Canvis

{{uiquificar}}

{{uiquificar}}

'''Vicent Pastor i Chilar''', poeta, periodiste i escritor [[ilicità]], [[Valéncia|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. De dreta conservadora i catòlic. Naixqué en [[Elig]] en 1933. Periodiste de la vella escola i escritor costumbriste, falli el 18 d'agost de 2007 en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, després de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment  

'''Vicent Pastor i Chilar''', poeta, periodiste i escritor [[ilicità]], [[Valéncia|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. De dreta conservadora i catòlic. Naixqué en [[Elig]] en 1[[933]]. Periodiste de la vella escola i escritor costumbriste, falli el 18 d'agost de [[2007]] en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, després de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment  

Comencà sa carrera periodística en 1965, que alternà en son treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en varies empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en 1991. Fon redactor en els diaris Información, Primera Página -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , Levante, Las Provincias, Abc -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- y Valéncia Hui –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixi como en els semanaris i diaris ilicitans Baix Vinalopó, Elche i Hoy.  

Comencà la seua carrera periodística en [[1965]], que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en varies empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en [[1991]]. Fon redactor en els diaris Información, Primera Página -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , Levante, Las Provincias, Abc -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- y [[Valéncia Hui]] –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixi como en els semanaris i diaris ilicitans Baix Vinalopó, [[Elig]] i Hui.  

Colaborà en la cadena local Televisión de Elche-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado. Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions.  

Colaborà en la cadena local Televisión de [[Elig]]-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado. Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions.  

Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elche', el de contes nadalencs de Radio Elche o els de poesía de la Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural Puente de la Virgen.  

Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de [[Elig]]', el de contes nadalencs de Radio Elche o els de poesía de la Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural Puente de la Virgen.  

Varis de sos artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis. Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas de Elche’ junt a Baltasar Brotóns i son president fundador: el poeta Tonico Sansano, gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdos per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biògrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardò Palma Dorada.  

Varis de sos artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis. Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas de [[Elig]]’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta [[Tonico Sansano]], gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdos per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biògrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardò Palma Dorada.  

Aiximateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora de son Patronat Nacional. Durant una época de sa trayectoria defengué ardúamente tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en sos artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren sa activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Saguell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Historic Artistic Cultural d’ Elig. Assistí al I Congrés de la Llengua Valenciana en 1985 en Elig,Elche,Elx. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del 25 de març de 2007 va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com Abc i Valencia Hui.

Aixi mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional. Durant una época de sa trayectoria defengué ardúamente tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en sos artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren sa activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Saguell de [[Elig]] otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Historic Artistic Cultural d’ [[Elig]]. Assistí al I Congrés de la [[Llengua Valenciana]] en [[1985]] en [[Elig]],Elche,Elx. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del 25 de març de [[2007]] va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com [[Abc]] i [[Valencia Hui]].

Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i sa afició a viajar li feu recòrrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la Asociación de Informadores de Elche, entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en radio i televisió.  

Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i sa afició a viajar li feu recòrrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la Asociación de Informadores de Elche, entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en radio i televisió.  

Enamorat de la história, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junto a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.  

Enamorat de la história, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junto a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.  

Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografía de Tonico Sansano aportant les senyes que sabía a son discipul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografía i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi historia de elche organisat pel Patronat Historic Artistic Cultural d’ Elig, alternadament cadascu en distintes edicions.  

Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografía de [[Tonico Sansano]] aportant les senyes que sabía a son discipul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografía i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi historia de elche organisat pel Patronat Historic Artistic Cultural d’ [[Elig]], alternadament cadascu en distintes edicions.  

L'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' ha demanat a l' Ajuntament d'Elig un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1000 firmes arreplegades i el recolze d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalen esta petició que està pendent i que pronte es farà realitat.

L'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' ha demanat a l' Ajuntament d'[[Elig]] un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1000 firmes arreplegades i el recolze d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalen esta petició que està pendent i que pronte es farà realitat.

Biografia de Josep Esteve Rico Sogorb

Biografia de Josep Esteve Rico Sogorb