Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[San Francisco]], [[Estats Units]] | | | lloc_mort = [[San Francisco]], [[Estats Units]] |
| }} | | }} |
− | '''Eric Hoffer''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[25 de juliol]] de [[1898]] - [[San Francisco]], [[Estats Units]], [[21 de maig]] de [[1983]]) fon un filòsof i escritor nortamericà. Escrigué dèu llibres i obtingué la Medalla Presidència de la Llibertat en febrer de [[1983]] de [[Ronald Reagan]]. El seu primer llibre ''El verdader creent'', fon publicat en l'any [[1951]], fon àmpliament reconegut com un clàssic. Este llibre, que ell considerava com el millor, va establir la seua reputació, i va permanéixer com un escritor exitós durant la major part de la seua vida. | + | '''Eric Hoffer''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[25 de juliol]] de [[1898]] - † [[San Francisco]], [[Estats Units]], [[21 de maig]] de [[1983]]) fon un filòsof i escritor nortamericà. Escrigué dèu llibres i obtingué la Medalla Presidència de la Llibertat en febrer de [[1983]] de [[Ronald Reagan]]. El seu primer llibre ''El verdader creent'', fon publicat en l'any [[1951]], fon àmpliament reconegut com un clàssic. Este llibre, que ell considerava com el millor, va establir la seua reputació, i va permanéixer com un escritor exitós durant la major part de la seua vida. |
| | | |
| == Ideari == | | == Ideari == |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| Els moviments de masses analisats en ''The True Believer'' inclouen als moviments religiosos (en extenses discussions sobre l'[[Islam]] i el [[Cristianisme]]), aixina com els moviments polítics. També inclouen als aparentment benignes moviments de masses que no són ni polítics ni religiosos. Un principi clau en el llibre és l'agut raonament de que els moviments de masses són intercanviables: Hoffer va notar que alguns [[Nazisme|nazis]] fanàtics despuix es varen tornar fanàtics [[Comunisme|comunistes]]; que alguns comunistes fanàtics despuix es convertien en fanàtics anticomunistes; o que Saulo, perseguidor dels cristians, es va convertir en [[Sant Pau|Pau]], cristià convençut. Per al verdader creent la substància del moviment de masses no és tan important com el fet de que ell o ella és part d'eixe moviment. Hoffer inclús sugerix que és possible detindre l'auge d'un moviment de masses indesijable en substituir-ho per un moviment de masses benigne, el qual li donaria ad aquells predisposts a unir-se a un moviment un desfogue per a les seues inseguritats. | | Els moviments de masses analisats en ''The True Believer'' inclouen als moviments religiosos (en extenses discussions sobre l'[[Islam]] i el [[Cristianisme]]), aixina com els moviments polítics. També inclouen als aparentment benignes moviments de masses que no són ni polítics ni religiosos. Un principi clau en el llibre és l'agut raonament de que els moviments de masses són intercanviables: Hoffer va notar que alguns [[Nazisme|nazis]] fanàtics despuix es varen tornar fanàtics [[Comunisme|comunistes]]; que alguns comunistes fanàtics despuix es convertien en fanàtics anticomunistes; o que Saulo, perseguidor dels cristians, es va convertir en [[Sant Pau|Pau]], cristià convençut. Per al verdader creent la substància del moviment de masses no és tan important com el fet de que ell o ella és part d'eixe moviment. Hoffer inclús sugerix que és possible detindre l'auge d'un moviment de masses indesijable en substituir-ho per un moviment de masses benigne, el qual li donaria ad aquells predisposts a unir-se a un moviment un desfogue per a les seues inseguritats. |
| | | |
− | La seua visió era original, vigilant un nou terreny obertament ignorat per les tendències acadèmiques dominants en l'época. Particularment, no era en absolut [[Sigmund Freud|freudiana]], en un temps quan casi tota la sicologia nortamericana estava confinada en el paradigma freudià. En evitar les corrents acadèmiques principals, va conseguir evitar els llimitants que du en si el pensament establit. Hoffer va aparéixer en la Televisió Pública nortamericana en [[1964]], i despuix en dos conversacions d'una hora en el periodiste de la [[CBS]] Eric Sevareid. | + | La seua visió era original, vigilant un nou terreny obertament ignorat per les tendències acadèmiques dominants en l'época. Particularment, no era en absolut [[Sigmund Freud|freudiana]], en un temps quan casi tota la sicologia nortamericana estava confinada en el paradigma freudià. En evitar les corrents acadèmiques principals, va conseguir evitar els llimitants que du en si el pensament establit. Hoffer va aparéixer en la Televisió Pública nortamericana en l'any [[1964]], i despuix en dos conversacions d'una hora en el periodiste de la [[CBS]] Eric Sevareid. |
| | | |
| == Obra == | | == Obra == |