Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 19: Llínea 19:  
Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.
 
Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.
   −
També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.  
+
També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.    
 
    
 
    
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
119 389

edicions

Menú de navegació