Canvis

Elionor Manuel de Villena. Naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]]-[[1490]]), filla  d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'Aragó i de Castella, (casa [[Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.  

Elionor Manuel de Villena. Naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]]-[[1490]]), filla  d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], (casa [[Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.  

==Biografia==

==Biografia==

La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Va viure des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que van rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de Valéncia, a on seria nomenada abadesa en 1463, una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br />

La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Va viure des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que van rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En [[1445]] va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br />

Isabel de Villena seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, res més s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''Vita Christi'' (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que va publicar la primera edició que va vore la llum a Valéncia en 1497. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'última notícia data de 1761, pero que hui Roman perduda.

'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, res més s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''Vita Christi'' (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que va publicar la primera edició que va vore la llum a [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'última notícia data de [[1761]], pero que hui Roman perduda.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sens dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la Valéncia del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.

En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sens dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi''  una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.

Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la van rodejar.

Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la van rodejar.

{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”'''Martí de Riquer'''}}

{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”'''Martí de Riquer'''}}

{{cita|"L'abadesa de la Trinidad de Valéncia ens oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació."(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'Elx", Festa d'Elx, núm. 45, Pp. 109-123 (Elx, 1987)}}

{{cita|"L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] ens oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació."(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}

==Vore també==

==Vore també==