada com a exvot o amulet que data del [[sigle II a. C.]] La peça és única en Andorra i es tracta d'un peuet fet de bronze trobat en el Roc de l'Oral (a Encamp). Finalment, i sense cap dupte de context arqueològic, s'han trobat unes 17 [[monedes]] de [[bronze]] i [[argent]] que podrien associar-se, encara que no s'està segur, a la cultura ibèrica; dos de les quals són del Roc d'Enclar (en Andorra la Vella).
   −
==Edat Antiga==
+
== Edat Antiga ==
    
En Andorra a causa de l'aïllament geogràfic que produïx la serralada dels Pirineus la població que l'habitava s'anava adaptant als canvis exteriors de manera lenta, com ya s'ha explicat en l'Edat del Bronze (vore més amunt). Per esta raó es tenen poquets restos de l’[[Imperi Romà]] i de la Cultura Ibèrica en Andorra. El país també fon objecte de l'invasió romana en els efectes que això comporta.
 
En Andorra a causa de l'aïllament geogràfic que produïx la serralada dels Pirineus la població que l'habitava s'anava adaptant als canvis exteriors de manera lenta, com ya s'ha explicat en l'Edat del Bronze (vore més amunt). Per esta raó es tenen poquets restos de l’[[Imperi Romà]] i de la Cultura Ibèrica en Andorra. El país també fon objecte de l'invasió romana en els efectes que això comporta.
   −
Les fonts de l’época romana nombren la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l’[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L’existència d’una ret viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada en [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nort a sur va fer que el país no quedara al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l’arribada de mercaderies i persones.  
+
Les fonts de l’época romana nombren la zona pirinenca com un espai únic i global que comprén les actuals comarques de la [[Cerdanya]], l'[[Alt Urgell]] i [[Andorra]]. Pels romans, els Pirineus tenien un interés estratègic militar i comercial. Andorra s'ha de situar en este domini com una marca de defensa.{{sfn|Armengol Aleix2009}} L'existència d'una ret viària (en la qual trobem la ''[[Strata Ceretana]]'', situada en [[Llívia]]) que travessa els Pirineus de nort a sur va fer que el país no quedara al marge de Roma. Andorra, dins d’esta ret, estaria comunicada directament en la plana de l’Urgellet –seguint el Valira– a través d’una via natural que permetria l'arribada de mercaderies i persones.  
    
[[File:Anníbal, andosins.png|thumb|Ruta d'Aníbal (en roig) en direcció a [[Itàlia]] i pobles ibèrics (en vert) que es varen opondre en batalla]]
 
[[File:Anníbal, andosins.png|thumb|Ruta d'Aníbal (en roig) en direcció a [[Itàlia]] i pobles ibèrics (en vert) que es varen opondre en batalla]]
Llínea 59: Llínea 59:  
'''La "sumissió" d'Aníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''
 
'''La "sumissió" d'Aníbal i Roma sobre els andorrans (Guerres Púniques):'''
   −
[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident l'importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. En l’any 218 aC, en el fi d’evitar les zones d’influència de la colònia grega d’[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal utilisà la vall del [[El Segre|Segre]] per atravessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. En el mateix any, el general [[Corneli Escipió]], en el cap de l’eixèrcit romà, desembarcava en Emprimes en l’objectiu de tallar el proveïment de l’eixèrcit d’Anníbal i controlar els passos pirinaics. En este context, l’historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d’Anníbal pels Pirineus, nombra els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles somesos durant la travessia.  
+
[[Guerres Púniques|L’enfrontament entre Roma i els cartaginesos]] d’[[Anníbal Barca|Anníbal]] per la disputa del domini del [[Mediterràneu]] occidental fa evident l'importància del [[Pirineus|Pirineu]] com a zona de pas i estratègia militar i comercial. En l'any [[218 a. C.]], en el fi d'evitar les zones d’influència de la colònia grega d'[[Empúries]], aliada dels [[Antiga Roma|romans]], Anníbal utilisà la vall del [[El Segre|Segre]] per atravessar els [[Pirineus]], pel camí d'[[Itàlia]]. En el mateix any, el general [[Corneli Escipió]], en el cap de l’eixèrcit romà, desembarcava en Emprimes en l'objectiu de tallar el proveïment de l'eixèrcit d'Anníbal i controlar els passos pirinaics. En este context, l'historiador grec [[Polibi]], en relatar el pas d'Anníbal pels Pirineus, nombra els andosins, arenosins, ilergets i bargusis com a part de pobles somesos durant la travessia.  
    
