25 302
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: − A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament. + − + + + + Llínea 21:
Llínea 24: + Llínea 36:
Llínea 40: + Llínea 41:
Llínea 46: − + + + − + + − + + Llínea 57:
Llínea 66: +
sense resum d'edició
En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.
En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general.
Ad esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]], despuix seria denominada Plaça d'[[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del ''País Valencià'' (sic) i l'actual Plaça de l'Ajuntament.
==Orige i lleyenda==
==Orige i llegenda==
L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].
L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]].
Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.
Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat a on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats.
{{Cita|L'any 1228, Sant Joan de Perusia i Sant Pere de Saxoferrato, sants italians, foren decapitats el dia 29 d'agost de 1228 (per orde d'Abu Zayd) en un lloc públic de la ciutat de Valéncia, en la plaça nomenada de LA FIGUERA, que segons els historiadors correspon a l'actual plaça de la Reina, açò és una prova més de que abans de la vinguda de Jaume I (1238), es parlava valencià en el Regne de Valéncia.}}
==Situació==
==Situació==
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'[[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.
El convent va nàixer extramurs a la ciutat, pròxim a la [[Porta de la Boatella]] de la [[muralla àrap de Valéncia]] i, que estava situada en l'actual carrer de Sant Vicent prop de l'[[Iglésia de Sant Martin]]), naixeria com a donació real.
==El Monasteri==
==El Monasteri==
L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.
L'edifici estava integrat per dos grans claustres gòtics de doble pis cada u. Un d'ells decorat en pintures sobre la vida de San Francisco d'Asís, de l'atre no tenim referències.
===Capelles===
===Capelles===
*Capella de la Mare de Deu dels Àngels cridà de la Porciúncula, regida per la Confraria del seràfic pare San Francisco, obra de Juan Bautista Perez Castiel es trobava arrematada per una cúpula de gran altura.
*Capella de la Mare de Deu dels Àngels cridà de la Porciúncula, regida per la Confraria del seràfic pare San Francisco, obra de Juan Bautista Perez Castiel es trobava arrematada per una cúpula de gran altura.
*Capella de la Concepció.
*Capella de la Concepció.
===Campanar===
===Campanar===
El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.
El campanar realisat en selleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels.
==Relíquies i obres d'art==
==Relíquies i obres d'art==
Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats.
Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats.
Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia.
Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per [[Joan de Joanes]], que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts|Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de la [[ciutat de Valéncia]].
==Últims anys==
==Últims anys==
En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,...
En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,...
En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En l'any [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.
En l'any [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En l'any [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor.
La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.
La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], lo que va obligar als monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament.
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
*[http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanfrancisco.html Web Diaz Arnal]
*[http://www.jdiezarnal.com/valenciaconventodesanfrancisco.html Web Diaz Arnal]
*[http://www.valenciahui.com/?p=21493 Centenario del Convento de San Lorenzo de los PP. Franciscanos]
*[http://www.valenciahui.com/?p=21493 Centenario del Convento de San Lorenzo de los PP. Franciscanos]