Llínea 34: |
Llínea 34: |
| L'història del llatí comença en el sigle VIII a. C. i arriba, per lo manco, fins l'Edat Mija; se pot distinguir estos periodos: | | L'història del llatí comença en el sigle VIII a. C. i arriba, per lo manco, fins l'Edat Mija; se pot distinguir estos periodos: |
| | | |
− | *Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci. | + | * Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci. |
| | | |
− | *Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C. | + | * Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C. |
| | | |
− | *Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial. | + | * Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial. |
| | | |
− | *Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí. | + | * Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí. |
| | | |
− | *Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna. | + | * Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna. |
| | | |
− | *Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua. | + | * Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua. |
| | | |
− | *Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí. | + | * Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí. |
| | | |
| == Orígens i expansió == | | == Orígens i expansió == |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada. | | La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada. |
| | | |
− | *La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins. | + | * La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins. |
| | | |
− | *La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina. | + | * La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina. |
| | | |
| === Lliteratura enjorn === | | === Lliteratura enjorn === |
| [[File:M-T-Cicero.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túli [[Ciceró]].</center>]] | | [[File:M-T-Cicero.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túli [[Ciceró]].</center>]] |
− | *Poesia: [[Enni]] | + | * Poesia: [[Enni]] |
− | *Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]] | + | * Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]] |
− | *Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]] | + | * Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]] |
| | | |
| === Lliteratura de l'edat d'or === | | === Lliteratura de l'edat d'or === |
− | *Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]]. | + | * Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]]. |
− | *Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]]. | + | * Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]]. |
− | *Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]]. | + | * Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]]. |
| | | |
| === Lliteratura de l'edat d'[[argent]] === | | === Lliteratura de l'edat d'[[argent]] === |
− | *Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]] | + | * Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]] |
− | *Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]] | + | * Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]] |
− | *Teatre: [[Séneca]] | + | * Teatre: [[Séneca]] |
− | *Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]] | + | * Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]] |
− | *Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]] | + | * Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]] |
| | | |
| | | |