{{citació|''En acabar d'haver dut a terme els nombrats preparatius durant l'hivern i d'haver garantisat aixina la seguritat d'[[Àfrica]] i d'[[Espanya]], en ser el dia ficat, avançà en noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i somet a les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, sigle III aC.''}}
 
{{citació|''En acabar d'haver dut a terme els nombrats preparatius durant l'hivern i d'haver garantisat aixina la seguritat d'[[Àfrica]] i d'[[Espanya]], en ser el dia ficat, avançà en noranta mil soldats d'infanteria i uns dotze mil de cavalleria. Passà el riu Ebre i somet a les tribus dels ilergets, bargusis, aerenosis i andosins fins als Pririneus. Polibi, sigle III aC.''}}
Llínea 67: Llínea 67:  
'''Restos arqueològiques:'''
 
'''Restos arqueològiques:'''
   −
Sense entrar massa en el detall dels estris, ornaments i atres materials d’época romana trobats en Andorra, les excavacions arqueològiques mostren la presència de romans en el país ya a partir dels s. II i I a.C. fins al s. V dC en diversos jaciments. Els andosins dels sigles II i I a.C., en el procés de romanisació, comencen a produir [[vi]] a la manera romana en el Roc d’Enclar d’Andorra la Vella. Els restos demostren que hi havia una granja de vins que formaria part, provablement, d'un mosaic de propietats d’una villa situada en la plana de l’Urgellet a on es traslladava el vi per a la seua comercialisació. Els romans, en voler alguns productes de montanya, varen haver d’administrar el territori dels andosins. En este intent, Andorra va ser incorporada a l’Strata Ceretana com a camí secundari. De fet es pot dir que va ser una de les primeres conseqüències de la dominació romana. Roma va millorar immediatament l’Strata Ceretana (també nomenada [[Strata Confluetana]]) i això va permetre la circulació de gent fins a Andorra, i el Camp Vermell de St. Julià de Lòria n’és una prova. En el Camp Vermell (situat en mig del nucli urbà de St. Julià) les excavacions han desvelat la primera tomba romana d’Andorra, que data del s. III dC, i els restos d'un recint habitacional força malmès, també romà. L’esquelet correspon a una dona de 30 a 40 anys el dia de la seua mort.  Finalment, es té documentada l’existència d’una atra tomba o cupa romana en l’iglésia de St. Marc i Sta. Maria d’Encamp (situada actualment dins el cementeri comunal d’[[Encamp]]), en qué es pot observar restos de vi i forats per a les ofrenes. També es té documentats dos forns d’època romana en la Vall del Madriu, prop del [http://visitandorra.com/on-dormir/refugi-riu-dels-orris/ refugi d’Orris] de Setut.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}
+
Sense entrar massa en el detall dels estris, ornaments i atres materials d’época romana trobats en Andorra, les excavacions arqueològiques mostren la presència de romans en el país ya a partir dels s. II i I a.C. fins al s. V dC en diversos jaciments. Els andosins dels sigles II i I a.C., en el procés de romanisació, comencen a produir [[vi]] a la manera romana en el Roc d'Enclar d'Andorra la Vella. Els restos demostren que hi havia una granja de vins que formaria part, provablement, d'un mosaic de propietats d’una villa situada en la plana de l'Urgellet a on es traslladava el vi per a la seua comercialisació. Els romans, en voler alguns productes de montanya, varen haver d’administrar el territori dels andosins. En este intent, Andorra va ser incorporada a l’Strata Ceretana com a camí secundari. De fet es pot dir que va ser una de les primeres conseqüències de la dominació romana. Roma va millorar immediatament l’Strata Ceretana (també nomenada [[Strata Confluetana]]) i això va permetre la circulació de gent fins a Andorra, i el Camp Vermell de St. Julià de Lòria n’és una prova. En el Camp Vermell (situat en mig del nucli urbà de St. Julià) les excavacions han desvelat la primera tomba romana d’Andorra, que data del s. III dC, i els restos d'un recint habitacional força malmès, també romà. L'esquelet correspon a una dona de 30 a 40 anys el dia de la seua mort.  Finalment, es té documentada l'existència d’una atra tomba o cupa romana en l'iglésia de St. Marc i Sta. Maria d’Encamp (situada actualment dins el cementeri comunal d'[[Encamp]]), en qué es pot observar restos de vi i forats per a les ofrenes. També es té documentats dos forns d'època romana en la Vall del Madriu, prop del [http://visitandorra.com/on-dormir/refugi-riu-dels-orris/ refugi d’Orris] de Setut.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}
    
