Canvis

[[Image:Milacre.JPG|thumb|rigth|300px|Representació Milacre de Sant Vicent]]

[[Image:Milacre.JPG|thumb|rigth|300px|<center>Representació Milacre de Sant Vicent</center>]]

[[Image:Milacre Mar.JPG|thumb|rigth|300px|Representació Milacre de Sant Vicent en l'Altar del Mar]]

[[Image:Milacre Mar.JPG|thumb|rigth|300px|Representació Milacre de Sant Vicent en l'Altar del Mar]]

[[Image:Processo Sant Vicent Valencia.jpg|thumb|300px|rigth|Atres celebracions del dia de Sant Vicent, processó en Valéncia]]

[[Image:Processo Sant Vicent Valencia.jpg|thumb|300px|rigth|Atres celebracions del dia de Sant Vicent, processó en Valéncia]]

Els '''Milacres de Sant Vicent''' són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de [[Valéncia]], en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com '''[[Altars de Sant Vicent]]''' , i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant valencià. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".

Els '''Milacres de Sant Vicent''' són representacions teatrals infantils que se realisen en els carrers de [[Valéncia]], en uns escenaris artesanals decorats en temàtica religiosa coneguts com '''[[Altars de Sant Vicent]]''' , i en els que els chiquets interpreten en robes d'época distints milacres realisats pel sant [[valencià]]. Alguns autors els qualifiquen com "ignorada joya del teatre infantil espanyol".

Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.  

Les representacions es realisen durant les festes patronals del sant i sempre tenen com a peça argumental algun milacre.  

Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll  com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.

Estarien relacionats en atres activitats semblants de l'àmbit europeu com el [[cant de Sibila]], [[cant dels tropos]], la [[festa del bisbet]], les roques o entremesos. Pero els Milacres són autentiques obres de teatre tant per la seua estructura com pel seu desenroll  com a espectàcul, ademés si be atres manifestacions han desaparegut o s'han estancat, "els milacres" seguixen vius i evolucionant en les distintes époques.

L'interés per la figura de Sant Vicent vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.

L'interés per la figura de [[Sant Vicent]] vindria donat per la popularitat que conseguix el "Sant patró del [[Regne de Valéncia]]" i pel paper que va representar en vida tant en el terreny cívic com a polític i com símbol dels ideals polític-religiosos de les gents del [[Regne de Valéncia]], aixina com que este va viure en el periodo d'esplendor del mateix.

== Orige ==

== Orige ==

Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En 1461 Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de Valéncia, segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a Valéncia. 1983.Valéncia</ref>

Els altars vicentins es remonten al [[sigle XV]]. En [[1461]] Joan Garrigues va alçar el primer en lo carrer del Mar de [[Valéncia]], segons escritura copiada per Orellana<ref>Orellana, Marco Antonio: ob, cit.,p.28</ref><ref>Cervera, Juan. Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]. [[1983]].Valéncia</ref>

Segons la tradició en 1359 Sant Vicent Ferrer, chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la  placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari).

Segons la tradició en [[1359]] [[Sant Vicent Ferrer]], chiquet de 9 anys, va realisar el milacre de curar unes endenys malignes a Antonio Garrigues que vivia en la  placeta "dels Hams" i era veí del pare de Vicente (notari).

Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,...  

Després de ser canonisat Vicente Ferrer, [[Joan Garrigues]], fill d'Antoni, va voler recordar el milacre i per ad això va conseguir autorisació per a alçar un altar junt a sa casa. L'altar consistia en una image del sant i una inscripció. En el pas dels anys se van anar afegint elements, flors, teles precioses, figures, representant els milacres coneguts,...  

Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos.

Lo que en un principi era una cosa personal anà adquirint caràcter públic i ya els clavaris modificaven l'instalació i afegien versos.

Esta pràctica se va estendre pels carrers de Valéncia a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se van alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants.

Esta pràctica se va estendre pels carrers de [[Valéncia]] a pesar de les protestes dels veïns del carrer del Mar que ho consideraven una cosa seua. En el temps se van alçar altars també en honor a la [[Mare de Deu]] i atres sants.

L'abundància d'altars des de 1598 esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.

L'abundància d'altars des de [[1598]] esta documentada diverses vegades, lo qual demostra la seua continuïtat en el temps.

En 1748 [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es  formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.

En [[1748]] [[Ferran VI]], establia que no s'erigiren altars en les vies publiques, ni que es  formaren retaules o atres elements, pero eixe mateix any, el 2 d'abril,una Real Provisió exceptuava de la prohibició a l'altar del carrer del Mar. L'orde real demanava ajuda a les autoritats municipals per a que es portara a efecte, alegant que es perdia molt de temps i hores de treball per l'abundància d'altars, aixina com per la duració dels festejos en vaquetes, bous encordats, tir de traques, etc.

