Canvis

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

*La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.

* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.

*La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].

* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].

*La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.

* La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.

*La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.

* La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.

*La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].

* La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].

Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, varen fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]ns o corsaris [[Gènova|genoveses]] i [[Venècia|venecians]].

Esta activitats tan complexes i en tants interessos comercials, varen fer créixer als òrguens rectors de defensa i resolució de llitigis, des de l'agrupació de comerciants i armadors per a la defensa del port fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sou dels mariners, segurs, naufragis.... en l'afegit d'assegurar el trànsit de les naus per les rutes comercials, freqüentades per [[pirata]]s [[sarraí]]ns o corsaris [[Gènova|genoveses]] i [[Venècia|venecians]].

==Valéncia primer d'Espanya==

== Valéncia primer d'Espanya ==

Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns  privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns  privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

===Organisació===

=== Organisació ===

Segons el privilegi de [[Pere el Gran]], el tribunal constava de dos Consuls elegits anualment pels prohoms del mar.

Segons el privilegi de [[Pere el Gran]], el tribunal constava de dos Consuls elegits anualment pels prohoms del mar.

Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.

Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.

===Edifici===

=== Edifici ===

Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a  l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.

Ya en l'any [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a  l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins a l'any [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.

* [[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ''

* [[1783]] es crega el nomenat ''Consulat de Mar i Terra de la molt noble i molt lleial ciutat de [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ''

* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>

* [[1785]] Fundació del Consulat del Mar de [[Màlaga]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=164614 La gestió del consulat del Mar de Màlaga: 1785-1787]</ref>

*[[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].

* [[1785]] es crega el Real Consolat de [[La Corunya]].

=== En atres ciutats mediterrànees ===

=== En atres ciutats mediterrànees ===

* [[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}

* [[1474]] Fundació del Consulat del Mar en [[Marsella]]. {{sinreferencias}}

* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html  Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>

* [[1626]] El [[26 de març]] es crega el ''Consolat de la mer'' en [[Niça]].<ref name=niza/><ref>[http://www.cg06.fr/cg/histoire-du17e-1602.Html  Li Conseil général dónes Alpes-Maritimes]</ref>

*[[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>

* [[Sigle XVII]] Consulat del Mar en [[Malta]].<ref name=enci/>

== Conseqüències ==

== Conseqüències ==

I que es varen vore substituïdes per ell.

I que es varen vore substituïdes per ell.

===Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407===

=== Llibre del Consulat de Mar Valencià de 1407 ===

És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>

És considerat com l'obra cima del Dret Marítim migeval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>

Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>  

Hi ha diverses còpies manuscrites migevals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>  

====Característiques====

==== Característiques ====

* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.

* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.

* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

==Bibliografia==

== Bibliografia ==

*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7

*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7