'''Invasió dels "bàrbars":'''
 
'''Invasió dels "bàrbars":'''
Llínea 73: Llínea 73:  
L'arribada migratòria dels pobles germànics feu perillar l'[[Imperi Romà]]. En un intent per evitar que avançaren més de lo que ya ho havien fet, del 260 fins al 409, Andorra entrarà en la nomenada Marca Hispànica. Es tractava d'utilisar els Pirineus com una barrera natural acompanyada de castells que pogueren fer front a l'invasió. És en este context es construïx en el Roc d'Enclar, en Santa Coloma (poble que pertany a Andorra la Vella), el Castre d'Enclar (o dit d'una atra manera, el Castell d'Enclar). Este s'emmarcava en una primera llínea de torres al peu de passos de montanya que s'ajuntava a una segona llínea de pobles fortificats situats entre Llívia i la Seu d'Urgell. Els restos trobats en el Castre d'Enclar deixen en evidència la construcció d'unes 3 torres adinsades en un habitàcul de 5600 m2 de mijans del sigle IV i V, pero que va començar a ser abandonat cap al sigle VI. Hui en dia este castell ya no existix i a soles es poden trobar les bases de les torres que se varen construir. {{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}
 
L'arribada migratòria dels pobles germànics feu perillar l'[[Imperi Romà]]. En un intent per evitar que avançaren més de lo que ya ho havien fet, del 260 fins al 409, Andorra entrarà en la nomenada Marca Hispànica. Es tractava d'utilisar els Pirineus com una barrera natural acompanyada de castells que pogueren fer front a l'invasió. És en este context es construïx en el Roc d'Enclar, en Santa Coloma (poble que pertany a Andorra la Vella), el Castre d'Enclar (o dit d'una atra manera, el Castell d'Enclar). Este s'emmarcava en una primera llínea de torres al peu de passos de montanya que s'ajuntava a una segona llínea de pobles fortificats situats entre Llívia i la Seu d'Urgell. Els restos trobats en el Castre d'Enclar deixen en evidència la construcció d'unes 3 torres adinsades en un habitàcul de 5600 m2 de mijans del sigle IV i V, pero que va començar a ser abandonat cap al sigle VI. Hui en dia este castell ya no existix i a soles es poden trobar les bases de les torres que se varen construir. {{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 44, 45, 46, 47}}
   −
==Edat Mija==
+
== Edat Mija ==
===Alta Edat Mija===
+
=== Alta Edat Mija ===
   −
====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====
+
==== Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda) ====
 
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|thumb|Andorra va ser visigoda una vegada instalats francs i visigots.]]
 