En 1757 l'altar del Mar publicà les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en 1756, 1765, 1777 i 1797, en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.

En [[1757]] l'altar del Mar publicà les poesies que se van utilisar en les festes d'eixe any. Són molts els eixemples de la poca perseverança que van tindre les autoritats locals per a fer complir l'orde real. Les prohibicions van tornar a succeir-se en [[1756]], [[1765]], [[1777]] i [[1797]], en este cas la prohibició fa menció a l'altar de la plaça del Mercat que havia solicitat autorisació per a realisar la representació com tots els anys venia fent.

{{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a Valéncia</ref>}}

{{cita|(...)'''els representacions d'un dels milacres que en vida va obrar en Sant i cascún any és representen'''<ref>Cervera Juan, Els "Milacres" Vicentins a [[Valéncia]]</ref>}}

En 1810 En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).

En [[1810]] En Martinez Ortiz dona llibertat pera erigir novament altars en els carrers existint referències de certes disputes entre els veïns del Tros-alt (actual Altar del Tossal) i els del Mercat en els del carrer del Mar que volien continuar mantenint exclusivitat (impossible donada l'abundància d'altars).

És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.

És en estes dates quan ya s'escomencen a editar en regularitat els texts dramàtics ademés dels propis de les celebracions.

== Llengua ==

== Llengua ==

A lo llarc del temps s'ha pogut destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en [[llengua valenciana]] i atres en castellana, si be des de 1801 ya predomina la llengua valenciana, exceptuant "Drama de la preciosa mort de Sant Vicent Ferrer, patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de França, de 1828, de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana.

A lo llarc del temps s'ha pogut destacar el bilingüisme, aixina hi ha constància de texts en [[llengua valenciana]] i atres en castellana, si be des de [[1801]] ya predomina la [[llengua valenciana]], exceptuant "Drama de la preciosa mort de [[Sant Vicent Ferrer]], patró de la ciutat i Reyno, succeïda en Vannes de [[França]], de [[1828]], de Miguel Magraner i Soler, escrit en llengua castellana.

Aixina trobem tres cassos:

Aixina trobem tres cassos:

*Predomini de la llengua valenciana des de 1801.

*Predomini de la [[llengua valenciana]] des de [[1801]].

*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.

*Presència d'obres conscientment bilingües. Un costum de l'época de mesclar les dos llengües en l'obra, generant situacions pintoresques o simpàtiques.

*Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del valencià que utilisa molts castellanismes.

*Obres bilingües inconscients: Us de veus castellanes en obres en [[valencià]]. Una cosa molt pròpia de la forma d'expressar-se del [[valencià]] que utilisa molts castellanismes.

== Els "Milacres" hui ==

== Els "Milacres" hui ==

== Resenya documental ==

== Resenya documental ==

[[Image:Image pouet Sant Vicent.jpg|thumb|300px|rigth|Pouet de Sant Vicent]]

[[Image:Image pouet Sant Vicent.jpg|thumb|300px|rigth|<center>Pouet de Sant Vicent</center>]]

{{cita|ROMANCE DE LAS NINFAS

{{cita|ROMANCE DE LAS NINFAS

del govern de sos Patricis

del govern de sos Patricis

heriti les millors copies<ref>Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en Valencia</ref>}}

heriti les millors copies<ref>Cervera Juan, Los "Milacres" Vicentinos en [[Valéncia]]</ref>}}

==Descripció de la festa en el sigle XIX==  

==Descripció de la festa en el sigle XIX==  

Sonant en tots els confins,

Sonant en tots els confins,

Del apóstol valencià

Del apóstol [[valencià]]

Honra y gloria del país,

Honra y gloria del país,

(En noble orgullse pot dir)

(En noble orgullse pot dir)

Lo nom de Sant Vicent Ferrer

Lo nom de [[Sant Vicent Ferrer]]

Han deixát imprés ó escrit.

Han deixát imprés ó escrit.

[[Valencia]], patria  d'artistes

[[Valéncia]], patria  d'artistes

Y de sabis distinguits;

Y de sabis distinguits;

Valencia que de [[Ausias March]]

[[Valéncia]] que de [[Ausias March]]

Fon la cuna, y te per fills

Fon la cuna, y te per fills

(...)Qui no conega á Valencia

(...)Qui no conega á [[Valéncia]]

Fasa favor d'acudir

Fasa favor d'acudir