[[File:Divisió de la Gàl·lia el 481.svg|thumb|Andorra va ser visigoda una vegada instalats francs i visigots.]]
L’inici de l’Edat Medieval començà en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, nomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instalar al nort i est d’[[Europa]] durant la [[Edat del Ferro]] baixen cap al mediterràneu fugint dels huns, provinents de les estepes del nort d'Europa. Les tensions entre els dos són tals que envaeixen Roma desestabilisant-la i propiciant la seua caiguda. Vers l’any [[395]] [[Antiga Roma|Roma]] es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d’Occident), incapaç de fer front als nouvenguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten a l’últim emperador, Ròmul, en l’any [[476]]. L’Imperi d’Orient es convertix progressivament en Imperi Bizantí, mentres que l'atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en l'història d’Andorra.  
+
L¡inici de l’Edat Medieval començà en la Caiguda de Roma. Els diferents pobles germànics, nomenats “[[bàrbars]]” pels romans, que es varen instalar al nort i est d’[[Europa]] durant la [[Edat del Ferro]] baixen cap al mediterràneu fugint dels huns, provinents de les estepes del nort d'Europa. Les tensions entre els dos són tals que envaeixen Roma desestabilisant-la i propiciant la seua caiguda. Cap a l'any [[395]] [[Antiga Roma|Roma]] es va segregar en dos (Imperi d’Orient i Imperi d'Occident), incapaç de fer front als nouvenguts. Tenint Roma dividida, els “bàrbars” maten a l’últim emperador, Ròmul, en l’any [[476]]. L’Imperi d’Orient es convertix progressivament en Imperi Bizantí, mentres que l'atra banda veu com dos pobles germànics van prenent protagonisme. Estem parlant dels [[francs]] i dels [[visigots]], claus en l'història d’Andorra.  
   −
Els ''Visigots'' invadixen la [[Península Ibèrica]] creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] en l’any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. Poquet a poquet varen adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. En [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instalen una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar baix el domini visigot durant uns 200 anys. És en este moment quan es produïx la [[cristianisació]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l’esplendor de lo que fon [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sur-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara be, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i despuix de l’Imperi musulmà que en l'any [[711]] s’apodera d’Hispània creant l’[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà fora d’estes invasions gràcies als [[francs]].
+
Els ''Visigots'' invadixen la [[Península Ibèrica]] creant el [[Visigots|Regne Visigot d’Hispània]] en l'any [[572]], que s'estenia fins a [[Narbona]]. Poquet a poquet varen adoptant alguns aspectes de la cultura romana, com ara la llengua i la religió cristiana. En [[la Seu d'Urgell]] ([[Catalunya]]) hi instalen una Seu Episcopal. Segons el [[Manual Digest]] Andorra va estar baix el domini visigot durant uns 200 anys. És en este moment quan es produïx la [[cristianisació]] d’Andorra. L’emperador bizantí [[Justinià I]], preocupat per recuperar l'esplendor de lo que fon [[Antiga Roma|Roma]], avança i recupera el sur-est d’[[Hispània]] als visigots. Ara be, la caiguda dels visigots és responsabilitat en un primer temps dels francs i despuix de l'Imperi musulmà que en l'any [[711]] s’apodera d'Hispània creant l'[[Al-Àndalus]]. Andorra quedarà fora d’estes invasions gràcies als [[francs]].
    
Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàlia]] romana (hui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un reialment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, pero, es varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’este gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i despuix s’unix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; encara que en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa en l’any [[493]]. Despuix del casament combat contra els Visigots en [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans en Tolbiac. En Tolbiac promet que si conseguix la victòria es convertirà al cristianisme. Les dos batalles són un èxit i complix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda baix domini franc. El [[Papa]] de Roma decidix batejar a Clovis en [[Reims]] per honorar este acte. Aixina, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títul en [[Costantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins de la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové del yayo de Clovis, [[Meroveu]].
 
Els ''Francs'' varen ocupar la [[Gàlia]] romana (hui [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[Mònaco]], part de [[Suïssa]] i d’[[Alemanya]]). Venien del [[Rin]] i volien un reialment europeu equiparable a la grandiositat de l’Imperi Romà. Per arribar-hi, en un principi varen aliar-se en Roma en contra dels visigots i dels huns. Ràpidament, pero, es varen girar en contra. [[Clodoveu I|Clovis I]], el primer rei important dels francs, va ser el responsable d’este gir. Sotmet Roma a la batalla de [[Soissons]] i despuix s’unix a les tribus germàniques dels voltants casant-s’hi o barallant-s’hi; encara que en contra dels visigots. És el cas de [[Clotilde de Borgonya]] (de [[cristianisme|confessió cristiana]]), neta del rei [[burgundi]], en qui es casa en l’any [[493]]. Despuix del casament combat contra els Visigots en [[Vouillé (Viena)|Vouillé]], i contra els alamans en Tolbiac. En Tolbiac promet que si conseguix la victòria es convertirà al cristianisme. Les dos batalles són un èxit i complix la promesa. [[Andorra]] deixa de dependre dels visigots i es queda baix domini franc. El [[Papa]] de Roma decidix batejar a Clovis en [[Reims]] per honorar este acte. Aixina, es dóna per inaugurada la nova capital cristiana, [[París]], que compartirà títul en [[Costantinoble]] i [[Roma]]. Tot plegat dins de la [[dinastia Merovíngia]], nom que prové del yayo de Clovis, [[Meroveu]].
124 351

edicions

Menú de navegació